Conferència “Llenguatge i política: condicions d’odi i empatia” de Gonçal Mayos.
L’11 de febrer a les 19
hores al SEMINARI DEL DEPARTAMENT D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA, FACULTAT DE
FILOSOFIA, UNIVERSITAT DE BARCELONA. C/ MONTALEGRE, 6. QUART PIS. Activitats Institucionals
susceptibles de ser reconegudes com a crèdits optatius del Grau de Filosofia.
Els conflictes socials
més persistents i terribles solen correspondre’s a complexes dialèctiques
d’odi. Malgrat que sempre han preocupat i que molts pensadors les han
investigat, cal reconèixer que encara ens sorprèn la seva força i la dificultat
per a controlar-les. De fet, la modernització i el progrés tecnològic-material
no han reduït les dialèctiques socials d’odi, sinó que en molts aspectes les
han fet més bàrbares i radicals (arribant als genocidis i neteges ètniques). És
així? Per què?
En tot cas la
conflictivitat i l’odi avui són preocupacions de primer ordre arreu. Fins i tot
han relegat la qüestió clàssica dels mecanismes i dialèctiques que fomenten la
phylia social. Aristòtil deia que la phylia (quelcom més complex que no
“l’amistat”) era el “ciment” que mantenia unida la polis. Els moderns sovint
han pensat que era la por i l’odi el que per reacció feia possible el Leviatà.
Volem aprofundir en la relació (totalment inversa?) de les dialèctiques d’odi i
phylia, per a veure si enfocant-les macrofilosòficament aconseguim explicar
millor aquestes dialèctiques socials tan decisives.
No comments:
Post a Comment