ELECCIONS ATENEU

La festa de la democràcia ha culminat a l'Ateneu Barcelonès, amb la victòria de la candidatura "El Teu Ateneu". Ha guanyat amb uns resultats magnífics, davant dels també força dignes de les candidatures rivals "Construïm Futur a l'Ateneu" i "Fènix Ateneu". El reconegut historiador Jordi Cassassas serà el president durant els propers tres anys. L'acompanyen els vicepresidents Patrícia Gabancho (periodista) i Francesc Morata (catedràtic de politicologia).

Les eleccions a l'Ateneu es fan en llistes obertes, però la candidatura "El Teu Ateneu" ha aconseguit situar els seus membres en tots els llocs de la nova junta. Això és molt destacable i dóna gran legitimitat als nous secretari Bernat Castany (catedràtic IES), vicesecretari Xavier Muñoz (advocat), Bibliotecari Jordi Coca (escriptor que no va poder participar a la votació per malaltia d'un familiar), conservador Ramon Mir (pintor) i tresorercomptador Joan Josep González (auditor).

Són vocals electes de la nova junta de l'Ateneu Barcelonès Pilar Blasco Prim (advocada), Toni Rodríguez Yuste (llicenciada en Belles Arts), Pep Martí (periodista), Carles Santacana (historiador), Carmen Adzerias (pintora), Enric Cirici (químic) i Gonçal Mayos (filòsof). Dels 3084 socis amb dret a vot, han exercit el seu dret democràtic 1275. Significativament i malgrat alguns vots nuls i en blanc, i les altres dos molt dignes candidatures, els membres de "El Teu Ateneu" han vorejat -vot més, vot menys- la meitat dels sufragis vàlids. És una dada encoratjadora per a la legitimitat de la futura nova junta (encara no ha pres possessió) davant els reptes que ha d'assumir en una situació tan complexa com entusiasmant per a l'Ateneu i el país.

Com recordàvem fa uns dies, "El Teu Ateneu" és una candidatura i ja futura junta rectora de l'Ateneu Barcelonès que té molt importants aspiracions. Com tota la societat catalana entén que de l’actual crisi econòmica, financera, social, cívica, de valors, de futur... cal fer-ne una oportunitat de millora. Considera que hi estem obligats per la duresa dels reptes i circumstàncies actuals! Proposa a la totalitat de la societat catalana que s'esforci per convertir en camí de justícia i progrés: totes i cadascuna de les eleccions democràtiques. Són les principals eines populars i de la democràcia, i les d'ahir a l'Ateneu Barcelonès en són només unes. Ara cal continuar amb entusiasme i encarar de la millor manera els reptes pendents de la societat catalana. Com sempre l'Ateneu Barcelonès hi serà a primera línia i amb ell la junta elegida "El Teu Ateneu" i el futur president Jordi Cassassas.

Recordem el punt de partida de tot plegat: L’Ateneu Barcelonès celebra eleccions democràtiques. És una gran festa de la democràcia! Per això i com ateneista, hi participaré ple de joia. Per això i com ateneista, m’he atrevit a presentar-m’hi per a la nova Junta dins de la candidatura EL TEU ATENEU d’en Jordi Casassas. I el proper 13 de març farem l’acte de presentació a la sala Bohigas de l’Ateneu... el nostre ateneu!

Són unes eleccions vitals... de gran importància pel present i el futur! Cal recordar que no sempre hem pogut votar. Inclús avui en coses molt importants ens impedeixen votar. Per això cal alegrar-se molt i molt que hi hagi eleccions a l’Ateneu Barcelonès. Crec que cal demostrar que hi som compromesos i que veiem en l’Ateneu una eina de filosofia, de cultura, de progrés, de país, de convivència cívica, de regeneració a tots els nivells. 

Les eleccions a l’Ateneu Barcelonès són una festa democràtica, una gran eina i una enorme OPORTUNITAT. També són un moment de debat, de reflexió, de decisió, de diàleg i de fer balanç del que hem fet i del que volem fer col.lectivament en endavant.

Per això cal que aixequem els ulls de la feina quotidiana i els interessos particulars per a projectar-nos en el marc de les idees, com un país que vol millorar el seu destí i actuant en un món que no ens aliè perquè -malgrat ser tant globalitzat- és sobretot la llar de tots els homes i dones. 

Tots els membres sense excepció de la candidatura "El Teu Ateneu" –començant pel candidat a president Jordi Casassas i acabant per mi mateix- ens considerem “vocals”, “veus” i -si voleu- “portant-veus” dels socis de l’Ateneu Barcelonès. Els dos Jordis, la Patrícia, en Francesc, en Bernat, el Xavier, el Joan Josep, en Ramon, la Pilar, la Toni i la Carmen, en Pep, en Carles i l’Enric… Tots ens considerem en sentit etimològic i polític “vocals”, vocals dels socis de l'Ateneu.

Som i serem doncs veus que parlen i expressen els neguits, els desigs, les necessitats i –sobre tot- les voluntats dels socis de l’Ateneu Barcelonès. Perquè som veus entre les moltes que hi ha –i no callen!- a l’Ateneu.

Treballarem com fins ara ho hem fet dins de l’Ateneu sense ser membres de la Junta ni tenir cap càrrec concret. Des de fa temps hem treballat pel nostre Ateneu, n’estem orgullosos però ara hi volem fer més coses.

Sabem que cal millorar-lo i que cal lluitar per a que l’Ateneu no acabi sent una altra cosa. Lluitarem perquè els socis i ateneistes no acabem sent només clients que callen i atorguen.

Més que mai, les eleccions són importants per a que no oblidem -ni ningú oblidi- que tots els socis som veus i subjectes actius. L’Ateneu Barcelonès és el nostre ateneu i volem que encara ho sigui més.

No som clients ni convidats de pedra, al contrari som la vida i la veu d’una institució que sense nosaltres morirà! Avui ho sabem millor que mai.

Ja sabeu que m’agrada prendre-m’ho amb filosofia –en els dos sentits del terme-. Tots tenim una filosofia de vida i l’Ateneu ha d’aprofundir en la seva ja centenària filosofia. Oblidar-la, ens du al fracàs col.lectiu, a la inacció, a l’egoisme passotista…

Com en tantes coses de la vida, tots sabem que si els socis no fan les coses ni prenen les decisions… altres se les faran, prendran les decisions per ells… i evidentment a la seva manera, d’acord amb els seus molt concrets interessos.

En definitiva, “El Teu Ateneu” és la candidatura de les veus dels socis. Ser-ne vocals és la nostra filosofia. Volem defensar i amplificar la veu dels socis i la filosofia centenària de l’Ateneu Barcelonés. Què és –i serà- el nostre ateneu.

Per tot això a “El Teu Ateneu”, hem optat per una candidatura oberta, al servei de tothom, participativa i transparent. Som en Jordi Casassas (per a president), Patrícia Gabancho (vicepresidenta), Francesc Morata (vicepresident), Bernat Castany (secretari), Xavier Muñoz (vicesecretari), Joan Josep González (tresorer), Jordi Coca (bibliotecari), Ramon Mir (conservador) i com a vocals: Gonçal Mayos, Pilar Blasco Prim, Toni Rodríguez Yuste, Pep Martí, Carles Santacana, Carmen Adzerias i Enric Cirici.

Amb el nostre programa i en un moment nacionalment prometedor, volem contribuir des del respecte i la fermesa a construir el nostre present-futur, perquè:

• Veiem la vida associativa com una escola de democràcia.
• Aquesta Junta, hereva de les aportacions de les anteriors, fomentarà la cooperació entre els socis i defugirà el funcionament jeràrquic.
• Ens proposem esdevenir un aparador modern de la nostra cultura i un centre receptor de la que es produeix arreu.
• Potenciarem la comunicació i la interrelació amb entitats representatives de la societat civil.
• Facilitarem als socis mecanismes de transparència i control.
• Penjarem la bandera catalana al balcó de l’Ateneu.

FÀBRICA D’IDEES I CENTRE DE DEBATS

• Les seccions estaran obertes a la col·laboració amb les tertúlies, els grups, els seminaris i els socis. Entre tots s’elaborarà el programa cultural, que ha de reflectir la situació de la societat.
• Es crearan les seccions d’Ecologia i Recursos, i de Teatre; i es promourà l’autoorganització dels joves, perquè puguin exercir la seva veu.
• Serem un centre de debat d’idees en què es potenciarà la dialèctica entre posicions diferents.
• L’Ateneu no pot ser només receptor passiu d’idees.

COOPERACIÓ I EMPATIA

• Promourem totes les activitats que fomentin la relació entre els socis.
• Revitalització del Consell Social i creació de la figura del Defensor del Soci.
• Promourem la reforma dels estatuts, en especial els articles 21 i 25, per incentivar la participació de tothom i la major protecció del patrimoni de l’Ateneu.
• Estudi d’una quota especial per a joves.
• Generalitzar l’accés als enregistraments de conferències i debats.
• Introducció de les noves tecnologies de manera eficient a tot l’Ateneu, i un bon sistema d’streaming.
• Establirem que l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, sigui un dia de portes obertes.
• Volem incentivar que els alumnes de l’Escola d’Escriptura es facin socis/es amb caràcter permanent.
• S’estudiarà la racionalització i optimització dels espais i la creació d’una sala d’exposicions polivalent.
• Facilitar el lloguer de les aules.

LA BIBLIOTECA

• Creació d’una comissió d’experts per seleccionar els llibres que es comprin i estudiar el retorn dels llibres dipositats fora de Barcelona.
• Revaloritzar la tasca dels bibliotecaris.
• Avís automàtic de la fi del termini de préstec.

LA CIUTAT, EL PAÍS, EUROPA, EL MÓN

• Ampliarem la interacció amb les entitats del país i d’arreu.
• Farem xarxa amb altres ateneus i centres culturals, amb els quals cal establir convenis de col·laboració i d’accés dels socis respectius.
• Major difusió de l’Ateneu als mitjans de comunicació.
• El signe d’identitat de l’Ateneu és la cultura i la llengua catalana, amb un reconeixement envers la cultura feta en castellà.

Com diu en un article a Tornaveu, Associacionisme i Cultura, en Jordi Casassas: Catalunya, del segle XVIII ençà, ha desenvolupat un model cultural, social i econòmic propi que li ha permès preservar una identitat diferencial en oposició progressiva amb la que se l’hi intentava imposar des de l’estat central. En bona part, aquesta diferenciació s’ha fonamentat en la creació d’una economia comercial i industrial basada en un teixit urbà dinàmic amb el que s’ha avançat en la integració territorial moderna.

A Catalunya s’ha creat un model de desenvolupament històric dinàmic, complex, fet d’al·luvió i projectat enfora. Un model que ha buscat progressivament emmirallar-se en l’entorn europeu occidental, compartint-ne molts ritmes i inquietuds alhora que moltes de les seves tensions i violències. La societat catalana contemporània ha estat una societat que ha compaginat els processos de modernització i creativitat amb la violència més extrema: els exemples de 1909, 1915-1922 o 1932-1939 constitueixen tan sols uns dels episodis recents més sobresortints.

Un aspecte essencial de la modernització catalana és que aquesta no s’ha pogut endegar des de l’acció política normal, ja que aquesta forma d’autonomia li venia negada persistentment per l’estat, tot i disposar d’un sistema polític ric i diferenciat. A Catalunya s’ha hagut de fer política a través dels mitjans més diversos. Entre aquests, un dels més determinants ha estat el món associatiu, veritable escola de democràcia participativa en els pobles més avançats; i cal dir que la consolidació i el desenvolupament d’aquest món associatiu ha corregut en paral·lel a la del propi catalanisme. I és precisament aquesta relació dinàmica entre el catalanisme i l’associacionisme el que ha fet possible que Catalunya resistís a les situacions més difícils, especialment als embats de dues dictadures que durant el segle XX han estat especialment cruentes i bel·ligerants en contra seva.

Sense aquesta participació plural seria molt difícil poder explicar l’abast de l’obra projectada i en bona part realitzada, amb poc temps, mitjans escassos i la constant fiscalització per part de l’estat d’institucions com la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) i la Generalitat de Catalunya, en provisionalitat fins al 1932, en suspensió de l’Estatut entre 1934 i principis de 1936 i amb l’excepcionalitat de la Guerra Civil entre 1936 i 1939. Totes dues institucions varen comptar amb l’associacionisme de base i van poder estendre així la seva acció a la totalitat del territori.

Es probable que l’actual període democràtic, de 1977 ençà, amb la seva fixació i hegemonia de la “partitocràcia”, hagi relaxat una mica el tremp que desprenia aquella relació històrica entre el catalanisme i el món associatiu del país. En associacions històricament capdavanteres, com pot ser l’Ateneu Barcelonès, aquesta pèrdua de tremp nacional-associatiu sembla que es faci més evident en situacions de gran desafiament històric com en la que ara ens trobem immersos. Es pot argumentar que es tracta d’un cas entre la munió d’associacions que completen el nou formigueig d’aquest component tan essencial en la nostra història recent. Perquè el cert és que sense la recuperació del nostre dinamisme nacional associatiu serà realment molt difícil construir la societat nacionalment lliure i socialment equilibrada que tots desitgem.

Benvinguda sigui la festa de la democràcia! Benvingudes siguin les eleccions al nostre Ateneu Barcelonès!