DISTINGIR DESIG I REALITAT, AUTOCONTROL I EXPRESSIVISME

 

L’assaig és una eina cabdal de pensament, de reflexió i de coneixement sobretot perquè, com remarca Montaigne, no només ajuda a analitzar detalladament algun objecte cognitiu, sinó també a reflexionar sobre un mateix. Ambdues coses van paral·leles i diferencien l’assaig dels tractats de tots tipus, dels experiments científics, de les de-mostracions lògiques, dels pamflets, de les diatribes o de les epopeies. 

En els assaigs no hi ha pròpiament contrincant que calgui demonitzar, com tampoc cap heroi que calgui divinitzar, no s’ha de vèncer cap ideologia ni reduir ad absurdum cap tesi. No són cap competició contra altri sinó a favor d’una recerca que pot ser desinteressadament col·laborativa. Tampoc no exigeix un objectivisme extrem i fictici que simula que l’investigador és totalment neutral. Al contrari, en un assaig quan hom intenta legítimament «pintar-se a si mateix», com feia Montaigne, ho fa amb l’esperança que així també ajudarà a trobar alguna veritat a tothom que intenti una recerca similar.

Per això, com diu al seu llibre La vida aèria (2019, Pòrtic, Premi Carles Rahola d’assaig), Sáez Mateu sovint pensa l’assaig com un «dietari sense dates que permet explorar els plecs més recòndits de la condició humana amb una franquesa insòlita», ja que fa «aflorar idees a partir de les pròpies vivències i alhora recrear vivències que tenen a veure amb idees filosòfiques abstractes». Perquè més que reflectir una veritat exterior i totalment independent de la humanitat, es tracta de construir veritats també amb sentit experiencial i que, si tenen sentit pel subjecte, també valdran per a altri.

Per això, Sáez Mateu recepta consolidades fórmules humanistes clàssiques com: dedicar moments de qualitat a llegir-se a un mateix i a altri, tot assajant pensaments que poden ser íntims però no solipsistes. Els assaigs han de ser finestres que permeten mirar alhora cap a un mateix i cap a l’exterior. Són portes que permeten sortir enfora i creuar-les en les dues direccions, però també quan cal tancar-les per protegir l’interior de les inclemències o, a l’inrevés, per evitar que surtin a l’exterior els desgavells personals que els il·lustrats volen controlar. Per això, les «finestres i portes» de la ment humana també poden tancar-se selectivament per tal d’evitar que els malsons de la raó (recordem el famós gravat de Goya) s’escampin incontroladament posant en perill la convivència, la política, la societat i la raona-bilitat.

En definitiva, els assajos també tenen portes i finestres que permeten gestionar raonablement la sempre complexa relació humana amb un mateix, amb altri, amb el món i amb la naturalesa que —per molt que vulguem— no són completament separables. Però tampoc no poden barrejar indiscriminadament: dins i fora, el principi de desig i el de realitat (que va teoritzar Freud), somni i vetlla, fantasia i necessitat, subjectivitat i objectivitat, etc., ja que corresponen a vivències que tenen papers i nomos diversos i que -per tant- no s’han de confondre i cal saber donar justament a cada ‘realitat’ el seu dret i espai específics.

A partir de l’article 'Assajar pensaments per esmolar la reflexió i altres paral.lalismes raonables' de Gonçal Mayos (pp. 11-34) a Ferran Saez, humanisme en temps de distorsions, 2026, Barcelona: IEC, pp. ISBN:  Vegeu els posts: - ASSAIG: DOBLE TEMPS CREATIU, - AMB SÁEZ MATEU: PARAL.LELISMES RAONABLES I ASSAGISME, - MONTAIGNE: DEL MÓN DE L'ODISSEA A L'ODISSEA TURBOGLOBAL, - CLASSICISME IL.LUSTRAT NO ROMÀNTIC NI NIETZSCHEÀ, - NI PROGRES, POSTMODERNS, MARXISTES LENINISTES O PSICOANALÍTICS, - ASSAIG ÉS EXPERIENCIA LLEGINT I ESCRIVINT, -DISTINGIR DESIG I REALITAT, AUTOCONTROL I EXPRESSIVISME, - ASSAJAR QÜESTIONS CÒSMIQUES, - NO ESCAPÇAR, CENSURAR, DESCOJUNTURAR NI FORÇAR