En els assaigs no hi ha pròpiament contrincant que calgui demonitzar, com tampoc cap heroi que calgui divinitzar, no s’ha de vèncer cap ideologia ni reduir ad absurdum cap tesi. No són cap competició contra altri sinó a favor d’una recerca que pot ser desinteressadament col·laborativa. Tampoc no exigeix un objectivisme extrem i fictici que simula que l’investigador és totalment neutral. Al contrari, en un assaig quan hom intenta legítimament «pintar-se a si mateix», com feia Montaigne, ho fa amb l’esperança que així també ajudarà a trobar alguna veritat a tothom que intenti una recerca similar.
Per
això, com diu al seu llibre La vida aèria (2019, Pòrtic, Premi
Carles Rahola d’assaig), Sáez Mateu sovint pensa l’assaig com un «dietari
sense dates que permet explorar els plecs més recòndits de la condició humana
amb una franquesa insòlita», ja que fa «aflorar idees a partir de les
pròpies vivències i alhora recrear vivències que tenen a veure amb idees
filosòfiques abstractes». Perquè més que reflectir una veritat exterior i
totalment independent de la humanitat, es tracta de construir veritats també
amb sentit experiencial i que, si tenen sentit pel subjecte, també valdran per
a altri.
Per
això, Sáez Mateu recepta consolidades fórmules humanistes clàssiques com:
dedicar moments de qualitat a llegir-se a un mateix i a altri, tot assajant
pensaments que poden ser íntims però no solipsistes. Els assaigs han de ser
finestres que permeten mirar alhora cap a un mateix i cap a l’exterior. Són
portes que permeten sortir enfora i creuar-les en les dues direccions, però
també quan cal tancar-les per protegir l’interior de les inclemències o, a
l’inrevés, per evitar que surtin a l’exterior els desgavells personals que
els il·lustrats volen controlar. Per això, les «finestres i portes» de la ment
humana també poden tancar-se selectivament per tal d’evitar que els malsons de
la raó (recordem el famós gravat de Goya) s’escampin incontroladament
posant en perill la convivència, la política, la societat i la raona-bilitat.
En
definitiva, els assajos també tenen portes i finestres que permeten gestionar
raonablement la sempre complexa relació humana amb un mateix, amb altri, amb el
món i amb la naturalesa que —per molt que vulguem— no són completament
separables. Però tampoc no poden barrejar indiscriminadament: dins i
fora, el principi de desig i el de realitat (que va teoritzar Freud),
somni i vetlla, fantasia i necessitat, subjectivitat i objectivitat, etc., ja
que corresponen a vivències que tenen papers i nomos diversos i que -per tant- no s’han de confondre i
cal saber donar justament a cada ‘realitat’ el seu dret i espai específics.
A partir de
l’article 'Assajar pensaments per esmolar la
reflexió i altres paral.lalismes raonables' de
Gonçal Mayos (pp. 11-34) a Ferran Saez, humanisme en temps de
distorsions, 2026, Barcelona: IEC, pp. ISBN: Vegeu els
posts: - ASSAIG: DOBLE TEMPS CREATIU,
- AMB SÁEZ MATEU: PARAL.LELISMES RAONABLES I ASSAGISME,
- MONTAIGNE: DEL MÓN DE L'ODISSEA A L'ODISSEA TURBOGLOBAL,
- CLASSICISME IL.LUSTRAT NO ROMÀNTIC NI NIETZSCHEÀ,
- NI PROGRES, POSTMODERNS, MARXISTES LENINISTES O
PSICOANALÍTICS, - ASSAIG ÉS EXPERIENCIA LLEGINT I ESCRIVINT, -DISTINGIR DESIG I REALITAT, AUTOCONTROL I EXPRESSIVISME,
- ASSAJAR QÜESTIONS CÒSMIQUES, - NO ESCAPÇAR, CENSURAR, DESCOJUNTURAR NI FORÇAR
No comments:
Post a Comment