Com hem vist la
dialèctica del Senyor i el Serf acaba duent a una subversió del punt de partida
i a una Revolució que, però, no és cap simple inversió de papers. El Senyor ha
de passar a viure en el món del Serf i –per tant- l’ha d’acceptar. En aquest
nou món, l’Esclau és converteix en “amo” i dominador tecnològic de la
naturalesa, però no en l’antic Senyor, el qual és en el fons una figura de la
consciència superada, extingida.