VIOLENCIA POLÍTICA CONTRA VULNERABILIZADOS

 

Artículo ‘Violencia política en la democracia contemporánea: Bajo la perspectiva de los grupos vulnerabilizados, de la sociedad turboglobalizada y de las instituciones de responsabilización’

 de Bianca Stella Azevedo Barroso y Gonçal Mayos. 

Publicado en RevistaJurídica da Escola Superior do Ministério Público de São Paulo. São Paulo: ESMP, (Brasil) ISSN: 2316-6959, 2026, pp. 47-61. 

Ensayos Macrofilosóficos para Gonçal Mayos

 

Ensayos Macrofilosóficos para Gonçal Mayos (Portuguese Edition)

por Ana Paula Santos Diniz (Autor), Rodrigo Marzano Antunes Miranda (Autor) 

• (LAECC-LIbrant, Uberlândia -Brasil-, 2026, 322 pp. 
• ISBN-13: ‎979-8192642801, ASIN: ‎B0HF8NYB7S)
• 
  

A Macrofilosofia emerge no cenário contemporâneo como resposta à fragmentação do saber, propondo uma retomada da visão de conjunto. Cunhada por Gonçal Mayos Solsona, essa perspectiva investiga como ética, política, ciência e metafísica se entrelaçam na estrutura das civilizações.

Em contraposição à ultraespecialização, busca uma compreensão holística do real, integrando os diversos campos do pensamento para examinar tendências amplas e seus impactos de longo prazo. Estrutura-se a partir de três eixos: sistematicidade, perspectiva de longa duração e transversalidade.

Ao articular diferentes saberes em modelos interdisciplinares, esta obra convida à reflexão sobre os desafios do nosso tempo, celebrando o legado intelectual de Gonçal Mayos Solsona e reafirmando a necessidade de um pensamento capaz de reconectar o todo.

A gênese do pensamento de Gonçal Mayos

A gênese do pensamento de Gonçal Mayos 1

The genesis of Gonçal Mayos’s thought

José Luiz Borges Horta2

‘A  gênese  do  pensamento  de  Gonçal  Mayos’ de José Luiz Borges Horta en Revista Brasileira de Estudos Políticos | Belo Horizonte | n. 131 | pp. 13-41 | jul./dez. 2025. DOI: 10.9732/2025.V131.1407 Ver los posts: - A gênese do pensamento de Gonçal Mayos, - Formação do pensamento de Gonçal Mayos, - Pensamento de Gonçal Mayos: o docente

Resumo: Construído a partir de entrevistas com o pensador catalão Gonçal Mayos Solsona (1957), realizadas por ocasião de estágio pós-doutoral sob sua supervi-são junto à Universitat de Barcelona, bem como de pesquisas biobibliográficas, o texto visa reconstituir elementos centrais de sua formação e do desenvolvi-mento de seu pensamento macrofilosófico, buscando, em sede de história das idéias filosóficas e político- -filosóficas, situá-lo em seus contextos intelectual e político. Especial atenção é dada aos seus principais interlocutores, em especial no hegelianismo, visando contribuir para pesquisas em sede de Macrofilosofia, Filosofia da Cultura, Filosofia da História, Filosofia do Estado e Estudos Europeus.

Formação do pensamento de Gonçal Mayos

2. Formação do pensamento de Gonçal Mayos: o discente

a

‘A  gênese  do  pensamento  de  Gonçal  Mayos’ de José Luiz Borges Horta en Revista Brasileira de Estudos Políticos | Belo Horizonte | n. 131 | pp. 13-41 | jul./dez. 2025. DOI: 10.9732/2025.V131.1407 Ver los posts: - A gênese do pensamento de Gonçal Mayos, - Formação do pensamento de Gonçal Mayos, - Pensamento de Gonçal Mayos: o docente

Pensamento de Gonçal Mayos: o docente

 

Prof. Dr. José Luiz Borges Horta

1.  Desenvolvimento do pensamento de Gonçal Mayos: o docente

‘A  gênese  do  pensamento  de  Gonçal  Mayos’ de José Luiz Borges Horta en Revista Brasileira de Estudos Políticos | Belo Horizonte | n. 131 | pp. 13-41 | jul./dez. 2025. DOI: 10.9732/2025.V131.1407 Ver los posts: - A gênese do pensamento de Gonçal Mayos,  - Formação do pensamento de Gonçal Mayos,  - Pensamento de Gonçal Mayos: o docente

Cultura, Cidadania & Direitos Humanos

 

Cultura, Cidadania & Direitos Humanos: O trilema do futuro 

de Carla Ribeiro Volpini Silva, José Luiz Borges Horta e Gonçal Mayos (Organizadores), Expert Editora, Belo Horizonte (Brasil), 429 pp., 2026.

Cultura, Cidadania e Direitos Humanos explora marcos temáticos transversais, que permitem atingir aspectos diferentes do Direito, do Estado e da Justiça, bem como fundamentos históricos, teóricos e filosóficos das Ciências do Direito e das Ciências do Estado, e pretende fomentar leituras inovadoras das tradições de pensamento e das aporias da contemporaneidade. Para tanto, buscou acolher abordagens jusfilosóficas e interdisciplinares, que recuperam, nos planos nacional e/ou internacional, como o leitor poderá ver, a interface entre perspectivas crítico-jurídicas e político-filosóficas, história do direito e direito comparado, cidadania e direitos humanos, sustentabilidade e desenvolvimento, direito político e direito cosmopolita, hermenêutica e construção normativa, literatura e arte, técnica jurídica e tecnologias emergentes, latinidade e europeidade, brasilidade e mineiridade. Há textos sobre democracia, institucionalidade e sustentabilidade, enfocando aspectos democráticos, da coesão social e da relação entre a europeidade e latinidade frente aos Objetivos de Desenvolvimento Sustentável (especialmente o ODS n. 16, Paz, Justiça e Instituições Eficazes).

Barbarie: símbolo y arma. Críticas y genealogías interdisciplinares

Convocatoria de trabajos para el 

número 33 de ASTROLABIO: 

Pensar la barbarie: 

un marco teórico interdisciplinar 

para el siglo XXI

 

Justicia como reconocimiento

 

XVIII COLOQUIO INTERNACIONAL DE FILOSOFÍA POLÍTICA

Justicia como reconocimiento: fundamentos, tensiones y nuevas fronteras de la filosofía práctica

Homenaje a José Manuel Bermudo Ávila

EUROPA 1426-2026: MARGINAL, COLONIAL, INDUSTRIAL, SUÏCIDA, IRRELLEVANT?

 

Metàfora: En 2026 i sota les presidències de Donald Trump, Vladimir Putin i Xi Jinping, el món està patint la més dràstica i erràtica recomposició del (des)ordre geopolític. Des de la dissolució de l'URSS i, inclús, de la fi de la 2a Guerra Mundial, hi veiem l’Europa més desconcertada, dividida i irrellevant dels darrers sis-cents anys.

Com narra la llegenda, Europa és objecte de desig, de rapte i potser de partició però -no per part de Zeus- sinó dels nous déus i de les grans potències. Sota mirades cobejoses però també de superioritat i menyspreu, la vella Europa sembla tan ingénua com la princesa mitològica i recull flors distreta mentre se li acosten tres braus perillosos que simulen ser pacífics.

Com diu la llegenda, pujarà Europa al llom d'algun d'ells o deixarà que es posin d’acord en raptar-la? Si és el cas, cap on la portaran? Els fills resultants seran tan magnífics com Minos? Obtindrà l’Europa real presents tan valiosos com un gegant capaç de protegir les costes, un gos que mai deixa escapar la presa i una llança que mai erra el blanc? I potser el més important de tot: amb qui casaran Europa una vegada els tres zeus hagin aconseguit els seus favors?

Amb humilitat, perquè la tasca és árdua, aprofundirem en aquestes qüestions metafòriques mentre estudiem l'evolució de l'Europa real des del seu enlairament tardomedieval, el seu violent imperi colonial, el protagonisme en la traumàtica però revolucionària industrialització, el descens als inferns de les catàstrofes i holocausts d'entreguerres, i la posterior irrellevància quan encara no s'adonava escapistament i consumistament que s’havia ‘suïcidat’.

Tecnooligarcas, transhumanismo y sociedad de la innovación

 

Poder y orden mundial en crisis

 

XXI Jornadas Internacionales 

de Filosofía Política

Crisis del orden global 

y reconfiguración del poder (geo)político

Organiza: Grupo Internacional de Investigación «Crisis de la Razón Práctica» y Astrolabio; Revista Internacional de Filosofía de la Universitat de Barcelona

Fecha: 26-27 de noviembre de 2026

Lugar: Facultad de Filosofía, Universidad de Barcelona

Contacto: astrolabio.journal@ub.edu

ASSAIG: DOBLE TEMPS CREATIU

 

Sostindré una teoria de l’assaig que destaca la seva especificitat com a estil de pensar i escriure tan paradoxal com ric. L’assaig sol ser alhora més solitari i idiosincràsic que no, per exemple, el tractat filosòfic o científic, perquè aquests impliquen una comunitat d’experts que comparteixen un cert paradigma disciplinar (com va establir Thomas S. Kuhn a L’estructura de les revolucions científiques, 2017). Alhora sovint l’assaig s’obre a col·laboracions creatives perquè, com que no tanca la temàtica i allibera les perspectives possibles, fàcilment pot ser reprès, com en un corrent informal de relleus.

AMB SÁEZ MATEU: PARAL.LELISMES I ASSAGISME

 

Dedico el present article a Ferran Sáez Mateu, coetani, nascut sobre la mateixa terra i dins la mateixa boira, amic i que co-pateix moltes de les coses que ens preocupen. És un magnífic exemple de com l’assaig permet una conversa -en part- d’urgència, immediatesa i comentari àgil i —en part— de reflexió més assossegada, caòtica i fora del temps.

MONTAIGNE: DEL MÓN DE L'ODISSEA A L'ODISSEA TURBOGLOBAL

 

Crec que Ferran Sáez Mateu aprofundeix en l’assagisme en la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona sobre Montaigne i les con-ceptualitzacions de la diferència antropològica al segle xvi (publicada a Universitat de Barcelona-PPU, Barcelona, 1993). Es percep una clara «afinitat electiva» (en el sentit de Goethe) entre Sáez Mateu i el genial creador de l’assaig, el qual —des de la seva casa pairal en ple segle xvi— va saber interpretar les notícies i cròniques escrites de viatgers amb la voluntat d’ampliar decisivament la condició humana tot superant els etnocentrismes de la seva època. D’ell va aprendre Sáez Mateu que assajar autocríticament la reflexió permet superar el dogmatisme i inclús la violència d’ambiciosos nou rics, ja fossin els primers conqueridors europeus o els actuals Donald Trump o Elon Musk.

CLASSICISME IL.LUSTRAT NO ROMÀNTIC NI NIETZSCHEÀ

 

Em sembla molt significatiu que el director de la tesi de Sáez Mateu fos el catedràtic José Manuel Bermudo, a qui jo també conec força bé, perquè hi he col·laborat en moltes coses com a docent en el mateix Departament d’Història de la Filosofia i —encara més—quan va passar al de Teorètica i Pràctica, i va crear el grup de recerca Crisi de la Raó Pràctica del qual he estat investigador principal després de Norbert Bilbeny. Però, per atzar, quan m’atansava més a aquest grup i a Bermudo, Sáez Mateu ja era professor de la Universitat Ramon Llull i —com vam comentar una vegada— ens devíem fidelment a aquestes universitats properes però que també estan en competència.

NI PROGRES, POSTMODERNS, MARXISTES LENINISTES O PSICOANALÍTICS

 

En recordar l’any emblemàtic del 1968 i en lloc de participar en el més emblemàtic dels ‘maigs’, el molt jove Sáez Mateu es va posar a acaçar la boira. Aquest avatar biogràfic com a símbol de la vida a la Granja d’Escarp marca una significativa distància existencial tant amb ‘la boja Nanterre’ com amb la casolana Universitat de Barcelona. Posa una ‘paret de vidre’ en la capacitat d’esdevenir ser tan «progre», tan «postmodern», tan «marxista leninista» o tan psicoanalista com en diversos moments «tocava» i com lluïen -aparentment sense esforç- companys més pròpiament «barcelonins». Aquí hi ha segurament un altre «paral·lelisme raonable» entre nosaltres dos.

ASSAIG ÉS EXPERIENCIAR, LLEGINT I ESCRIVINT

 

Com hem argumentat, Sáez Mateu és un assagista clàssic, format en el pare creador Montaigne i fidel a la tradició que porta a Kant. L’assaig va nàixer en una època on era molt rar viatjar i, en cert sentit, el substitueix per la vida de l’estudi, la reflexió i inclús la imaginació amb voluntat cognitiva perquè és un gènere de no-ficció. Tot i això, l’assaig es pot adaptar bé a una era on els viatges s’han generalitzat i banalitzat.

En origen era un viatge a través de llibres i de papers en blanc que hom omplia amb una reflexió pausada, alimentada per la lectura dels clàssics però també d’articles periodístics i de reflexions personals. Avui pot retroalimentar-se de la voluntat de superar la cara negativa de la societat del coneixement (G. Mayos i A. Brey, eds., La sociedad de la ignorancia, 2011) i intentar posar-hi una mica de comprensió, ja que posar-hi seny sembla gairebé impossible.

DESIG, REALITAT, AUTOCONTROL I EXPRESSIVISME

 

L’assaig és una eina cabdal de pensament, de reflexió i de coneixement sobretot perquè, com remarca Montaigne, no només ajuda a analitzar detalladament algun objecte cognitiu, sinó també a reflexionar sobre un mateix. Ambdues coses van paral·leles i diferencien l’assaig dels tractats de tots tipus, dels experiments científics, de les de-mostracions lògiques, dels pamflets, de les diatribes o de les epopeies. 

ASSAJAR QÜESTIONS CÒSMIQUES

 

Els Pensaments de Pascal combinen la sana obsessió per ambicioses «qüestions còsmiques» amb la humilitat de qui no les pretén esgotar sinó més aviat mostrar-ne el potencial infinit. Per això fascinen un altre lleidatà més muntanyenc i potser menys emboirat: Pere Lluís Font. Els Pensaments són assaigs purs i com les obres de Montaigne o Kant, malgrat les diferències, remiren «qüestions còsmiques» (com les anomena Kant) que necessiten alhora lucidesa, finesa analítica i tolerància amb la provisionalitat, ja que cal acceptar resilientment que hom no pot concloure-les totalment. 

NO ESCAPÇAR, CENSURAR, DESCOJUNTURAR NI FORÇAR

 

L'assaig contra Procust: no escapçar, censurar, descojuntar ni forçar els límits. Hi insistim: l’assaig no és cap «llit de Procust» a què s’han d’adaptar les qüestions tractades, ja sigui limitant molt l’ambició de la recerca i escapçant la reflexió lliure; ja sigui estirant-ne en excés la fabulació i descojuntant l’anàlisi en forçar massa la fantasia. Per això l’assaig no se sol prestar a l’obediència dogmàtica ni tampoc a gèneres fantasiosos terraplanistes, com «la hipòtesi dels antics astronautes» o les confabulacions dels antivacunes. Allí més aviat s’imiten les fórmules dels llibres inspirats, els tractats metafísics o preteses demostracions tan científiques com dogmàtiques.

Per raons contràries, els assaigs no solen ser recomanables a comptables, notaris o sectes, però tampoc per a visionaris, somnia-truites o inclús a benintencionats sentimentals. Al contrari, l’assagista ha d’inquirir amb força però sense imposar cap fe ni excomunicar ningú; ha de ser crític sense ser censurador; ha de tenir enginy sense esdevenir visionari; ha de saber imaginar però també controlar la fantasia; ha de ser valent en els seus arguments sense esdevenir absolutament temerari en les seves conclusions...