EMPODERAR PARA A PÓS-INDUSTRIALIZAÇÃO

É vital o “direito à cidade” mas hoje um novo tipo de labirinto  pós-industrial impede o empoderamento cidadão. Vemos o porquê e apontamos como capacitar (empoderar) nessa situação. Temos de distinguir o capitalismo fordista-taylorista e o   pós-industrial cognitivo. Analisaremos seus diferentes empoderamentos e alienações, especialmente para a emigração rural. E vamos indicar linhas de empoderamento.

Partiremos do “direito à cidade” (Henri  Lefebvre, David Harvey), pois a cidade é o âmbito social mais concreto, compacto e próximo à vida quotidiana das pessoas. É o acesso real, próximo e por antonomásia à civilização, à cidadania, aos direitos civis e políticos (“civitas”, “pólis”). Só na cidade pode ser pensada a interação (sem complexos mecanismos de representação) de acordo com todas as facetas humanas: de convivencia, produtivas, culturais, educativas, decisões políticas, etc.

GLORIOSOS CAIGUTS DE LA GENERACIÓ LOOPING (1924-1935)

La generació avui més influent, és plena de genials i gloriosos “caiguts”. Malgrat haver mort, són molt vius i actuals en els debats intel.lectuals, filosòfics, polítics, socials, culturals... És una generació nascuda amb l’avió i que ha estat la primera de la història que s’ha mogut amb l’acceleració que permet l’aviació.

Durant la vida d'aquesta generació (segons Agnus Maddison), les milles recorregudes per passatgers d’avió passen de 28.000 milions en 1.950 a 2,6 bilions el 1998. Per això els membres que analitzem de la "Generació Looping" han estat els primers en ser "personalment" globals; en poder visitar, conèixer i influir "personalment" en tota la Terra. 

Foucault (1926-84)

A més, han viscut tots els "loopings" de l’accelerat segle XX. Loopings cap a baix: guerres, genocidis, terrors, imperialismes, nacionalismes, cracs econòmics, confrontacions ideològiques, bombes atòmiques, carrera armamentística, terrorismes, revolucions, riscs, crisis... Hom pot pensar que d’altres generacions han viscut també esdeveniments terribles, però cap abans d’ella els va experimentar com a fets mundials, globals, terraqüis, dels que –inevitablement- ningú en podia escapar i que d’alguna manera afectaven a tots sense excepció.

DEFINIR FILOSOFIA, AVUI

La filosofia actualment ha perdut gran part del seu sentit i actitud originals. Ara i sobretot per a l'acadèmia, és “microfilosofia”. I cal que s'atreveixi a ser també “macrofilosofia”!

 

“Microfilosofia” és el saber que se centra gairebé en exclusiva en un cànon filosòfic (p.e. de Tales a Derrida). És per tant una disciplina entre d’altres i igual a altres, que bàsicament se centra en les seves qüestions específiques: quin filòsof va influir en quin altre, quines idees li va transmetre i quines els van fer enfrontar-se, sota quins arguments, en quines obres...

“Macrofilosofia” –en canvi i com a la Grècia clàssica- s’interessa per tot saber. És “amant del saber”, sigui quin sigui aquest. És “amant del saber” i no simplement “amant dels filòsofs” o, inclús, “de les filosofies”. Per tant la “Macrofilosofia” és un metasaber que, tot i aprendre del cànon filosòfic heretat, té el seu interès primordial en les qüestions mateixes i no en els filòsofs i les seves obres.