Gonçal Mayos PUBLICATIONS, Books, Articles...

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Total Pageviews

Jun 16, 2026

Justicia como reconocimiento

 

XVIII COLOQUIO INTERNACIONAL DE FILOSOFÍA POLÍTICA

Justicia como reconocimiento: fundamentos, tensiones y nuevas fronteras de la filosofía práctica

Homenaje a José Manuel Bermudo Ávila

 

Barcelona, España

03, 04 y 05 de noviembre de 2026

 

 

CONVOCATORIA

 

Presentación

 

La Asociación Iberoamericana de Filosofía Práctica, es una organización civil internacional, sin ánimo de lucro, que promueve la investigación y el desarrollo de la filosofía moral, filosofía política y filosofía del derecho, a través del estudio sistemático, racional, crítico integral e integrador del acontecer social y sus manifestaciones, en procura de una comprensión transformadora de la realidad social, en diálogo permanente con las diversas disciplinas de las ciencias humanas y sociales.

 

El XVIII Coloquio Internacional de Filosofía Política, continúa las reflexiones que desde el año 2009, realiza la Asociación Iberoamericana de Filosofía Práctica, sobre la justicia en clave moral, política y jurídica. En esta oportunidad, la asociación convoca a sus miembros y académicos interesados a profundizar en las discusiones desarrolladas en los coloquios y congresos precedentes, ampliando el horizonte de análisis hacia nuevos escenarios y desafíos emergentes para la filosofía práctica.

 

Asimismo, este encuentro constituye un homenaje académico al profesor José Manuel Bermudo Ávila, en reconocimiento a su destacada contribución al desarrollo de la filosofía práctica en Iberoamérica durante más de cuatro décadas. Su extensa producción intelectual, su permanente compromiso con la formación de nuevas generaciones de investigadores y su influencia en los debates contemporáneos sobre ética, política, justicia y ciudadanía han dejado una huella indeleble en la comunidad filosófica iberoamericana. El presente coloquio busca, por tanto, rendir tributo a una trayectoria académica ejemplar que ha enriquecido de manera significativa el pensamiento filosófico de nuestra región.


Presentación del Coloquio

 

Desde la rehabilitación contemporánea del concepto hegeliano de Anerkennung (reconocimiento), la teoría del reconocimiento se ha consolidado como uno de los paradigmas más fecundos —y disputados— de la filosofía práctica. Frente a las concepciones estrictamente distributivas de la justicia, el enfoque del reconocimiento sostiene que las relaciones intersubjetivas de respeto, estima y consideración recíproca constituyen condiciones normativas irreductibles de una sociedad justa, y que las experiencias de menosprecio, invisibilización y humillación configuran injusticias específicas que ninguna métrica distributiva logra capturar por sí sola.

 

Sin embargo, el paradigma no está exento de tensiones internas. El debate entre redistribución y reconocimiento, las críticas a su presunto culturalismo y la pregunta acerca de su suficiencia normativa frente a las desigualdades estructurales continúan abiertas y exigen un examen filosófico riguroso.

 

Este coloquio internacional convoca a la comunidad filosófica a un doble ejercicio. Por una parte, revisar críticamente los fundamentos conceptuales y el estatuto epistemológico de la justicia como reconocimiento, desde sus fuentes hegelianas hasta sus reformulaciones contemporáneas en autores como Axel Honneth, Nancy Fraser, Charles Taylor y Paul Ricoeur, entre otros. Por otra, proyectar el paradigma hacia los conflictos normativos del presente —las luchas sociales, jurídicas y políticas por el reconocimiento— y hacia sus nuevas fronteras, incluyendo los entornos digitales y algorítmicos, la cuestión de los animales no humanos y la naturaleza, así como las formas emergentes de menosprecio en contextos de riesgo global.

 

Las propuestas de ponencia deberán inscribirse explícitamente en una de las líneas temáticas del coloquio, indicar con claridad la tesis defendida y precisar el diálogo crítico que se establece con la literatura especializada. Las contribuciones seleccionadas, previa evaluación académica por pares, integrarán las cuatro partes de un volumen colectivo que aspira a constituirse en una obra de referencia sobre la justicia como reconocimiento en lengua española.

 

Líneas temáticas

 

I.  Fundamentos filosóficos del reconocimiento: de Hegel a las teorías críticas contemporáneas


Reconstrucción genealógica y sistemática del concepto: la Anerkennung hegeliana, la rehabilitación de Honneth, el reconocimiento en Taylor y Ricoeur (incluido el parcours de la reconnaissance), y las condiciones de posibilidad de una teoría de la justicia fundada en la intersubjetividad.

 

II.   Redistribución, reconocimiento y representación: tensiones internas del paradigma

 

El debate Fraser-Honneth como eje central: ¿es el reconocimiento una categoría suficiente para la justicia o requiere complementarse con redistribución y paridad participativa? Incluye las críticas al culturalismo del reconocimiento, la cuestión de la reificación y los límites del modelo frente a las desigualdades estructurales y económicas.

 

III.  Ámbitos de aplicación: reconocimiento en las luchas sociales, jurídicas y políticas contemporáneas

 

Justicia de género, interculturalidad y pueblos originarios, migración, memoria y justicia transicional, discapacidad. La pregunta rectora es: ¿qué aporta normativamente el paradigma del reconocimiento a estos conflictos que no aporten ya las teorías distributivas o de derechos?

 

IV.    Nuevas fronteras del reconocimiento: tecnología, naturaleza y formas emergentes de menosprecio

 

Reconocimiento en entornos digitales y algorítmicos (¿puede haber Missachtung o menosprecio algorítmico?), la extensión del reconocimiento a animales no humanos y a la naturaleza, y los desafíos del reconocimiento en contextos de riesgo global.

 

Objetivo general

 

Ofrecer a la comunidad filosófica hispanohablante una obra de referencia sobre la justicia como reconocimiento que esté a la altura del estado actual del debate internacional y que, al mismo tiempo, proyecte dicho debate hacia aquellas fronteras conceptuales y prácticas que aún permanecen insuficientemente exploradas.

 

Lugar y fecha


Universidad de Barcelona

Barcelona, España

03, 04 y 05 de noviembre de 2026 Fechas importantes

·       20 de junio de 2026: Publicación oficial de la convocatoria.

·       05 de julio de 2026: Fecha límite para el registro de propuestas de ponencias de miembros de la Asociación Iberoamericana de Filosofía Práctica.

·       15 de agosto de 2026: Fecha límite para el registro de propuestas de ponencias del público en general.

·       15 de septiembre de 2026: Fecha límite para el envío de ponencias completas.

·       15 al 30 de septiembre de 2026: Comunicación y confirmación de participación en el coloquio.

·       01 de octubre de 2026: Publicación del programa oficial del coloquio.

·       03, 04 y 05 de noviembre de 2026: Realización del XVIII Coloquio Internacional de Filosofía Política.

 

Requisitos para la presentación de ponencias

Las ponencias deberán cumplir con las siguientes especificaciones:

·       Fuente Arial.

·       Tamaño de letra 12 puntos.

·       Interlineado de 1.5.

·       Extensión entre 12 y 15 páginas.

·       Normas de citación APA.

·       Título de la ponencia.

·       Nombre completo del autor o autores.

·       Breve reseña curricular del autor.

·       Resumen en español e inglés.

·       Palabras clave en español e inglés.

 

Inscripción

El valor de la inscripción será de 100 euros. Estarán exonerados del pago de inscripción:

·       Los miembros activos de la Asociación Iberoamericana de Filosofía Práctica.


·       Los profesores, investigadores y estudiantes vinculados a la Universidad de Barcelona.

 

Comité Académico

·       Dr. Arístides Obando Cabezas (Colombia).

·       Dr. Delfin Ignacio Grueso Vanegas (Colombia).

·       Dr. Gonçal Mayos (España).

·       Dr. Miguel Ángel Polo Santillán (Perú).

·       Dr. Erick Valdés (Chile).

 

Coordinación General

·       Dr. Gonçal Mayos.

·       Dr. Arístides Obando Cabezas.

 

Coordinación logística, comunicación y difusión

·       Lic. Gloria Fabiana Andrade Montenegro.


May 14, 2026

EUROPA 1426-2026: MARGE, COLONIAL, INDUSTRIAL, SUÏCIDI, IRRELLEVANT?

 

Introducció del curs

En 2026 i sota les presidències de Donald Trump, Vladimir Putin i Xi Jinping, el món està patint la més dràstica i erràtica recomposició del (des)ordre geopolític, al menys des de la dissolució de l'URSS i, inclús, de la fi de la 2a Guerra Mundial. Hi veiem l’Europa potser més desconcertada, dividida i irrellevant dels darrers sis-cents anys.

Com narra la llegenda, Europa és objecte de desig, de rapte i potser de partició però -no per part de Zeus- sinó dels nous déus i de les grans potències. Sota mirades cobejoses però també de superioritat i menyspreu, la vella Europa sembla tan ingénua com la princesa mitològica i recull flors distreta mentre se li acosten tres braus perillosos però simulant ser pacífics.

Mar 10, 2026

Poder y orden mundial en crisis

 

XXI Jornadas Internacionales 
de Filosofía Política


Crisis del orden global 

y reconfiguración del poder (geo)político

Organiza: Grupo Internacional de Investigación «Crisis de la Razón Práctica» y Astrolabio; Revista Internacional de Filosofía de la Universitat de Barcelona

Fecha: 26-27 de noviembre de 2026

Lugar: Facultad de Filosofía, Universidad de Barcelona

Contacto: astrolabio.journal@ub.edu

Mar 3, 2026

ASSAIG: DOBLE TEMPS CREATIU

 

Sostindré una teoria de l’assaig que destaca la seva especificitat com a estil de pensar i escriure tan paradoxal com ric. L’assaig sol ser alhora més solitari i idiosincràsic que no, per exemple, el tractat filosòfic o científic, perquè aquests impliquen una comunitat d’experts que comparteixen un cert paradigma disciplinar (com va establir Thomas S. Kuhn a L’estructura de les revolucions científiques, 2017). Alhora sovint l’assaig s’obre a col·laboracions creatives perquè, com que no tanca la temàtica i allibera les perspectives possibles, fàcilment pot ser reprès, com en un corrent informal de relleus.

AMB SÁEZ MATEU: PARAL.LELISMES I ASSAGISME

 

Dedico el present article a Ferran Sáez Mateu, coetani, nascut sobre la mateixa terra i dins la mateixa boira, amic i que co-pateix moltes de les coses que ens preocupen. És un magnífic exemple de com l’assaig permet una conversa -en part- d’urgència, immediatesa i comentari àgil i —en part— de reflexió més assossegada, caòtica i fora del temps.

MONTAIGNE: DEL MÓN DE L'ODISSEA A L'ODISSEA TURBOGLOBAL

 

Crec que Ferran Sáez Mateu aprofundeix en l’assagisme en la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona sobre Montaigne i les con-ceptualitzacions de la diferència antropològica al segle xvi (publicada a Universitat de Barcelona-PPU, Barcelona, 1993). Es percep una clara «afinitat electiva» (en el sentit de Goethe) entre Sáez Mateu i el genial creador de l’assaig, el qual —des de la seva casa pairal en ple segle xvi— va saber interpretar les notícies i cròniques escrites de viatgers amb la voluntat d’ampliar decisivament la condició humana tot superant els etnocentrismes de la seva època. D’ell va aprendre Sáez Mateu que assajar autocríticament la reflexió permet superar el dogmatisme i inclús la violència d’ambiciosos nou rics, ja fossin els primers conqueridors europeus o els actuals Donald Trump o Elon Musk.

CLASSICISME IL.LUSTRAT NO ROMÀNTIC NI NIETZSCHEÀ

 

Em sembla molt significatiu que el director de la tesi de Sáez Mateu fos el catedràtic José Manuel Bermudo, a qui jo també conec força bé, perquè hi he col·laborat en moltes coses com a docent en el mateix Departament d’Història de la Filosofia i —encara més—quan va passar al de Teorètica i Pràctica, i va crear el grup de recerca Crisi de la Raó Pràctica del qual he estat investigador principal després de Norbert Bilbeny. Però, per atzar, quan m’atansava més a aquest grup i a Bermudo, Sáez Mateu ja era professor de la Universitat Ramon Llull i —com vam comentar una vegada— ens devíem fidelment a aquestes universitats properes però que també estan en competència.

NI PROGRES, POSTMODERNS, MARXISTES LENINISTES O PSICOANALÍTICS

 

En recordar l’any emblemàtic del 1968 i en lloc de participar en el més emblemàtic dels ‘maigs’, el molt jove Sáez Mateu es va posar a acaçar la boira. Aquest avatar biogràfic com a símbol de la vida a la Granja d’Escarp marca una significativa distància existencial tant amb ‘la boja Nanterre’ com amb la casolana Universitat de Barcelona. Posa una ‘paret de vidre’ en la capacitat d’esdevenir ser tan «progre», tan «postmodern», tan «marxista leninista» o tan psicoanalista com en diversos moments «tocava» i com lluïen -aparentment sense esforç- companys més pròpiament «barcelonins». Aquí hi ha segurament un altre «paral·lelisme raonable» entre nosaltres dos.

ASSAIG ÉS EXPERIENCIAR, LLEGINT I ESCRIVINT

 

Com hem argumentat, Sáez Mateu és un assagista clàssic, format en el pare creador Montaigne i fidel a la tradició que porta a Kant. L’assaig va nàixer en una època on era molt rar viatjar i, en cert sentit, el substitueix per la vida de l’estudi, la reflexió i inclús la imaginació amb voluntat cognitiva perquè és un gènere de no-ficció. Tot i això, l’assaig es pot adaptar bé a una era on els viatges s’han generalitzat i banalitzat.

En origen era un viatge a través de llibres i de papers en blanc que hom omplia amb una reflexió pausada, alimentada per la lectura dels clàssics però també d’articles periodístics i de reflexions personals. Avui pot retroalimentar-se de la voluntat de superar la cara negativa de la societat del coneixement (G. Mayos i A. Brey, eds., La sociedad de la ignorancia, 2011) i intentar posar-hi una mica de comprensió, ja que posar-hi seny sembla gairebé impossible.

DESIG, REALITAT, AUTOCONTROL I EXPRESSIVISME

 

L’assaig és una eina cabdal de pensament, de reflexió i de coneixement sobretot perquè, com remarca Montaigne, no només ajuda a analitzar detalladament algun objecte cognitiu, sinó també a reflexionar sobre un mateix. Ambdues coses van paral·leles i diferencien l’assaig dels tractats de tots tipus, dels experiments científics, de les de-mostracions lògiques, dels pamflets, de les diatribes o de les epopeies

ASSAJAR QÜESTIONS CÒSMIQUES

 

Els Pensaments de Pascal combinen la sana obsessió per ambicioses «qüestions còsmiques» amb la humilitat de qui no les pretén esgotar sinó més aviat mostrar-ne el potencial infinit. Per això fascinen un altre lleidatà més muntanyenc i potser menys emboirat: Pere Lluís FontEls Pensaments són assaigs purs i com les obres de Montaigne o Kant, malgrat les diferències, remiren «qüestions còsmiques» (com les anomena Kant) que necessiten alhora lucidesa, finesa analítica i tolerància amb la provisionalitat, ja que cal acceptar resilientment que hom no pot concloure-les totalment. 

NO ESCAPÇAR, CENSURAR, DESCOJUNTURAR NI FORÇAR

 

L'assaig contra Procust: no escapçar, censurar, descojuntar ni forçar els límits. Hi insistim: l’assaig no és cap «llit de Procust» a què s’han d’adaptar les qüestions tractades, ja sigui limitant molt l’ambició de la recerca i escapçant la reflexió lliure; ja sigui estirant-ne en excés la fabulació i descojuntant l’anàlisi en forçar massa la fantasia. Per això l’assaig no se sol prestar a l’obediència dogmàtica ni tampoc a gèneres fantasiosos terraplanistes, com «la hipòtesi dels antics astronautes» o les confabulacions dels antivacunes. Allí més aviat s’imiten les fórmules dels llibres inspirats, els tractats metafísics o preteses demostracions tan científiques com dogmàtiques.

Per raons contràries, els assaigs no solen ser recomanables a comptables, notaris o sectes, però tampoc per a visionaris, somnia-truites o inclús a benintencionats sentimentals. Al contrari, l’assagista ha d’inquirir amb força però sense imposar cap fe ni excomunicar ningú; ha de ser crític sense ser censurador; ha de tenir enginy sense esdevenir visionari; ha de saber imaginar però també controlar la fantasia; ha de ser valent en els seus arguments sense esdevenir absolutament temerari en les seves conclusions...

Feb 24, 2026

Política e investigacion en la Sociedad de la innovación

 

III SEMINARIO INTERNACIONAL DE INVESTIGACIÓN EN CIENCIAS SOCIALES

El componente ético en la investigación en Ciencias Sociales

Universidad de La Guajira, Riohacha, Colombia, marzo 26 y 27 de 2026

UNIVERSIDAD DE LA GUAJIRA, MAESTRIA EN CIENCIAS SOCIALES y ASOCIACIÓN IBEROAMERICANA DE FILOSOFIA PRACTICA

Jan 23, 2026

LUCHA DE CLASES Y DE GÉNERO PARA INFLUENCERS


Después de dos excelentes películas Force Majeure (2014) y The Square (2017), Ruben Östlund gana la Palma de oro en Cannes 2022 con ‘El triángulo de la tristeza’. Este director, productor y gionista mantiene un control completo de su trabajo, que es apreciablemente provocativo y regenerador del panorama cinematográfico. Aquí, propone una trama que es una auténtica clase crítica de lucha de clases destinada a influencers, modelos de moda y gente aparentemente muy diferente de los proletarios y de los intelectuales comprometidos.