CONTRA EL TURBOJUDICIARIO GERENCIAL Y DE INTELIGENCIA ARTIFICIAL

Es necesario mejorar el sistema de justicia, pero sin caer en el turbojudiciario

Cuando analizamos cuestiones tan complejas y amplias como la justicia o su funcionamiento en sociedades avanzadas como la brasilera o las europeas, se necesitan enfoques multidisciplinares, transversales y macrofilosóficos. Pues, en caso contrario, reducimos en exceso las cuestiones y se nos escapan gran parte de su problematicidad, de sus causas y consecuencias, y de sus relaciones con importantes aspectos sociales.

RAÓ DE FERRO, DON QUIJOTE I L'ESPERIT DEL CAPITALISME

 

En dos centenaris més coincidents del que sembla: del Don Quijote de Cervantes i de L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme de Max Weber.

 

Fa precisament cent anys, en 1905 (l’any abans n’havia publicat la primera part), Max Weber formula una desesperada profecia sobre el destí de la humanitat. Amb ella culmina el seu escrit clau L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme: “El puritano quería ser un hombre profesional[1]; nosotros tenemos que serlo. Pues al trasladarse la ascesis desde las celdas monacales a la vida profesional y comenzar su dominio sobre la moral intramundana, contribuyó a la construcción de este poderoso cosmos del orden económico moderno que, amarrado a las condiciones técnicas y económicas de la producción mecánico-maquinista, determina hoy con fuerza irresistible el estilo de vida de todos cuantos nacen dentro de sus engranajes {...} El cuidado por los bienes exteriores, decía Baxter[2], no debía ser más que ‘un liviano manto que se puede arrojar en todo instante’[3] sobre los hombros de sus santos. El destino ha convertido este manto ligero en férrea envoltura.”[4]

GUERRES POLÍTICO-RELIGIOSES I MACROFILOSOFIA DE LA RAÓ DE FERRO

 

Macrofilosofia de la raó i el neohumanisme 'de ferro'

 

El neohumanisme modern ve marcat (potser inclús avui dia) per la fèrria racionalitat matematitzant del XVII i per una complexa dualitat “per” l’home i “contra” l’home, per a protegir-lo i per a divinitzar-lo, per a emancipar-lo i per a oprimir-lo, com a por o replegament i com a agressivitat o domini. Malgrat destacar la importància d’aquesta racionalitat en la Modernitat i en l’actualitat, cal evitar identificar la racionalitat europea moderna amb “La Racionalitat” en general. 

Evitem, per tant, imposar-la com a model absolut i totalitari que desplaça qualsevol altra possibilitat; i, molt al contrari, cal considerar-la simplement com una molt específica racionalitat, enfront d’altres també possibles. En la nostra anàlisi de la Modernitat destaquem les determinacions històriques, socials i macrofilosòfiques, perquè considerem que cal recuperar la rica i radical perspectiva d’anàlisi que caracteritzava Marx o Weberi que, en gran mesura, s’ha perdut des d’aleshores[1]. A més, cada un d'ells no renunciava a criticar-ne la profunda ambivalència.

RAONABILITAT HUMANISTA VERSUS RATIO DE FERRO

 

Racionalitat neohumanista moderna contra raonabilitat humanista renaixentista

 

La raonabilitat humanista tant decisiva en el Renaixement tenia com a principis -per simplificar- l’antropomorfisme i l’antropocentrisme que han exemplificat Protàgores “l’home és la mesura de totes les coses”[1] i Terenci “sóc home, res del que és humà no m’és indiferent”[2]. És a dir, davant “l’absolutisme teològic” –com deia Blumenberg-, la complexa i dispersa tradició humanista s’autodefinia en la recerca d’una raonabilitat útil i plausible a nivell humà i evitava prioritzar (més que no rebutjava radicalment) qualsevol altra aspiració “superior”. Per això en la tradició humanista la facultat rectora i culminant era una molt complexa barreja d’intel.lecte, saviesa, experiència i caràcter; ens referim a la prudència (la phronesis grega). 

EXCLOURE LA CERTESA SUPRAVITAL EN LA RAÓ DE FERRO

 

 

¿Pulsió inhumana en el neohumanisme modern?

 

Precisament per no acabar tancats en la presó d’un saber massa merament humà, conduïts per la seva pulsió de fèrria certesa[1] i malgrat voler arrelar en el subjecte pensant, els moderns inevitablement cercaran afermar el nou coneixement i la nova racionalitat sobre una base “més que humana”, extrahumana, inscrita en la natura mateixa ja sigui com a mera matèria, ja sigui inclús com a àmbit físic de revelació divina. 

SEGURETAT, CERTESA, DESCRALITZACIÓ, INSTRUMENTALITAT I PRODUCTIVITAT A PARTIR DE LA RAÓ DE FERRO

 

Seguretat, certesa, desacralització, instrumentalitat i productivitat

No és el moment ara i aquí d’aprofundir en fins a quin punt la raó i el neohumanisme moderns són en la base dels posteriors totalitarismes, però sí destacar aspectes molt humans, massa humans diria Nietzsche, que van apuntalar una deriva moderna perillosament procliu a caure en la barbàrie i la inhumanitat. Així, haurem mostrat que processos molt estudiats i acreditats per a èpoques posteriors de la modernitat i la postmodernitat, en realitat formen part d’un macroprocès de llarga duració, l’origen del qual es pot remuntar fins la primera modernitat, la seva “raó de ferro” i el neohumanisme que instaura.

XIX Jornadas Filosofía Política: Hegemonía y Subjetividad

 Convocatoria XIX 

Jornadas Internacionales 

de Filosofía Política

Hegemonía y Subjetividad: el espacio extendido de la política contemporánea