Pandemia, política y derechos humanos en el cine, la televisión y la realidad

 

Conferencia de Ricardo Rabinovich-Berkman (catedrático de la Universidad de Buenos Aires) sobre

“Y al final pasaron. Pandemia, política y derechos humanos

en el cine, la televisión y la realidad”

El profesor Gonçal Mayos presentará la conferencia y moderará el debate posterior.

Se realizará el viernes 5 de noviembre 2021 a las 12 horas en el Seminari Zambrano de la 4ª planta de la Facultat de Filosofia, Història i Geografia de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6).

 

PODER, ESTADO, CIUDADANIA Y DERECHOS HUMANOS

Es imperioso repensar las relaciones entre poder, Estado, ciudadanía y derechos humanos. Hoy son muy complejas pues a veces se refuerzan mútuamente pero -en otras ocasiones- son claramente antagónicas.

Nuevos (y viejos) tipos de conflictos y violencias resultan de todo ello. Se manifiesta un poder verticalista o "de arriba abajo" que choca y se opone a un poder más horizontal y de "abajo hacia arriba".

Prospectiva del futur de la crisi



Conferències amb debat conjunt posterior sobre: "Prospectiva del futur de la crisi" amb André Luiz F. Dias (professor UFMG), Lluís Soler (bibliotecari, UB) i Alfonso Bárcena (economista i filòsof, GIRCHE). Serà el dissabte 16-7-2016 a les 11h a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès.

Més enllà de la crisi econòmica, actualment vivim crisis socials, polítiques, existencials, cosmovisionals, macrofilosòfiques... Per això el futur apareix amb una enorme incertesa i cal que ens preguntem: de quines causes i conseqüències no en som encara prou conscients? Què podem fer-hi i quines possibilitats reals tenim obertes? Cap a on ens portarà el temps de decisió que acompanya les crisis?

UTOPIA E PENSIERO CRITICO

Questa ricerca si propone di offrire una ricostruzione complessiva degli aspetti salienti dell’utopia. le riflessioni si focalizzano attorno al tentativo di pervenire ad una comprensione non riduttiva dell’universo utopico. L’utopia abbraccia una vasta gamma di ambiti diversi che vanno dall’ideologia alla religione, dalla filosofia sociale, alla filosofia politica e all’economia; rappresenta, dunque, un valido strumento d’indagine per analizzare la pluralità delle diverse dimensioni delle relazioni sociali.

Gli ultimi decenni, anche a causa della pessimismo della ragione moderna e del pensiero debole, si sono caratterizzati per una crisi ed una sfiducia generalizzata nei confronti della politica e dall’affermazione dell’ideologia neoliberale.La speranza è riposta nei nuovi movimenti sociali che si stanno dimostrando i più strenui difensori dell’ambiente e dei beni comuni.

Grado di Innovazione: A mio parere il grado d’innovazione della tesi sta nel fatto di aver cercato di cogniugare il pensiero utopico, partendo dalle origini, con un fenomeno contemporaneo come il cosiddetto “pensiero unico”.

Utopia versus pensiero unico. Il cammino del pensiero utopico come ricerca di un’alternativa globale de CRISTIANO PROCENTESE. Relatores: Giuseppe Goisis (Università “Ca’ Foscari” di Venezia) e Gonçal Mayos (UB).

http://www.cese-m.eu/cesem/2016/05/a-gorizia-1-6-2016-presentazione-di-utopia-e-pensiero-critico/

http://lnx.pubblitesi.it/schede-sintetiche/area-umanistica/1166-cristiano-procentese-utopia-versus-pensiero-unico-il-cammino-del-pensiero-utopico-come-ricerca-di-un-alternativa-globale#sthash.6omowssg.dpuf

FILOSOFIA RADICAL: SENTIT, POSSIBILITATS I LÍMITS

 

La professora Dra. Fernanda Busanello Ferreira (UFG, Brasil) farà una conferència (amb debat posterior moderat pel Dr. Mayos) sobre el seu recent llibre "O GRITO! DRAMATURGIA E FUNÇÃO DOS MOVIMENTOS SOCIAIS DE PROTESTO", el dilluns 15-2-2016, de 18 a 21 hores, al Seminari d'Història de la Filosofia, 4t pis, Facultat de Filosofia, UB.

 

 

Cicle de cinc debats de 3h cada un (dilluns de 19 a 21 hores 50’), dirigits pel Dr. Gonçal Mayos (prof. titular UB i director d'OPEN-PHI i del Grup Internacional de Recerca "Cultura, Història, Estat" GIRCHE). 

Hi ha dues interpretacions de “filosofia radical” que estan molt vinculades però que també són profundament contradictòries:

 

1) És radical la filosofia que va a les arrels... de la realitat, del coneixement, de la societat i l’ésser humà. Aquest és l’ús tradicional. Així Descartes o Kant eren filòsofs radicals perquè volien explicitar el fonament últim i, per tant, l’arrel de tota realitat. 

Breument: per a Descartes això significava posar en marxa el dubte “hiperbòlic i radical” per a trobar el fonament-principi darrers de tota evidència: el cogito o la irrebasable reflexivitat cognitiva que sempre –necessàriament- és pressuposa el subjecte pensant darrera de qualsevol pensament. En Kant, significava constatar la necessària “revolució copernicana” que permetia explicitar les diverses condicions de possibilitat dels diversos actes del subjecte transcendental humà. I la recerca de la “radicalitat” (ja sigui en forma de fonament radical o del radical "Abgrud" que l’impossibilita en abocar a un abisme sense fonament) continuava amb Fichte, Hegel, Schelling, Marx, Nietzsche, Husserl, Heidegger... 
 

2) Ara bé també és “filosofia radical” aquella que es proposa transformar radicalment la realitat: social, política, cognitiva, inclús en general “humana”. Darrerament és aquest sentit de "filosofia radical" el més utilitzat per a definir un pensar més implicat indestriablement amb l'acció política i la vida quotidiana. Tot i així, cal recordar que també seria molt fidel al sentit original de la filosofia com a resposta sorpresa i esglaiada a una realitat que colpeja i obliga a algun tipus de praxi vital.
 

Més enllà que puguin implicar-se mútuament, ja que sempre “es busquen” les arrels, la distinció entre tots dos tipus de “filosofia radical” estaria molt ben concisament expressada en la famosa tesi XI de Marx sobre Feuerbach (1945). S’hi afirmava que tradicionalment i segons 1) "Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món [i els millors com Hegel ho han fet amb la màxima radicalitat], el que cal és transformar-lo", és a dir 2) transformar la realitat des de les seves més profundes i qüestionades arrels.

FILOSOFÍA RADICAL: SENTIDO, POSIBILIDADES Y LÍMITES

Hi ha dues interpretacions de “filosofia radical” que estan molt vinculades però que també són profundament contradictòries:

 

1) És radical la filosofia que va a les arrels... de la realitat, del coneixement, de la societat i l’ésser humà. Aquest és l’ús tradicional. Així Descartes o Kant eren filòsofs radicals perquè volien explicitar el fonament últim i, per tant, l’arrel de tota realitat. Breument: per a Descartes això significava posar en marxa el dubte “hiperbòlic i radical” per a trobar el fonament-principi darrers de tota evidència: el cogito o la irrebasable reflexivitat cognitiva que sempre –necessàriament- és pressuposa el subjecte pensant darrera de qualsevol pensament. En Kant, significava constatar la necessària “revolució copernicana” que permetia explicitar les diverses condicions de possibilitat dels diversos actes del subjecte transcendental humà. I la recerca de la “radicalitat” (ja sigui en forma de fonament radical o del radical "Abgrud" que l’impossibilita en abocar a un abisme sense fonament) continuava amb Fichte, Hegel, Schelling, Marx, Nietzsche, Husserl, Heidegger... 
 

2) Ara bé també és “filosofia radical” aquella que es proposa transformar radicalment la realitat: social, política, cognitiva, inclús en general “humana”. Darrerament és aquest sentit de "filosofia radical" el més utilitzat per a definir un pensar més implicat indestriablement amb l'acció política i la vida quotidiana. Tot i així, cal recordar que també seria molt fidel al sentit original de la filosofia com a resposta sorpresa i esglaiada a una realitat que colpeja i obliga a algun tipus de praxi vital.
 

Més enllà que puguin implicar-se mútuament, ja que sempre “es busquen” les arrels, la distinció entre tots dos tipus de “filosofia radical” estaria molt ben concisament expressada en la famosa tesi XI de Marx sobre Feuerbach (1945). S’hi afirmava que tradicionalment i segons 1) "Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món [i els millors com Hegel ho han fet amb la màxima radicalitat], el que cal és transformar-lo", és a dir 2) transformar la realitat des de les seves més profundes i qüestionades arrels.

LIBERTAD Y RECONOCIMIENTO CULTURALES

 

¿Por qué la libertad cultural suele ser menos reivindicada que otras libertades? ¿Si la humanidad es una especie cultural puede prescindir de la libertad y del reconocimiento culturales? ¿Tal renuncia carece de costes? ¿No castiga también –y quizás especialmente- a los débiles y a los excluidos de otras libertades? ¿No se añade a otras discriminaciones y opresiones?

¿Por qué no reconocer lo cultural como digno de ser politizado? ¿Por qué negarse a las funestas consecuencias de la falta de libertad y reconocimiento culturales? ¿Por qué resistirse a reconocer las realidades culturales, incluso mucho más que otras realidades también políticamente molestas?

PHYSIS-NOMOS ¿CATEGORIZACIÓN VIGENTE?

En muchos aspectos la distinción entre Physis y Nomos es la constituyente clave de Occidente y de “su” filosofía. Durante siglos esas categorías opuestas han sido clave para estructurar el pensamiento humano y han marcado su evolución, aunque quizás no han sido tan “universales” como se ha creído.

Además hoy y en la mayoría de los saberes, se están trastocando las presuntas fronteras estancas que separan Physis y Nomos. Por ello es necesario preguntar críticamente por su vigencia en la actualidad y por el papel que juegan en el mundo contemporáneo.
 

Evidentemente con los términos griegos Physis y Nomos ejemplificamos muchas otras distinciones similares -próximas pero no idénticas- como: naturaleza/cultura, biológico/social, natural/convencional, animal/humano, físico/normativo, ley determinista/ ley jurídico-axiológica, permanente/histórico, sin cambio/en evolución, natural/artificial, creado-por-Dios/labor-humana, libertinaje/libertad, zoe/bios, estado naturaleza/estado civil…

NOVA FILOSOFIA?

Es pot actualitzar la filosofia per a convertir-la en el saber transversal, multidisciplinar i sintètic per antonomàsia? Pot col.laborar amb disciplines afins per a fer dialogar les ciències i el conjunt de la cultura? Pot una filosofia renovada i macrofilosòfica ajudar decisivament a elaborar la “síntesi cosmovisional” que avui necessitem i no tenim? Pot així ajudar a orientar eficaçment els científics hiperespecialitzats, la desorientada ciutadania i les administracions perdudes en el neolliberalisme?

Si l’actualitzem macrofilosòficament, pot ajudar la filosofia –i en general les humanitats- a transmetre millor a la societat els coneixements actualitzats, superant les barreres polítiques i les incomprensions acadèmiques? Pot analitzar críticament els problemes actuals, valorant tota l’esfera cultural (sense prejudicis ni jerarquies) i evitant les limitacions disciplinars? Pot una filosofia renovada internacionalitzar postcolonialment les anàlisis i fer-les globals sense que siguin eurocèntriques ni estiguin sotmeses al neolliberalisme?

És possible avui que una macrofilosofia ajudi a transformar i revaloritzar les humanitats i les ciències humanes, fent-les capaces de comprendre i -alhora- equilibrar el món tecnocientífic? Pot una nova filosofia descobrir i divulgar eines, metodologies, pràctiques i estructures que potenciïn tot l’anterior? Pot una renovada filosofia, més “macro”, crítica i compromesa formar persones i ments adequades als reptes mencionats?

FILOSOFÍA POSTDISCIPLINAR: MACROFILOSOFÍA

La macrofilosofía parte necesariamente de una concepción postdisciplinar. Quizás éste fue siempre el marco natural y más propio de la filosofía. Pues lo estrictamente disciplinar siempre le ha sido algo ajeno e impuesto. La deriva “disciplinar” moderna rompió con la condición clásica de la filosofía: el “amor al saber” sin condiciones, parcelaciones, restricciones, subordinaciones, predeterminaciones… ni mandarinajes disciplinarios y disciplinadores.

Ciertamente durante la modernidad se fueron escindiendo progresivamente las ciencias y todos los restantes saberes, llegando a la brutal y castrante hiperespecialización actual. A ello se opuso casi siempre la filosofía, que no quería dejarse reducir a un mero saber particular, delimitado y predeterminado. No quería convertirse en una disciplinada ciencia como las otras, una hiperespecialización más. 

La filosofía ha luchado contra la manía moderna a la ultraespecialización, si bien -ciertamente- con no demasiado éxito. Terminó convertida en microfilosofía, aunque mayoritariamente intentó no verse reducida a un canon muy concreto, parcial y resultado de castrantes exclusiones. 

Pero finalmente sacrificó la macrofilosofía y se limitó a lo microfilosófico y al canon heredado. Ello eliminó muchos legítmos problemas, objetivos y pensadores, que aumentaron las pérdidas detectadas en los cinco grandes volúmenes (que tampoco no agotan nada) de la Contrahistòria de la filosofía de Michel Onfray.

POLÍTICA I CONFLICTES CONTEMPORANIS

Programa i poster definitiu:

Habrá también un IV Coloquio Macrofilosófico en la UFMG de Belo Horizonte Brasil sobre el 18-12-2013.

POLITICA ES CULTURA Y CULTURA ES POLITICA

La democracia actual tiene problemas políticos… pero también culturales (en el sentido amplio del término). La especie humana es una especie política y cultural, no por azar, sino por su misma condición biológica y social.

Hemos visto como para explicar la naturaleza humana, E.O. Wilson ha necesitado añadir a la egoísta evolución darwiniana, otra más “altruista y eusocial”. También hemos visto que al tradicional eje ideológico-político de la redistribución económica se le añade necesariamente el eje del reconocimiento.

Tanto lo eusocial como el reconocimiento exigen que la política "parta de y respete a" la igualdad y -a la vez- la diferencia de los grandes agentes y sujetos sociales, es decir los ciudadanos en sus circunstancias (Ortega y Gasset) y su ser socio-cultural. Pues sólo así se superará la paternalista e insuficiente "tolerancia" ilustrada para profundizar en el respeto y el reconocimiento plenos.

VIDEO: PER A UNA MACROFILOSOFIA

Si fóssim grecs clàssics no necessitaríem parlar de "macrofilosofia", ja que simplement faríem "filosofia". Simplement aspiraríem al saber epistèmic i, amb ell, a la veritat, al logos i a la praxi capaç de realitzar-los políticament. Segurament no els aconseguiríem, però serien la nostra aspiració, sens dubte.

Si fóssim grecs clàssics no necessitaríem parlar de "macrofilosofia", perquè no hi hauria -al menys conscientment- ni "macro" ni "microfilosofia". Només hi hauria "filosofia": l'encarament de les grans preguntes i qüestions de la humanitat, que no serien emmascarades ni diferides per les qüestions llibresques, acadèmiques... No sabríem tant com avui dia, però potser ens enganyaríem menys a nosaltres mateixos.

Si fóssim grecs clàssics no necessitaríem parlar de "macrofilosofia"... ni de tecnologia, enginyeria, economia, logística... ni d'altra ciència, disciplina o pràctica que no fos la filosofia. I potser la poesia... Les universitats serien molt més petites, si encara n'hi hauria.

II COL•LOQUI MACROFILOSÒFIC

De la Universidade Federal de Minas Gerais (Belo Horizonte) passem a la Universitat de Barcelona (Barcelona) en uns pocs dies. El II COL•LOQUI MACROFILOSÒFIC 'Theoria i praxis del “Gir Cultural”' continua i succeeix al I Colóquio Macrofilosófico 'Giro cultural: perspectivas contemporâneas'. Continuem aprofundint en aquestes qüestions essencials de l'ontologia del present.

TECNOLOGIA GIRCHE AL BRASIL

GIRCHE continua organitzant activitats al Brasil, mentre ja estem preparant el II Col.loqui Macrofilosòfic `Theoria i Praxis del "Gir Cultural' a Barcelona (Facultat de Filosofia UB, dilluns 26-11 i 3-12). 

Ara es tracta del Workshop de Capacitaçâo Digital impartit per la prof. Mayte Duarte Seguer (Girche).

GIR CULTURAL AL BRASIL

Entre les activitats del "Grup Internacional de Recerca 'Cultura, Història i Estat'" (GIRCHE) al Brasil aquest novembre 2012, destaca el cicle sobre "El gir cultural, aspectes contemporanis" a la Universidade Federal de Minas Gerais de Belo Horizonte. 

José B. Horta i Gonçal Mayos

Els vídeos de totes les ponències, intervencions i debats són accessibles ara mateix en el blog GIRCHE-News. Han estat gravats i editats per la profa. Mayte Duarte Seguer, mantenidora també de la plataforma educativa audiovisual KLERA. Activitats culturals.

"CULTURAL IS POLITICAL" EL GIR CULTURAL

Ricard Gómez-Ventura i Gonçal Mayos

“Cultural is political. El gir cultural” és la conferència amb què Gonçal Mayos ha inaugurat el cicle sobre Moviments i estudis culturals i postcolonials (Ateneu Barcelonès, 20 d’octubre de 2012, organitzada pel Liceu Maragall de filosofia).