El coneixement i la cultura exigeixen temps. També
ho exigeix la llibertat. Tots requereixen “temps lliure”. Per això una societat
que tendeixi a minimitzar el temps lliure de la gent inevitablement acabarà
sent una societat menys lliure i una societat de la incultura.
Algú que no tingui temps lliure i hagi de treballar
a les ordres d’altri les 24 hores del dia, 365 dies a l’any i durant tota la
seva vida, és a tots els efectes un esclau: ¡algú que no pot decidir per si
mateix cap acte ni cap instant de la seva vida! Algú subordinat i que depèn totalment
d’altri.
En molts aspectes les societats contemporànies
avançades han guanyat i democratitzat les possibilitats d’accedir al
coneixement, la cultura, els drets cívics i polítics... inclús al temps lliure.
I tot això és necessari per a que fer una societat més lliure.
