CONFINAMENT: RETORN A L'EXCLUSIVISME?

La societat del confinament està canviant profundament els hàbits i les subjectivacions? Nega l’ideal immediatista de presencialitat?

La societat del confinament tornarà a fer exclusiu el viatjar? Trenca el model “low cost” de turisme i consum? El retorna a l’elitisme aristocratitzant dels orígens?

El “jo hi he estat” tornarà a ser molt limitat i elitista? De nou serà només patrimoni d’una nova i molt reduïda jet-set o jet-society?

AUTOEXPLOTACIÓ MÉS QUE EXPLOTACIÓ?

Les patologies més generalitzades permeten comprendre la societat on s'inscriuen.  Les malalties més emblemàtiques tenen una  forta relació amb el tipus de societat i de manera de viure. Per això, encara que pugui sorprendre, solen funcionar com a excel·lents models, síndromes o metàfores del moment històric concret.

Ja afectin col·lectius complets o individus més dispersos, les grans malalties que marquen una societat, són resultat de les contradiccions experimentades per aquesta. Per aquest motiu, inclús esdevenen la simbologia hegemònica a través de la qual s'interpreta la realitat en aquell tipus de societat.

Segurament les dues coses són inseparables, ja que tota «filosofia o ontologia del present» és causada per la realitat viscuda i heretada del passat, alhora que un model d’interpretació que en condiciona l'autocomprensió i el seu desenvolupament futur.

Tenia molta raó Freud en la seva aguda obra El malestar en la cultura, si bé potser li va mancar desenvolupar-la concretant-la als canvis socials i històrics. ció Apuntem-ne alguns exemples prou analitzats que mostren la variabilitat de les patologies socialment més esteses i emblemàtiques segons els moments històrics i les formes de vida.

SITUACIONISTAS DESPUÉS DEL MAYO1968

“Los años 60 han terminado, la droga nunca será tan barata, el sexo nunca será tan libre y el rock and roll nunca tan bueno.” Abbie Hoffman.

¿Sorprendente toda esta evolución? Seguramente lo es tanto su puesta en marcha, como su destrucción. De alguna manera ha confirmado que había malestares, exclusiones y reivindicaciones que la sociedad y el gobierno no veían. ¿Era el efecto del autismo del establishment que con el tiempo ya ni se percibe? Aunque venía de mucho más atrás (como hemos apuntado) todo comenzó a eclosionar en el mes marzo de 1968, pero como un conflicto relativamente banal y casi meramente generacional, ¡de jóvenes estudiantes vaya!

En medio de la indiferencia, casi de la invisibilidad, durante el mes de abril se fue incubando e infectando, hasta explotar en el famoso mes de mayo. Entonces, se manifestó como un movimiento de nuevo cuño que inauguraba un nuevo tipo de ciclo revolucionario. Sin duda los situacionistas eran de los que mejor habían profetizado y captado su naturaleza; aunque no al cien por cien, pues junio –tradicionalmente mes de exámenes- les sorprendió con una evolución imprevista y que les fue dolorosísima. La “situación” creada en mayo chocó con sus propios límites y contradicciones; mientras que sus enemigos –que parecían casi muertos- resurgen sorprendentemente reforzados.

UNA 'SITUACIÓN' ES UN OBJETO ARTÍSTICO ¿O UNA REVOLUCIÓN SOCIAL?

En 1952 y de resultas de la polémica sobre la “situación” creada contra Chaplin, la Internacional Letrista (IL) se ha liberado del influjo de su líder Isou y le ha dado al concepto “situación” un nuevo sentido más político. Ahora bien, todavía piensa la “situación” dentro del marco de las vanguardias artísticas y aún “quiere fundarse sobre la objetividad de una producción artística.” (MAYOS, 2013: 59) Es decir, la “situación” está pensada todavía en la línea de 'Hurlements' y en relación con algún tipo de “objeto artístico” (por ejemplo: un film). 

SITUACIONISMO, INDIGNADOS, PODEMOS...

¿Tiene que ver el Situacionismo con el Altermundismo, luego con los Indignados y más tarde con Podemos o Ganemos? Esos nuevos movimientos socio-político (NMS) pueden formar parte de un nuevo y profundo ciclo político todavía abierto? ¿Remiten a politizaciones que superan los partidos tradicionales?

¿De donde "salen" movimientos como el 15M, Podemos, los Indignados o el Altermundismo? ¿Cual es la genealogía y el magma cristalizador de los Nuevos Movimientos Sociales (NMS)? ¿Por qué se diferencian tanto de los partidos tradicionales, incluso de los progresistas y de izquierdas? ¿Cómo se llegó a concebir una nueva política, representatividad, democracia y soberanía más vinculada con la gente? ¿Cómo germinó esa ruptura política y social que hoy ha explotado tan claramente?

En los inicios de ese cambio revolucionario que ha necesitado algunas décadas para madurar, hay sin duda el Situacionismo. Anticipando casi todas las rupturas, las innovaciones, las ideas germinales, las nuevas estrategias, las imaginaciones, los anhelos e ideales... está un pequeño grupo llamado Internacional Situacionista. Lo formaban gente como Debord, Bernstein, Khayati, Jorn, Nash, Vaneigem, Kottany, Constant, Sanguinetti... En muchos aspectos ellos fueron los primeros "indignados", los primeros en proclamar que "no nos representan" (ni queremos que lo hagan) y que "podemos" y "ganaremos" con un nuevo tipo de política., etc.

ESPECTACLE, DOMINI I ALIENACIÓ

L’oci i el turisme s’estan convertint en un nous tipus de domini i alienació? Les societats avançades són societats de l’espectacle i han passat, d’alienar sobretot a través del treball fordista, a alienar inclús a través del temps lliure? El turisme, el cinema, el consum i les diverses formes de diversió són avui les principals eines de dominació i disciplinació? 

Avui que la societat té un gran nombre d’aturats molts dels quals ho són crònics o de llarga durada, cal dominar i alienar sobretot fora del treball? Donada l’estructura i situació actual del capitalisme turboglobalitzat molta gent no té treball i per tant no són disciplinats per l’empresa ni durant la jornada laboral. Cal doncs disciplinar-los i conduir-los amb mecanismes que ja no són en el treball i la producció, sinó amb dispositius vinculats al consum, el lleure i la diversió? 

CONTRA EL TURISME

Vivim en l'era del turisme, tant com en l’era del consum, de les masses, dels mèdia i Internet, de l'oci, de l'espectacle... Estic convençut que totes aquestes coses “estan” avui profundament relacionades (malgrat que no sempre ni necessàriament “són” tan relacionades). Totes remeten a una mateixa forma de viure i a un tipus específic de societat: la nostra.

Tot i que la crisi econòmico-política sigui molt greu, en els països avançats tots estem impulsats a viatjar molt. Sembla obligatori fer turisme. Els anuncis, els veïns, les administracions, la forma de viure... ens impulsen fortament a omplir les "vacances" amb una complexa programació i un esforçat treball "turístic". 

Inconscientment (quan no de forma conscient) ens sentim obligats a fer productiu l'oci i el lleure. Sentim l'estranya necessitat de passar a tota velocitat d'un treball -que la majoria odia- a un consum quasiobligatori que molts estem aprenent a odiar, però que -els que no el poden tenir- deuen imaginar-lo meravellós i alliberador. 

LEISURE, PASTIMES, ENTERTAINMENTS

Considering and interpreting leisure. Pastimes, entertainments, hobbies and addictions in the Barcelona of 1900 (eBook). Teresa-M. Sala (coord.)

 

In the throes of modernization, the Barcelona of 1900 was buzzing with energy and an unprecedented culture of leisure emerged. The city’s residents made full use of their free time, forging relationships with one another through a highly varied range of initiatives and activities, taking advantage of existing opportunities and creating new ones. In addition to the traditional celebration of civic festivals, popular meals and various types of processions, innovative new forms of cultural consumption sprang up to satisfy all tastes and budgets. Numerous cinemas opened, the first amusement parks threw open their gates and new theatres raised their curtains. Thanks to these developments, the vicinity around the avenue Paral·lel became the epicentre of Barcelona nightlife. This book offers a panoply of images of the diversions, entertainments and hobbies of that fascinating era of contrasts, the turn-of-the-century Barcelona of Modernisme. 

 

Acaba d'aparèixer el llibre Pensar i interpretar l'oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, coordinat per Teresa-M Sala i primer volum de la nova col.lecció Singularitats. 

Cal recordar que a finals del XIX i inicis del XX, existia una Barcelona "canalla" (i no només al famós Paral.lel) que -en això- era meca, capital i model europeu i mediterrani. 

A "Reflexió macrofilosòfica sobre la societat de l'oci, del consum, de l'espectacle i del coneixement" de Gonçal Mayos i Teresa-M Sala, es donen algunes claus d'aquestes realitats contemporànies, íntimament vinculades i inseparables (encara que pugui sorprendre) . 

A "Oci una genealogia macrofilosòfica" de G. Mayos s'analitza l'origen de l'oci en la Grècia clàssica en íntima vinculació amb l'esclavitud i el patriarcalisme. Però també inseparable de la intensa vida de la "polis" greca. Així l'oci, i l'educació (scholé) i la filosofia, apareixen com a "di-versió" i "dis-tracció" de certs ciutadans, que són criticats per apartar-se de la constant vigilància dels assumptes públics "polítics". També s'hi apunten alguns contrastos decisius amb la situació actual.