POLÍTICA IMMUNOLÓGICA Y DEL DESCONCIERTO. VÍDEO

Comenzamos destacando la relevancia de la política inmunológica precisamente en una era marcada por la pandemia del Covid-19. Aunque la idea ya se desarrolló en los años 1990 en obras de Jacques Derrida, Roberto Espósito, Giorgio Agamben y otros, creo que es hoy cuando muestra su profunda relevancia.

Pues efectivamente las sociedades tienen mecanismos y respuestas inmunológicos en contra tanto de cuerpos extraños como de aquellos miembros internos que manifiestan comportamientos que ponen en peligro su equilibrio homeoestático.

PANDÈMIA I SOCIETAT DEL CONFINAMENT: ENFOCAMENT MACROFILOSÒFIC (VÍDEO)

Malgrat que no en solem ser conscients, les pandèmies han canviat molt les societats humanes. Ho veurem en una breu anàlisi macrofilosòfica i interdisciplinar que inclogui i sintetitzi els aspectes científics més importants però també els vitals, filosòfics, socials, culturals o polítics.

EL COS ÉS PERILLÓS I CONTAMINADOR

Estem esclavitzats per la higiene? El COVID-19 ha tornat a mostrar-nos la nostra vulnerabilitat i –avui- la por ens confina, aïlla i ens lliga a exigències mèdiques. 

Temem tocar-nos la pell frec a frec. En plena paranoia del contagi, l’altre ha esdevingut el principal perill. 

Després de la sexualitat llibèrrima dels anys 1960 i inclús 1970, la SIDA va caure com un càstig diví. Molts se’n van alegrar, creient que només anava en contra dels gais i dels promiscus. 

En realitat fou simplement una pesta, però va marcar un canvi de cicle en els comportaments socials. També ho farà avui el COVID? Anem a la societat del confinament?

BATALLA OBERTA PEL FUTUR

La pandèmia del Covid-19 està incidint molt rellevantment en l’actual batalla per definir el futur. En concret per determinar l’equilibri que sorgirà de les actuals polítiques del desconcert. 

La seva incidència és tan gran que fàcilment genera interpretacions conspiratives. Ara bé, no cal que el virus hagi estat creat en un laboratori i dispersat voluntàriament per a que el seu impacte sigui decisiu. A més, probablement en el fons és incontrolable pels diversos agents socials, tant si se n’alegren com si no, tant si el volen instrumentalitzar en una direcció com en la contrària.

MECANISMOS AUTORITARIOS

¿Las "políticas del desconcierto" han encontrado en el Covid-19 la catástrofe que permitirá que se institucionalicen autoritariamente? ¿Será el mecanismo que permitirá instaurar la "sociedad del confinamiento" bloqueando toda resistencia democrática a ella?

Es falaz pretender salvar la economía si no salvas la población o -al menos- el complejo tramado social, de vínculos, confianzas, solidaridades, pericias, capacidades y habilidades. ¿Es un planteamiento que sólo apunta a sacrificar la democracia? ¿Se trata de impulsar un nuevo incremento en la "servidumbre voluntaria"? ¿Quiere legitimar un estado de excepción autoritario?

Naomi Klein -desde La doctrina del choque al libro sobre Trump cuyo título podemos traducir como Con decir No, no basta- ha analizado profundamente el mecanismo seguramente más importante de toda escalada antidemocrática. Giorgio Agamben y muchos foucaultianos han profundizado en los dispositivos que arraigan y -al mismo tiempo- hacen posible el estado de excepción.

MECANISMES AUTORITARIS

Les "polítiques del desconcert" han trobat en el Covid-19 la catàstrofe que permetrà que s'institucionalitzin autoritàriament? Serà el mecanisme que permetrà instaurar la "societat del confinament" bloquejant els resistents democràtics?

És fal.laç pretendre salvar l'economia si no salves la població o -al menys- el complex tramat social, de vincles, confiances, solidaritats, experteses, capacitats i habilitats. Aquest plantejament només apunta a sacrificar la democràcia? Es tracta d'impulsar un nou augment en la “servitud voluntària”? Vol legitimar un estat d’excepció autoritari?

Naomi Klein –des de La doctrina del xoc al llibre sobre Trump el títol del qual podem traduir com Amb dir No, no n’hi ha prou- ha analitzat profundament el mecanisme clau de qualsevol escalada antidemocràtica. Giorgio Agamben i molts foucaultians han aprofundit en els dispositius que arrelen i –alhora- fan possible l’estat d’excepció.

CONFINAMENT: RETORN A L'EXCLUSIVISME?

La societat del confinament està canviant profundament els hàbits i les subjectivacions? Nega l’ideal immediatista de presencialitat?

La societat del confinament tornarà a fer exclusiu el viatjar? Trenca el model “low cost” de turisme i consum? El retorna a l’elitisme aristocratitzant dels orígens?

El “jo hi he estat” tornarà a ser molt limitat i elitista? De nou serà només patrimoni d’una nova i molt reduïda jet-set o jet-society?

SOCIETAT DEL CONFINAMENT: EL MÓN QUE VE?

Hem entrat en la "societat del confinament"? La mobilitat física es desvia a la mera mobilitat digital? La màxima connexió i comunicació telemàtica coincideix amb un creixent tancament vital i corporal?

L'actual turboglobalització pot refugiar-se a Internet i -en canvi- desaccelerar-se corporalment en slowglobalització? Som doncs a la fi de l’era amb més possibilitats de moviment físic massiu de tota la història humana?