Gonçal Mayos PUBLICATIONS, Books, Articles...

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Total Pageviews

Showing posts with label S. Milgram. Show all posts
Showing posts with label S. Milgram. Show all posts

Oct 2, 2022

FEM UN ÚS SALUDABLE DE LA MENT?


Proposo interpretar la qüestió ‘Per què hem perdut la raó? en el sentit en què tradicionalment la gent es preguntava si hem perdut el seny o el senderi? Encara millor: en les societats avançades estem fent un ús sa de la ment o del pensament? Com ja haurà intuït el lector, usem en sentit ampli el terme ‘raó’ per a referir-nos al bon funcionament del conjunt de les facultats humanes. 

El pensar que anomenem ‘racional’ sol pressuposar el bon funcionament harmònic i equilibrat del conjunt de les diverses facultats humanes, ja que remet a molts tipus de ‘raonaments’ força complexos i diversos. 

Des d'aquesta perspectiva àmplia, ser 'racional' inclou per exemple ser capaç de fer càlculs, de determinar causes i conseqüències dels fets, d'avaluar finalitats, de considerar els pes dels diversos valors a tenir en compte, d'evitar els prejudicis, de no caure en fal·làcies cognitives i inclús de vigilar perilloses argumentacions del tipus que 'els fins justifiquen els medis'.

Jul 10, 2014

SUFRIMIENTO: AMENAZA Y VIVENCIA

¿En las llamadas sociedades avanzadas se está substituyendo la experiencia del dolor por su amenaza? ¿Se la substituye por el miedo paranoico, angustiador y paralizante a padecer algún día algún sufrimiento… y no tener a mano la correspondiente pastilla analgésica? 

¿Estamos llegando a la paradojal situación en que, eliminamos farmacológicamente todo dolor, pero a la vez sufrimos constantemente por cualquier posibilidad futura de dolor y por mínima que sea? ¿Simplemente cambiamos un tipo de dolor y de sufrimiento por otro? ¿Sustituimos el dolor real y en acto por otro que –en tanto que temido y siempre amenazante- nunca cesa?

Pues ciertamente, con su terribilidad, el dolor en acto puede terminar o, al menos, disminuir. Y como sabe todo el mundo que ha sufrido alguna vez, cuando disminuye entonces brota una gran alegría y felicidad –quizás brevemente pero de forma real-. Por el contrario, el temor crónico y paranoico a llegar a sufrir en algún momento, nunca termina. 

De manera parecida al dicho: “el valiente muere una vez, el cobarde muchas”, el dolor encarado directamente duele terriblemente pero -si no es mortal- en algún momento disminuye o se termina. El dolor temido y el sufrimiento esperando y siempre amenazante, duran y duelen indefinidamente. Por eso, éste no suele dar cuartel, mientras que el primero acaba permitiendo maravillosos momentos de alegría o relajo (como comentaba Nietzsche que siempre estaba aquejado de jaquecas, dolores oculares…).