FEM UN ÚS SALUDABLE DE LA MENT?

Proposo interpretar la qüestió ‘Per què hem perdut la raó? en el sentit en què tradicionalment la gent es preguntava si hem perdut el seny o el senderi? Encara millor: en les societats avançades estem fent un ús sa de la ment o del pensament? Com ja haurà intuït el lector, usem en sentit ampli el terme ‘raó’ per a referir-nos al bon funcionament del conjunt de les facultats humanes. 

El pensar que anomenem ‘racional’ sol pressuposar el bon funcionament harmònic i equilibrat del conjunt de les diverses facultats humanes, ja que remet a molts tipus de ‘raonaments’ força complexos i diversos. 

Des d'aquesta perspectiva àmplia, ser 'racional' inclou per exemple ser capaç de fer càlculs, de determinar causes i conseqüències dels fets, d'avaluar finalitats, de considerar els pes dels diversos valors a tenir en compte, d'evitar els prejudicis, de no caure en fal·làcies cognitives i inclús de vigilar perilloses argumentacions del tipus que 'els fins justifiquen els medis'.

POESÍA VISUAL: ¿(IM)POSIBLE TRADUCCIÓN? VÍDEO

Nos preguntamos si es posible traducir la poesía visual en palabras. Dos ejemplos nos ayudan a situar y comprender la magnitud de la dificultad.

En primer lugar, analizamos la brillante interrelación del cuadro de Paul Klee Angelus Novus, pintado hace justo 100 años en 1920, con la reflexión e interpretación que llevó a cabo Walter Benjamin en Tesis sobre filosofía de la historia justo antes de su muerte en Port Bou. 

A pesar o quizás precisamente porque Benjamin lo llevó consigo y auscultó durante 20 años, más que una ‘traducción’ de lo visual a lo conceptual, configuran dos poderosísimas creaciones cruzadas.

A la misma conclusión llegamos con un ejemplo mucho más cercano y personal. Asumimos que el poesofema “Telogías del trigo, del maíz, del arroz” de G. Mayos difícilmente se puede considerar una ‘traducción’ verbal, lingüística o narrativa del poema visual de Toni Prat (ver imagen adjunta). Pero así tan solo hemos planteado el problema sin solucionarlo, debemos continuar.

SOSPITA, VIDA I FILOSOFIA CONTEMPORÀNIES

La sospita neix de la consciència de la intrínseca alienació que acompanya la condició humana. No és només que sovint ens enganyem, fins i tot en les coses que creiem més sòlides, objectives, compartides, reals... A més de falibilitat i tendència a l'error, la condició humana comporta una tendència profunda a construir-se miratges que funcionen com a filtres que inhibeixen la crítica i -inclús- com a les veritats més indiscutibles.