Gonçal Mayos PUBLICATIONS, Books, Articles...

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Total Pageviews

Showing posts with label Grècia. Show all posts
Showing posts with label Grècia. Show all posts

Jul 18, 2015

¿HAY RECONOCIMIENTO SIN NEGATIVIDAD DIALÈCTICA?



Como vemos, tanto en el mundo oriental antiguo como en la figura del señor-siervo, la imposibilidad –a la vez ontológica y gnoseológica- de auténtico reconocimiento impide la libertad. Ahora bien, en el mundo clásico greco-latino eso ha cambiado, pues algunos pueden ser libres y reconocerse entre sí como libres. Lo son individual y personalmente, pero sobre todo en el ethos, las instituciones político-estatales, el arte, la religión y la filosofía. 

Otra cosa es que ese reconocimiento incluya (culpablemente diría Kant) una limitación brutal que lo imposibilita al igual que a la libertad. Pues también algunos –de hecho mucho más numerosos- no son reconocidos ni son libres, pues están esclavizados y/o excluidos-as explícitamente de la política. Hegel entiende que sólo es efectivo el libre, universal y recíproco reconocimiento y eso no se consigue en su adorada Grecia, aún menos en Roma y sólo se hace posible con el mundo cristiano-germánico de su tiempo. Sólo en esa madurez de la historia, a pesar que mucha gente no tenga demasiado interés con los auténticos libertad y reconocimiento, se abre plenamente la puerta de la libertad y del reconocimiento social. 

Oct 28, 2014

VÍDEO: MACROFILOSOFIA DEL PRESENT

La filosofia sempre ha volgut pensar el present. Ha intentat comprendre la realitat. La filosofia no ha estat  mai ni és avui un mer saber esotètic o fictici, que parla de mons ideals que ningún ha vist ni viurà mai. La filosofia és la opció metateòrica i menys immediata o pragmàtica del coneixement, però no és ni impotència idealista ni ficció gratuïta.

Pels grecs clàssics, la filosofia era la ciència -episteme- per antonomàsia i l'admiraven per la seva amplitud còsmica i sincera crítica de la realitat. En reivindicaven la perspectiva inconformista, indòmita, incorruptible i que cerca la contemplació d'una veritat no sotmesa a servituds immediatistes, molt concretes ni merament pragmàtiques, que només són pròpies -deien molts- "d'esclaus". Per això consideraven la  filosofia una tasca pròpia de ciutadans lliures, encara que molts denunciaven que els filòsofs -p.e. Sòcrates- pervertien els joves ciutadans, els ensimismaven i els allunyaven del servei primordial a la pólis i les seves tasques, lleis, rituals... (Pàgines 41-49).

Jun 13, 2014

LENGUAJE Y MACRO-PHILO-SOPHIA

¿Hay filosofía más allá del lenguaje? ¿O como el lenguaje es la “casa del ser” (Heidegger), la filosofía sólo “puede estar en casa” en y a través del lenguaje? ¿Si la humanidad no puede salir de “la prisión del lenguaje” (Nietzsche), la filosofía es “bailar con las cadenas” de la palabra? ¿Es un amor al saber que sólo en y por el lenguaje puede concebirse, satisfacerse… o incluso: intentarse? 

La filosofía es logos, es decir: a la vez palabra y razón. Es una palabra que, inseparablemente, quiere dar razón del cosmos (el universo ordenado) y de las ideas (eidos) que expresan esa ordenación. En la Grecia clásica, la filosofía nace como saber-ciencia (episteme), es decir como logos cognitivo. Ello significa que aspira (philo) a ser un lenguaje epistémico que va más allá, tanto de lo meramente y retóricamente fascinador, como del mero testimoniar de forma narrativa la circunstancia presenciada (historia).

La filosofía aspira a ser el nuevo y riguroso uso de del lenguaje de quien ama la sabiduría (philo-sophos) y que quiere decir-comprender racionalmente (logos) a la verdad (aletheia). Como uso del lenguaje (logos), en la Grecia clásica la filosofía comienza formulada poéticamente (poiesis) pero -distanciándose progresivamente de la poesía y la teología- la filosofía tiende a expresarse “prosaicamente”, a aspirar a desvelar prosaicamente la verdad (aletheia). Con sorpresa, admiración y escándalo, descubre todos los arcanos implícitos en el “hablar en prosa” (como “El burgués gentilhombre” de Molière).

Si el lenguaje es la “prisión” de la que no podemos escapar, también es por tanto nuestra única “casa”. La palabra y el logos es nuestro único sentido, la condición de nuestro pensar, la existencia que permite existir a la razón humana, los únicos “asidero” y esperanza humanos (Javier Muguerza). Son la condición ontológica, epistemológica y antropológica de la condición humana, los límites últimos de nuestra manera de ser y existir. 

Mar 19, 2014

¡TERRIBLE EXISTIR!


¿Es el sujeto un proceso en devenir y no una substancia o esencia? ¿Somos o nos vamos haciendo? ¿Nos hacen los otros?¿Por qué el existir humano es tan conflictivo y terrible?  ¿La subjetividad según Hegel se construye y “desconstruye” –en el sentido de Derrida- dentro del proceso social e histórico? ¿Cómo piensa Hegel el vivir humano? ¿Vivir es dialéctico? ¿Cómo piensa la modernidad el arte de vivir? ¿Es muy diferente de la antigua filosofía como forma de vida (Pierre Hadot)?

Jan 25, 2013

DEFINIR FILOSOFIA, AVUI



La filosofia actualment ha perdut gran part del seu sentit i actitud originals. Ara i sobretot per a l'acadèmia, és “microfilosofia”. I cal que s'atreveixi a ser també “macrofilosofia”!
 

“Microfilosofia” és el saber que se centra gairebé en exclusiva en un cànon filosòfic (p.e. de Tales a Derrida). És per tant una disciplina entre d’altres i igual a altres, que bàsicament se centra en les seves qüestions específiques: quin filòsof va influir en quin altre, quines idees li va transmetre i quines els van fer enfrontar-se, sota quins arguments, en quines obres...

“Macrofilosofia” –en canvi i com a la Grècia clàssica- s’interessa per tot saber. És “amant del saber”, sigui quin sigui aquest. És “amant del saber” i no simplement “amant dels filòsofs” o, inclús, “de les filosofies”. Per tant la “Macrofilosofia” és un metasaber que, tot i aprendre del cànon filosòfic heretat, té el seu interès primordial en les qüestions mateixes i no en els filòsofs i les seves obres. 

Jan 6, 2013

VIDEO: PER A UNA MACROFILOSOFIA

Si fóssim grecs clàssics no necessitaríem parlar de "macrofilosofia", ja que simplement faríem "filosofia". Simplement aspiraríem al saber epistèmic i, amb ell, a la veritat, al logos i a la praxi capaç de realitzar-los políticament. Segurament no els aconseguiríem, però serien la nostra aspiració, sens dubte.


Si fóssim grecs clàssics no necessitaríem parlar de "macrofilosofia", perquè no hi hauria -al menys conscientment- ni "macro" ni "microfilosofia". Només hi hauria "filosofia": l'encarament de les grans preguntes i qüestions de la humanitat, que no serien emmascarades ni diferides per les qüestions llibresques, acadèmiques... No sabríem tant com avui dia, però potser ens enganyaríem menys a nosaltres mateixos.

Si fóssim grecs clàssics no necessitaríem parlar de "macrofilosofia"... ni de tecnologia, enginyeria, economia, logística... ni d'altra ciència, disciplina o pràctica que no fos la filosofia. I potser la poesia... Les universitats serien molt més petites, si encara n'hi hauria.

Jan 4, 2013

HEGEL I EL SENTIT GLOBAL DE LA HISTÒRIA

Per a orientar-nos filosòficament i existencialment, necessitem una visió que aspiri a ser totalitzant de la realitat, de la història, de les nostres experiències i problemàtiques... Aquesta és una de les veritats a què es va mostrar més fidel Hegel en la seva filosofia (i crec que també en la seva vida).

Nov 27, 2012

LEISURE, PASTIMES, ENTERTAINMENTS

Considering and interpreting leisure. Pastimes, entertainments, hobbies and addictions in the Barcelona of 1900 (eBook). Teresa-M. Sala (coord.)
 
In the throes of modernization, the Barcelona of 1900 was buzzing with energy and an unprecedented culture of leisure emerged. The city’s residents made full use of their free time, forging relationships with one another through a highly varied range of initiatives and activities, taking advantage of existing opportunities and creating new ones. In addition to the traditional celebration of civic festivals, popular meals and various types of processions, innovative new forms of cultural consumption sprang up to satisfy all tastes and budgets. Numerous cinemas opened, the first amusement parks threw open their gates and new theatres raised their curtains. Thanks to these developments, the vicinity around the avenue Paral·lel became the epicentre of Barcelona nightlife. This book offers a panoply of images of the diversions, entertainments and hobbies of that fascinating era of contrasts, the turn-of-the-century Barcelona of Modernisme. 
 
Acaba d'aparèixer el llibre Pensar i interpretar l'oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, coordinat per Teresa-M Sala i primer volum de la nova col.lecció Singularitats. 

Cal recordar que a finals del XIX i inicis del XX, existia una Barcelona "canalla" (i no només al famós Paral.lel) que -en això- era meca, capital i model europeu i mediterrani. 

A "Reflexió macrofilosòfica sobre la societat de l'oci, del consum, de l'espectacle i del coneixement" de Gonçal Mayos i Teresa-M Sala, es donen algunes claus d'aquestes realitats contemporànies, íntimament vinculades i inseparables (encara que pugui sorprendre) . 

A "Oci una genealogia macrofilosòfica" de G. Mayos s'analitza l'origen de l'oci en la Grècia clàssica en íntima vinculació amb l'esclavitud i el patriarcalisme. Però també inseparable de la intensa vida de la "polis" greca. Així l'oci, i l'educació (scholé) i la filosofia, apareixen com a "di-versió" i "dis-tracció" de certs ciutadans, que són criticats per apartar-se de la constant vigilància dels assumptes públics "polítics". També s'hi apunten alguns contrastos decisius amb la situació actual.