'ANDERGRAUN': MÉTODO SIN MÉTODO; A. SERRA: AUTOR SIN AUTOR

 

Tres fases del método andergraun

Entre los adoradores de la performance digital, que es el bando escogido por Serra en la guerra de los mundos, no es ninguna paradoja que incorporen en su propio método a lo azaroso. Por eso el ‘método andergraun’ tiene tres fases claras:

En la primera, lo importante es planificar lo que Debord llamaría una ‘situación’ interesante y revolucionaria. Hay que escoger un escenario seductor, con gran potencial para ubicar y permitir crecer a la idea germinal que Serra ha concebido. Tiene que ser una buena excusa que anime a todo el mundo y especialmente los financiadores. Tiene que movilizar y entusiasmar a toda su creciente trouppe de “Albert Serra ha fet en mi meravelles” pero, al mismo, tiene que mantenerlos ignorantes de lo que verdaderamente va a pasar allí o que va a resultar de todo ello.

DEL MITE AL TECNOS: LA POMA

La pell suau, turgent i com de seda de la poma és sensualment seductora però –alhora- és immaculada com la Verge. 

No és tan interiorment provocadora, vermella i pulposa com la mangrana, les maduixes o la síndria. La seva bellesa és més discreta, elegant i si se la mossega és fresca i gustosa però consistent. 

Manté un meravellós equilibri que fa que sigui fàcilment mossegable però -alhora- quan ho fem sentim com cruix, no vessa incontroladament els seus fluïts i inclús hi queda perfectament definida la marca de les dents. 

Per això és la única fruita que normalment ens la imaginem amb una queixalada. Ara bé, això no la degrada sinó que més aviat la fa incitant.

VÍDEO: POESIA FILOSÒFICA VISUAL DE TONI PRAT

Quantes vegades reproduïm el que odiem? El poema visual ens sorprèn malgrat que és bastant habitual, perquè reflecteix una profunda paradoxa. Sovint no podem sinó repetir en altri allò que rebutgem en nosaltres mateixos.

Se n'adona l'ocell que -en la seva gàbia- té el seu propi ocell engabiat? Respon a algun tipus de vana revenja? Es distreu del seu engabiament? Se li fa més suportable la pròpia situació, si aconsegueix tenir algú altre empresonat? Pateix menys si pot fer patir algú altre. O és l'únic que ha vist i concep?

M. E. Escher imaginava sovint imatges fractals on es reiteraven infinitament situacions d'aquest estil. La nostra vida quotidiana està plena d'aquestes situacions paradoxals. La poesia filosòfica visual ens obliga a adonar-nos-en. 

EL CLÁSICO NOS DICE: HEGEL

La rica paradoja creativa del clásico es que no solo tiene la enorme virtud de decirse con una claridad, precisión y transparencia sumas. Además de expresarse a sí mismo con perfección yendo más allá de las capacidades de los comunes mortales, consigue expresar también el sentir de los distintos lectores que lo interpelan. El clásico consigue el milagro de decirnos tanto si es a partir de una lectura pormenorizada, como si se trata simplemente de esas referencias circunstanciales que nos acompañan a lo largo de nuestras vidas y que nos permiten ir entendiendo el mundo y a nosotros mismos. 

 

Paradojalmente, el clásico se dice con precisión y nos dice con intuición, como si siempre se nos anticipara, como si nos conociera de antes de que naciéramos, como si fuera nuestro compañero más íntimo… Como si todo lo hubiera experimentado ya y lo narrara de forma tal que cada uno encontrara en él su propia, personal y específica experiencia. El clásico es a la vez el verdadero "aleph" de Jorge Luis Borges y el mejor antídoto para los peligrosos efectos de éste. Pues por una parte nos presenta el mundo entero y todas las experiencias, pero por otra parte nos ayuda a decirlo y a decirnos con la síntesis cosmovisional que todo clásico presenta.

COM PROCEDIR I COM NO? DAVANT D'UN TEXT

    El comentari de text sol ser el moment filosòfic més experimental ja que és on s'experimenta el dialeg amb un pensament altre, clàssic i aparentment molt llunyà. És una experiència creativa ja que la interpretació del clàssic no necessàriament roman idèntica, sinó que s'adapta als nous temps, els quals aconsegueix sorprenentment il.luminar. 

La lectura dels clàssics és el laboratori filosòfic, on es produeix l'experiència radicalment filosòfica de vivenciar la creativitat de fer nostre el pensar altre i dialogar -a través de l'objectivitat del text legat- amb veus que rescatem del temps, de la història, de l'oblit, del silenci i de la mort. Hi actualitzem una experiència memorable que no només salva el passat, sinó que tambè construeix futur i dona sentit al present.

COS'È OGGI LA FILOSOFIA?

Cos'è oggi la filosofia? Sembra inevitabile la necessità di ripensare periodicamente alla natura di ciò che chiamiamo filosofia. È inevitabile perchè questo spazio del sapere e del pensiero umano è quello che ha sofferto più cambiamenti radicali nella storia dell'umanità. Questo è logico se si capisce che è stato probabilmente il primo, visto che filosofia significava saggezza, scienza, e addirittura pensiero in senso rigoroso.

Nel corso della tempo, dal vasto ambito della filosofia si sono scissi e resi indipendenti generi como la matematica, la teologia, la fisica e l'antropologia, la biologia e la logica... Tutta l'ampia gamma delle discipline concrete e specifiche si sono separate dal tronco comune che è stata la filosofia per più di due millenni. Sembra che l'ambito che aspirava alla totalità del sapere –amore o aspirazione al sapere è la definizione etimologica di filosofia– facesse vergognare e repellesse quegli ambiti di sabere che non eran più aspirazioni, ma scienze, discipline consolidate.

Al filosofo è restato lo spazio intellettuale che è rimasto dopo che i saperi scientifici si son resi indipendenti. Tant'è che oggi, dopo la consolidazione non solo delle scienze fisico-matematiche, ma anche delle biologiche, della salute, e addirittura delle scienze umane e sociali, sembra che la filosofia sia passata da considerare il tutto a non considerar più niente. Sembra che, da aspirazione alla totalità del sapere qual'era, si è ridotta a una aspirazione fantasmagorica, mancante di concretezza empirica, come spesso si dice.