VÍDEO: POESIA FILOSÒFICA VISUAL DE TONI PRAT

Quantes vegades reproduïm el que odiem? El poema visual ens sorprèn malgrat que és bastant habitual, perquè reflecteix una profunda paradoxa. Sovint no podem sinó repetir en altri allò que rebutgem en nosaltres mateixos.

Se n'adona l'ocell que -en la seva gàbia- té el seu propi ocell engabiat? Respon a algun tipus de vana revenja? Es distreu del seu engabiament? Se li fa més suportable la pròpia situació, si aconsegueix tenir algú altre empresonat? Pateix menys si pot fer patir algú altre. O és l'únic que ha vist i concep?

M. E. Escher imaginava sovint imatges fractals on es reiteraven infinitament situacions d'aquest estil. La nostra vida quotidiana està plena d'aquestes situacions paradoxals. La poesia filosòfica visual ens obliga a adonar-nos-en. 


De sobte, ens reconeixem com a ocells engabiats que anhelen empresonar el seu propi ocell. Com ells, el mirem embadalits, mentre perdem la consciència del propi engabiament. Ho naturalitzem, considerant-ho una constant còsmica o un destí personal. I no ens adonem que així reforcem la nostra presó.


Poesofia del llibre Poesofemes – Poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos

Vegeu les Poesofies:

    - ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA
    - AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD   
    - LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ

    - MERCADERIA MENTAL

    - OMBRA DE L’ÉSSER

    - MIRADA EMMORDASSADA

    - URNA TRINXADORA DE VOTS

    - CONFIDENT: EL DISPOSITIU

    - PORTA D'OBERTURA DOBLE?

    - MEMÒRIA DE FORMA O RECUPERACIÓ DE LA PRÒPIA CONFIGURACIÓ
    - POESOFEMES - POEMES VISUALS 

    - LES FOTOS TAQUEN, ELS SIGNES EMBRUTEN 

    - VÍDEO: POESIA FILOSÒFICA VISUAL DE TONI PRAT     

    - BIG DATA I PETJADA DIGITAL
    - TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
    - TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
    - TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ

Exposició i comentari de la "poesia filosòfica... visual" de Toni Prat a les Facultats de Filosofia i de Geografia i Història de la UB

La mostra es pot veure fins el 30 de juny, de dilluns a divendres de 9 a 21 h. Vegeu el breu vídeo de la inauguració 

La poesia visual de Toni Prat 

es cola a la Facultat de Filosofia

 (Article de Gustau Nerín a El Nacional, el dijous, 9 de maig de 2019) 

La Facultat de Filosofia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre 6, davant del CCCB) ha vist alterada la seva quotidianitat amb l'exposició Poesia filosòfica... visual, amb obres de Toni Prat (premi Poesia Brossiana el 2012). Pels passadissos de la facultat i per diferents racons de l'edifici els espectaculars muntatges fotogràfics de Prat sorprenen al visitant i el conviden a la reflexió. El motiu de exposar l'obra de Prat a l'abast dels estudiants és clar, segons el professor de Filosofia Gonçal Mayos: "O reconeixem que Toni Prat és filòsof, o si no ens tancarem a la torre d'ivori. El futur és postdisciplinar. Aproximar-se als plantejaments d'en Toni Prats és apostar pel cantó bo de la història...". L'exposició de poesia visual, que avui s'ha presentat als alumnes, es podrà visitar al campus del Raval de la Universitat de Barcelona, els dies laborables, fins el 30 de juny. 

Toni Prat, entre Gonçal Mayos (UB) i Miquel Pérez Mas (U. Vic). 
Foto: Xènia Fuentes / UB.

Per no parar de pensar 

Els muntatges fotogràfics de Toni Prat ens condueixen per un món oníric que distorsiona el nostre entorn i que ens obliga a repensar-lo. Algunes d'elles són d'una actualitat esfereïdora, com una maça de jutge que desequilibra amb el seu pes la balança de la justícia. O una càmera amb un morrió de gos. O un confessionari fusionat amb una guillotina que amenaça amb la decapitació al qui es va a confessar. 

D'altres juguen amb referents més universals: un arbre amb potes de pop, o l'aigua que raja d'una ampolla i que va prenent forma d'ampolla a mesura que cau... Totes elles són obres que donen a pensar: "Totes les meves imatges tenen un contingut que jo vull que sigui filosòfic", afirma l'artista. I vol fer-ho sense cap lletra. "Les imatges són autònomes, no necessiten cap text", explica Prat, qui detesta que a les seves obres els col·loquin la cartel·la "Sense títol": "Si no hi ha títol ja es veu que no hi ha títol", explica... 

A l'exposició, això sí, hi ha números. Els poemes visuals es complementen amb una sèrie de "Matemàticopoemes", una col·lecció de poemes en clau matemàtica, escrits tan sols amb números i signes matemàtics, algun dels quals, per difícil que sembli, fins i tot té un punt d'erotisme... 

Humor? 

El to dominant de l'obra de Prat és l'humor, tot i que ell no s'hi mostra gaire d'acord amb aquesta apreciació: "En la meva obra hi poso mala llet, però la gent només hi veu humor", explica una mica dolgut. Se sent més conforme quan li proposen definir-ho com a "sarcasme". 

Afirma que potser no tothom pot trobar el sentit de totes les seves imatges, però que totes elles volen dir alguna cosa. Per arribar a tothom, Prat no fa escarafalls a les noves tecnologies. És present a totes les xarxes socials i apunta que la seva obra, allà, és molt seguida.

Perfecció tècnica, però secundària 

Prat explica que durant molt de temps es va dedicar a la fotografia eròtica, i que quan la feia la seva prioritat era "buscar la bellesa". Quan fa poesia visual, en canvi, assegura que "busca una altra cosa". Afirma que les seves poesies visuals podrien ser més potents estèticament, però que perdrien sentit i que en aquest cas el que prioritza és el missatge. 

De fet, moltes de les fotografies exposades no han estat tirades i retocades per ell, sinó que ell les ha dirigit i se n'ha encarregat de supervisar tota la feina: "Per mi no és important qui fa la fotografia. A vegades les compro, a vegades les faig...", explica Prat. 

Confessa que no creu en la mítica del procés d'elaboració de l'obra artística. "Jo he fet d'escultor i no m'agradava picar fusta. El treball se me'n fot", explica, i conclou "Jo el que vull és la feina feta". De fet, desmitifica molt el seu treball: "Tinc un ordinador a la taula del menjador, i sovint m'inspiro mirant la televisió", confessa.

Un art a l'abast de tothom 

Prat assegura que la poesia visual és pura síntesi, pura condensació, i que això la converteix en un art molt especial, però alhora, en "un llenguatge molt universal". El poeta creu que els poemes visuals tenen un gran avantatge respecte als poemes clàssics: que es poden entendre a bona part del món sense necessitat de traducció. 

Prat explica que ha escrit molts poemes, en català, però que es resisteix a que els tradueixin, perquè a la fi "no són els mateixos". En canvi, la poesia visual facilita extraordinàriament el contacte amb el públic d'arreu del món. Ara bé, reconeix hi ha problemes per fer arribar les obres de poesia visual al públic per manca de circuits especialitzats en aquests materials.

Marcat per Brossa 

Toni Prat havia escrit poemes "des de sempre" i s'havia exercitat en moltes arts: de l'escultura a la fotografia, passant per la pintura. Però va ser una exposició de Joan Brossa a la Fundació Miró, que va veure el 2001, la que li va despertar l'interès per la poesia visual. 

Recorda, amb emoció, alguns dels coneguts poemes amb cartes de Brossa. I confessa que s'ha passat molts anys donant voltes a alguna obra de Brossa que en aquell moment no va entendre però que el va fascinar. 


Escèptic envers el món de l'art 

El sarcasme de Prat no només s'expressa mitjançant les seves obres, sinó que també és present en els seus comentaris sobre el món de l'art. Es mostra molt crític amb els seus col·legues: "Avui en dia es considera art la bestiesa més grossa", afirma sense cap pudor, i afegeix: "qualsevol cosa pot estar al MACBA, però la poesia visual no hi entra, perquè no és abrupta, no molesta a la vista". Per a Prat, "la plàstica està molt explotada... Per això s'han de fer coses tan extravagants...". I conclou que "Hi hauria molt que parlar del món de l'art". 

Estudiants astorats

Els estudiants que han assistit a la presentació de Prat (ben pocs d'ells joves) estaven encantats amb l'obra del poeta. Alguns es declaraven emocionats per la força de les seves imatges. 

Els qui no han anat a l'acte (potser pressionats pels imminents exàmens) i es passegen dels passadissos no han pogut deixar de fer una ullada a les obres de Prat. Potser els perseguiran tant de temps com van perseguir les peces del mestre Brossa a Toni Prat. 

Foto: Xènia Fuentes / UB.

Filosofia que entra pels ulls 

Els qui no estudien no solen entrar a les universitats. Les facultats del carrer Montalegre, per la seva estructura, no conviden a passar al visitant. I l'interior, amb la seva estètica penitenciària, espanta a més d'un. Però l'obra de Prat aconsegueix imposar-se a l'edifici i obrir un espai de llum a les parets de la facultat. Val la pena veure-la. 

Gonçal Mayos, apuntava, molt encertadament, que l'avantatge de la poesia filosòfica visual és que és enganyosament lleugera, i que és fàcil d'entrar-hi, però que se't queda a dins i que és molt més difícil sortir-ne. Les obres de Toni Prat no només sedueixen: també abdueixen. (Article de Gustau Nerin per El Nacional)

G. Mayos, T, Prat i M. Pérez Mas

Coincidint amb l’Any Brossa, l’artista Toni Prat, premi Poesia Brossiana al 2012, exposa una dotzena d’obres de Poesia filosòfica... visual a la Facultat de Filosofia i Geografia i Història de la UB. La mostra es podrà visitar fins al 30 de juny, de dilluns a divendres, entre les 9 h i les 21 hores.

Prat va iniciar el seu camí per la poesia visual amb el llibre Eloqüències: Poesia Visual amb el convenciment que aquesta podia ser una bona via per comunicar-se. Les obres interpel·len l’espectador amb qüestions tan existencials com el pas del temps, les discriminacions racials o la igualtat de gènere. «En aquest recull de preteses “eloqüències” no verbals, he volgut opinar sobre coses prou fonamentals a la vida com per no escatimar-hi el temps», explica el propi artista.

«Toni Prat –diu la catedràtica de la UB Glòria Bordons– ens ofereix una mirada pertorbadora sobre les coses que tenim al costat i ens posa el nostre petit món de cap per avall mitjançant les analogies sensibles que estableix. Això ens fa pensar, ens interroga, ens sorprèn». 

L’expert i crític d’art, Daniel Giralt–Miracle, per la seva banda, assegura que «els poemes visuals pratinians ens desconcerten, ens captiven i ens diverteixen, perquè sap jugar amb la contradicció, amb l’antinòmia i amb la paradoxa o amb l’insòlit. (...) Aquesta és la gràcia de la poesia visual, que busca en els fonaments ideogràfics allò que els paraules i les imatges convencionals no són capaces de dir o d’expressar».

Debat obert sobre "Poesia filosòfica... visual" amb l'artista Toni Prat i els professors Gonçal Mayos (Filosofia, UB), que moderarà l’acte, i Miquel Pérez Mas (Història de l’Art, U. Vic). Serà el proper 8 de maig, a les 10 h, a l’aula 408 de la Facultat de Filosofia.

Sobre l'acte a la web de la UB:

https://www.ub.edu/dyn/cms/continguts_ca/menu_eines/noticies/index.html (català)

https://www.ub.edu/dyn/cms/continguts_es/menu_eines/noticies/index.html (castellà)

https://www.ub.edu/dyn/cms/continguts_en/menu_eines/noticies/index.html (english)

Véase el vídeo en la Sexta edición del ENCUENTRO INTERNACIONAL "FICCIÓN Y DERECHO" (FICDER) Tuvo lugar el 1º de agosto de 2020.  

 

Begonya Roman, Gonçal Mayos i Toni Prat