REVOLUCIONS: 1968, Maigs, cultural, Luther-King, Praga, Costums..

Les revolucions o els intents revolucionaris es presenten sovint en onades o conjuncions que coincideixen en el temps. El cas paradigmàtic fou l'onada de revolucions arreu d'Europa del 1848. 

Es va anomenar la "primavera dels pobles"  i van tenir diversos enfocaments ideològics sumats: qüestions nacionals, de drets civils (vot universal, igualtat social...), en contra de l'absolutisme monàrquic, a favor d'idees liberals però també ja socialitzants. De fet fou el context en què Marx i Engels van escriure el seu famós Manifest Comunista que anticipava un fet que esdevindrà real més tard: "Un fantasma recorre Europa, el comunisme".

Com veiem no sempre foren moviments ideològicament monolítics, sinó molt complexos i que sumaven diversos projectes ideològics, reivindicacions polítiques i malestars socials. La humanitat és molt rica, complexa i sol aprofitar el que creu moments favorables per a fer valer i polititzar els seus neguits, anhels i propostes. Potser per això -com si actuessin profunds efectes crida o reverberació en les masses i líders- es concentren en poc temps molts moviments revolucionaris creuant les fronteres i les més diverses geografies.  

També en els anys crucials dels 1960 es va donar una conjunció espectacular de moviments revolucionaris. Els analitza críticament Gonçal Mayos en la seva conferència "Dècades de llibertat i desafiament: 1950-70" a l'Ateneu Barcelonès (dissabte 20 d'octubre a les 11 hores a la Sala Verdaguer). Qüestionarem si foren o no "revolucions", si hi ha profunds lligams comuns a més de la superposició temporal, la seva diferència respecte el model de "la Revolució d'Octubre" 1917 i el seu llegat per esdeveniments contemporanis com l'altermundisme, el feminisme, l'ecologisme, el 15M, els indignats, Occupy Wall Street...

FIDEL CASTRO Y DONALD TRUMP ¿CUBA ENQUISTADA?

Fidel Castro murió en Cuba justo después de que Donald Trump fue elegido presidente de los Estados Unidos. No parece la mejor situación para las endebles negociaciones abiertas por Raul Castro y Barack Obama después de más de medio siglo de enfrentamientos.

En todo caso se abre una dialéctica compleja y dual. Por una parte la muerte del último gran emblema de la Revolución cubana de 1959 (con el Che Guevara) podría facilitar el avance en las negociaciones. Pues, aunque estaba retirado y con las facultades mermadas, no parece creíble que Raul y el régimen castrista hubieran iniciado las negociaciones con Obama sin el beneplacito silencioso pero de alguna manera explícito del que era todavía el gran líder y emblema revolucionario: Fidel Castro.

EXTIMIDAD A DISTANCIA

Una cierta distancia crítica suele permitir ver las cosas más objetivamente. También la lejanía geográfica puede ayudar a ello, si bien no hay ninguna garantía, pues algunas cuestiones personales, sociales y políticas son muy complejas. Sin duda, la distancia kilométrica también puede potenciar muchos sentimientos, actitudes y razonamientos; especialmente si se trata de exiliados y/o emigrantes. Entonces puede haber mucha más implicación, apasionamiento y proximidad mental, ya que la añoranza o el sentimiento de pérdida pueden aumentar la pasión por recuperar los hoy lejanos familiares, amigos, compatriotas, lengua, cultura ... y patria.

EXTIMITAT I DISTÀNCIA

Una certa distància crítica sol permetre veure les coses més objectivament. També hi poden ajudar les distàncies geogràfiques, si bé no n’hi ha cap garantia, perquè certes qüestions personals, socials i polítiques són molt complexes.

Sens dubte, la distància quilomètrica també pot potenciar molts sentiments, actituds i raonaments; especialment si es tracta d’exiliats i/o emigrants. De vegades hi pot haver molta més implicació, apassionament i proximitat mental, ja que l’enyorança o el sentiment de pèrdua poden augmentar la passió per recuperar els llunyans familiars, amics, compatriotes, llengua, cultura... i pàtria.

¿SIN EMBARGO CUBA DESBLOQUEADA?

¿Cómo afectarán la muerte de Fidel Castro y la presidencia de Donald Trump a las incipientes negociaciones que abrieron Raul Castro y Barack Obama? Esta es la pregunta que hoy se hacen todos los cubanos, tanto los que viven en la isla, como los que no. 

Evidentemente la percepción es muy distinta según los casos. Unos se sienten sobre todo inquietos, otros esperanzados. Casi todos temen volver a ser decepcionados y -que al final- el proceso que parece iniciarse quede en nada o incluso todo vaya a peor. 

Más allá del fetichismo político de las palabras, los cubanos de todas partes se preguntan si vivirán finalmente una Cuba sin "Bloqueo" y sin "Embargo". Son dos conceptos muy similares pero que dividen ideológicamente a la ciudadanía. Para unos es el mal absoluto y para otros la esperanza... Pero me temo que para todos es una realidad a superar, que viene del pasado y no puede continuar ya más en el futuro. Hoy resulta un residuo anquilosado y una servidumbre sin sentido de la "Guerra fría", de otro momento geopolítico e ideológico perdido en el polvo (aunque sea "glorioso") de la historia.