Les revolucions o els intents revolucionaris es presenten sovint en onades o conjuncions que coincideixen en el temps. El cas paradigmàtic fou l'onada de revolucions arreu d'Europa del 1848.
Es va anomenar la "primavera dels pobles" i van tenir diversos enfocaments ideològics sumats: qüestions nacionals, de drets civils (vot universal, igualtat social...), en contra de l'absolutisme monàrquic, a favor d'idees liberals però també ja socialitzants. De fet fou el context en què Marx i Engels van escriure el seu famós Manifest Comunista que anticipava un fet que esdevindrà real més tard: "Un fantasma recorre Europa, el comunisme".
Com veiem no sempre foren moviments ideològicament monolítics, sinó molt complexos i que sumaven diversos projectes ideològics, reivindicacions polítiques i malestars socials. La humanitat és molt rica, complexa i sol aprofitar el que creu moments favorables per a fer valer i polititzar els seus neguits, anhels i propostes. Potser per això -com si actuessin profunds efectes crida o reverberació en les masses i líders- es concentren en poc temps molts moviments revolucionaris creuant les fronteres i les més diverses geografies.
També en els anys crucials dels 1960 es va donar una conjunció espectacular de moviments revolucionaris. Els analitza críticament Gonçal Mayos en la seva conferència "Dècades de llibertat i desafiament: 1950-70" a l'Ateneu Barcelonès (dissabte 20 d'octubre a les 11 hores a la Sala Verdaguer). Qüestionarem si foren o no "revolucions", si hi ha profunds lligams comuns a més de la superposició temporal, la seva diferència respecte el model de "la Revolució d'Octubre" 1917 i el seu llegat per esdeveniments contemporanis com l'altermundisme, el feminisme, l'ecologisme, el 15M, els indignats, Occupy Wall Street...
El 2018 celebrem mig segle d'aquesta onada revolucionària similar a la "primavera dels pobles" de 1848. Hi podem incloure els diversos escenaris dels Maigs 1968 (que van molt més enllà de París), les reivindicacions pels drets civils als Estats Units, la Revolució Cultural Maoista, la Primavera de Praga, l'alliberament dels costums i la sexualitat, l'eclosió de les dones i els joves com a subjectes polítics amb consciència de tals, la Guerra del Vietnam i la lluita en contra d'ella, la mort d'Ernesto "Che" Guevara quan intentava estendre la revolució cubana per iberoamerica.
Com hem apuntat, el Maig 1968 és un fenomen temporalment més llarg i complex, així com també geogràficament. Pròpiament, hauríem de parlar en plural dels Maigs 1968 perquè ja és una sèrie d'intents revolucionaris molt més global del que es diu i que va tenir rèpliques arreu: Califòrnia, Nova York, Tòquio, ciutat de Mèxic (matança a la Plaza de las Tres Culturas), Montevideo, Roma, Praga, Berlín, inclús Barcelona...
D’altra
banda, aquest “terratrèmol” social i polític enllaça amb altres tot configurant
una complexa sèrie global d’esdeveniments i moviments “en contra del Poder” disseminats
arreu del món i en circumstàncies molt diverses (p.e. tant en el socialisme com
el capitalisme “reals”). Ens referim especialment a:
Es va anomenar la "primavera dels pobles" i van tenir diversos enfocaments ideològics sumats: qüestions nacionals, de drets civils (vot universal, igualtat social...), en contra de l'absolutisme monàrquic, a favor d'idees liberals però també ja socialitzants. De fet fou el context en què Marx i Engels van escriure el seu famós Manifest Comunista que anticipava un fet que esdevindrà real més tard: "Un fantasma recorre Europa, el comunisme".
Com veiem no sempre foren moviments ideològicament monolítics, sinó molt complexos i que sumaven diversos projectes ideològics, reivindicacions polítiques i malestars socials. La humanitat és molt rica, complexa i sol aprofitar el que creu moments favorables per a fer valer i polititzar els seus neguits, anhels i propostes. Potser per això -com si actuessin profunds efectes crida o reverberació en les masses i líders- es concentren en poc temps molts moviments revolucionaris creuant les fronteres i les més diverses geografies.
També en els anys crucials dels 1960 es va donar una conjunció espectacular de moviments revolucionaris. Els analitza críticament Gonçal Mayos en la seva conferència "Dècades de llibertat i desafiament: 1950-70" a l'Ateneu Barcelonès (dissabte 20 d'octubre a les 11 hores a la Sala Verdaguer). Qüestionarem si foren o no "revolucions", si hi ha profunds lligams comuns a més de la superposició temporal, la seva diferència respecte el model de "la Revolució d'Octubre" 1917 i el seu llegat per esdeveniments contemporanis com l'altermundisme, el feminisme, l'ecologisme, el 15M, els indignats, Occupy Wall Street...
El 2018 celebrem mig segle d'aquesta onada revolucionària similar a la "primavera dels pobles" de 1848. Hi podem incloure els diversos escenaris dels Maigs 1968 (que van molt més enllà de París), les reivindicacions pels drets civils als Estats Units, la Revolució Cultural Maoista, la Primavera de Praga, l'alliberament dels costums i la sexualitat, l'eclosió de les dones i els joves com a subjectes polítics amb consciència de tals, la Guerra del Vietnam i la lluita en contra d'ella, la mort d'Ernesto "Che" Guevara quan intentava estendre la revolució cubana per iberoamerica.
Com hem apuntat, el Maig 1968 és un fenomen temporalment més llarg i complex, així com també geogràficament. Pròpiament, hauríem de parlar en plural dels Maigs 1968 perquè ja és una sèrie d'intents revolucionaris molt més global del que es diu i que va tenir rèpliques arreu: Califòrnia, Nova York, Tòquio, ciutat de Mèxic (matança a la Plaza de las Tres Culturas), Montevideo, Roma, Praga, Berlín, inclús Barcelona...
- el moviment popular pels drets civils (i no només dels “negres”) als
Estats Units que el 4-4-1968 s’esglaia davant l’assassinat el seu líder i Premi
Nobel: Martin Luther King.
- - l’anomenada Revolució Cultural xinesa inspirada per Mao que va crear
els joves “guàrdies rojos”, va aconseguir depurar més de 3 milions de membres
del poderosíssim Partit Comunista i que el 22-12-1968 arriba al seu punt
culminant ordenant la reeducació en el camp de tots els joves de ciutat.
- l’alliberament sexual i dels costums que en plena exaltació hippie el 1969
té l’emblemàtic Festival de Woodstock amb unes 500.000 persones.
-
l’anomenada “Primavera de Praga” on els joves protesten pacíficament
el 20-8-1968 davant la invasió d’uns 500 000 soldats i 5000 tancs dels Pacte de
Varsòvia.
-
la lluita en contra de la Guerra del Vietnam que veu el 1967 com uns 200.000
manifestants pacifistes marxen davant del mateix Pentàgon.
- la revolució castrista cubana i la seva extensió iberoamericana per Ernesto "Che" Guevara mort el 9-10-1967.
- I més llunyanament -però també destinat a anar “en contra del Poder”- neix fa 200 anys Karl Marx (també cal incloure el 170 aniversari del Manifest Comunista escrit amb Engels).
- la revolució castrista cubana i la seva extensió iberoamericana per Ernesto "Che" Guevara mort el 9-10-1967.
- I més llunyanament -però també destinat a anar “en contra del Poder”- neix fa 200 anys Karl Marx (també cal incloure el 170 aniversari del Manifest Comunista escrit amb Engels).
Sota
una sorprenent similitud de pensar i actuar rebelment “en contra el Poder” i
desafiant les elits hegemòniques, aquests moviments també coincideixen en ser
protagonitzats per joves i/o gent que no tenia experiència d’exercici del
poder.
Potser per això els polítics i analistes “professionals” del seu moment
els van menysprear, van predir el seu més ràpid fracàs, van lluitar decididament
i amb terror en contra del seu inesperat ascens, van creure diverses vegades
haver-los derrotat i van veure astorats com el seu impacte i “rèpliques” s’han
anat succeint... fins arribar avui!
Són darrera els indignats i el 15M, les Primaveres àrabs i Occupy-Wall Street, Brasil 2013 i els Comuns, el Procès català i la CUP, Me Too i el 8M... Cal analitzar-ne la diversitat i riquesa de tots ells, els
molts aspectes profunds comuns, la seva generalogia i impacte posterior, la seva "experiència" i efectes trencadors...
Més enllà de la notícia periodística i/o nostàlgica, és el moment de pensar profundament, estudiar rigorosament,
vindicar valentment i celebrar críticament aquests moviments que tant ens han marcar i
que són encara en el nostre “present”.
Per
això el Liceu Maragall i l’Ateneu Barcelonès dedicaran el cicle de conferències
conjuntes 2018-19 a pensar aquests moviments i el seu impacte en nosaltres: Contra
el Poder: pensar des dels aniversaris de Marx, Luther-King, Maigs1968,
Revolució cultural, Primavera de Praga...
Volen analitzar-ne la diversitat i riquesa de tots ells, així com també els
molts aspectes profunds comuns. Les conferències i debats seran el tercer dissabte de cada més d'11 a 13 hores a la seu de l'Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda, 6, al costat de Plaça Catalunya).
No comments:
Post a Comment