Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION -  Violaciones de derechos humanos, poder y estado, André Luiz Freitas Dias y Gonçal Mayos (eds.), Brasil, Editora Pa...

May 1, 2018

REVOLUCIONS: 1968, Maigs, cultural, Luther-King, Praga, Costums..


Les revolucions o els intents revolucionaris es presenten sovint en onades o conjuncions que coincideixen en el temps. El cas paradigmàtic fou l'onada de revolucions arreu d'Europa del 1848. 

Es va anomenar la "primavera dels pobles i van tenir diversos enfocaments ideològics sumats: qüestions nacionals, de drets civils (vot universal, igualtat social...), en contra de l'absolutisme monàrquic, a favor d'idees liberals però també ja socialitzants. De fet fou el context en què Marx i Engels van escriure el seu famós Manifest Comunista que anticipava un fet que esdevindrà real més tard: "Un fantasma recorre Europa, el comunisme".

Com veiem no sempre foren moviments ideològicament monolítics, sinó molt complexos i que sumaven diversos projectes ideològics, reivindicacions polítiques i malestars socials. La humanitat és molt rica, complexa i sol aprofitar el que creu moments favorables per a fer valer i polititzar els seus neguits, anhels i propostes. Potser per això -com si actuessin profunds efectes crida o reverberació en les masses i líders- es concentren en poc temps molts moviments revolucionaris creuant les fronteres i les més diverses geografies.  

També en els anys crucials dels 1960 es va donar una conjunció espectacular de moviments revolucionaris. Els analitza críticament Gonçal Mayos en la seva conferència "Dècades de llibertat i desafiament: 1950-70" a l'Ateneu Barcelonès (dissabte 20 d'octubre a les 11 hores a la Sala Verdaguer). Qüestionarem si foren o no "revolucions", si hi ha profunds lligams comuns a més de la superposició temporal, la seva diferència respecte el model de "la Revolució d'Octubre" 1917 i el seu llegat per esdeveniments contemporanis com l'altermundisme, el feminisme, l'ecologisme, el 15M, els indignats, Occupy Wall Street...

El 2018 celebrem mig segle d'aquesta onada revolucionària similar a la "primavera dels poblesde 1848. Hi podem incloure els diversos escenaris dels Maigs 1968 (que van molt més enllà de París), les reivindicacions pels drets civils als Estats Units, la Revolució Cultural Maoista, la Primavera de Praga, l'alliberament dels costums i la sexualitat, l'eclosió de les dones i els joves com a subjectes polítics amb consciència de tals, la Guerra del Vietnam i la lluita en contra d'ella, la mort d'Ernesto "Che" Guevara quan intentava estendre la revolució cubana per iberoamerica.

Com hem apuntat, el Maig 1968 és un fenomen temporalment més llarg i complex, així com també geogràficament. Pròpiament, hauríem de parlar en plural dels Maigs 1968 perquè ja és una sèrie d'intents revolucionaris molt més global del que es diu i que va tenir rèpliques arreu: Califòrnia, Nova York, Tòquio, ciutat de Mèxic (matança a la Plaza de las Tres Culturas), Montevideo, Roma, Praga, Berlín, inclús Barcelona...
 
D’altra banda, aquest “terratrèmol” social i polític enllaça amb altres tot configurant una complexa sèrie global d’esdeveniments i moviments “en contra del Poder” disseminats arreu del món i en circumstàncies molt diverses (p.e. tant en el socialisme com el capitalisme “reals”). Ens referim especialment a:

    - el moviment popular pels drets civils (i no només dels “negres”) als Estats Units que el 4-4-1968 s’esglaia davant l’assassinat el seu líder i Premi Nobel: Martin Luther King.
 
-    - l’anomenada Revolució Cultural xinesa inspirada per Mao que va crear els joves “guàrdies rojos”, va aconseguir depurar més de 3 milions de membres del poderosíssim Partit Comunista i que el 22-12-1968 arriba al seu punt culminant ordenant la reeducació en el camp de tots els joves de ciutat.
 
      - l’alliberament sexual i dels costums que en plena exaltació hippie el 1969 té l’emblemàtic Festival de Woodstock amb unes 500.000 persones.
 
-        l’anomenada “Primavera de Praga” on els joves protesten pacíficament el 20-8-1968 davant la invasió d’uns 500 000 soldats i 5000 tancs dels Pacte de Varsòvia.
 
-        la lluita en contra de la Guerra del Vietnam que veu el 1967 com uns 200.000 manifestants pacifistes marxen davant del mateix Pentàgon.

-     la revolució castrista cubana i la seva extensió iberoamericana per Ernesto "Che" Guevara mort el 9-10-1967.

-        I més llunyanament -però també destinat a anar “en contra del Poder”- neix fa 200 anys Karl Marx (també cal incloure el 170 aniversari del Manifest Comunista escrit amb Engels).



Sota una sorprenent similitud de pensar i actuar rebelment “en contra el Poder” i desafiant les elits hegemòniques, aquests moviments també coincideixen en ser protagonitzats per joves i/o gent que no tenia experiència d’exercici del poder.

 
Potser per això els polítics i analistes “professionals” del seu moment els van menysprear, van predir el seu més ràpid fracàs, van lluitar decididament i amb terror en contra del seu inesperat ascens, van creure diverses vegades haver-los derrotat i van veure astorats com el seu impacte i “rèpliques” s’han anat succeint... fins arribar avui!
 
Són darrera els indignats i el 15M, les Primaveres àrabs i Occupy-Wall StreetBrasil 2013 i els Comuns, el Procès català i la CUP, Me Too i el 8M... Cal analitzar-ne la diversitat i riquesa de tots ells, els molts aspectes profunds comuns, la seva generalogia i impacte posterior, la seva "experiència" i efectes trencadors...
 
Més enllà de la notícia periodística i/o nostàlgica, és el moment de pensar profundament, estudiar rigorosament, vindicar valentment i celebrar críticament aquests moviments que tant ens han marcar i que són encara en el nostre “present”.

Per això el Liceu Maragall i l’Ateneu Barcelonès dedicaran el cicle de conferències conjuntes 2018-19 a pensar aquests moviments i el seu impacte en nosaltres: Contra el Poder: pensar des dels aniversaris de Marx, Luther-King, Maigs1968, Revolució cultural, Primavera de Praga... Volen analitzar-ne la diversitat i riquesa de tots ells, així com també els molts aspectes profunds comuns. Les conferències i debats seran el tercer dissabte de cada més d'11 a 13 hores a la seu de l'Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda, 6, al costat de Plaça Catalunya).









No comments:

Post a Comment