Gonçal Mayos PUBLICATIONS, Books, Articles...

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Total Pageviews

Showing posts with label W. McNeill. Show all posts
Showing posts with label W. McNeill. Show all posts

Apr 22, 2016

GLOBALIZACIÓN CIVILIZATORIA ¿SIN IGUALACIÓN SOCIAL?


La globalización actual ya no es la de la industrialización y el imperialismo occidental. Es una globalización más multipolar, donde China se ha convertido en la segunda economía del mundo, camina para convertirse en la primera y está haciendo valer su nuevo rol a todos niveles.

Por otro lado la India, Brasil, la nueva Rusia y otros grandes países se esfuerzan para convertirse en poderosas potencias mundiales. Por su parte y ahora mismo, Occidente está sufriendo más que ninguna otra zona la importante crisis iniciada en el 2008, que amenaza hacer retroceder la fuerza y bienestar logrado en los últimos siglos por los Estados Unidos y, sobre todo, Europa. Ésta –concretamente- intenta apaciguar su evidente retroceso en influencia mundial con la lenta y difícil construcción de su unidad económica y política. Del éxito que tenga, parece depender el mantenimiento o no de su lugar actual en la globalización.
 
Estamos también en una “turboglobalización monádica”, postindustrial, postmoderna, basada en las más avanzadas tecnologías de la comunicación y la información, y en la sociedad del conocimiento. Es la globalización de la “sociedad red” en “la era de la información” que describe Manuel Castells (2000). Ahora, como nunca antes, la globalización se ha convertido en un fenómeno evidente para la gente. Todo el mundo se ha hecho consciente de la dependencia planetaria, de todos respecto de todos, incluyendo muchos peligros o riesgos globales. Como teoriza el sociólogo alemán Ulrich Beck (1994 y Beck, Giddens y Lash, 2008) formamos parte de una sociedad del riesgo global y estamos tomando conciencia de ello reflexivamente.

Apr 15, 2014

DETERMINISME TECNOLÒGIC?

¿Què mou la història i l’evolució de la humanitat? Ens agradaria que els humans transforméssim el món i a nosaltres mateixos per la nostra pròpia acció conscient. Però aquesta és una esperança que cada vegada es va mostrant més vana. 

Més aviat ens trobem “moguts” i en noves situacions que no hem escollit com a espècie ni cap de nosaltres no ha previst. Com destacava Heidegger ens trobem existint “llençats” en un món estrany i –com afegia- Sartre hi som condemnats a ser “lliures” sense poder saber del tot què és la llibertat. L’home és una passió inútil –diu Sartre- i manquem inclús de qualsevol esperança que la nostra acció presumptuosa acabi obtenir cap dels fruits que pretén. 

Jun 4, 2013

CONTRA LA POLÍTICA EXTRACTIVA

Una política extractiva afavoreix que una elit extregui en benefici propi els recursos econòmics (impostos, hores de treball...) del conjunt de la societat, que –en conseqüència- no pot gaudir del seus esforços i treballs. Com que s’impliquen mútuament, una política extractiva afavoreix l'economia i les elits extractives. I, a l’inrevés, també el domini d’elits extractives reforça necessàriament una economia i polítiques extractives. 

Avui constatem empíricament la submissió de la política a l'economia, però és molt antiga -i sempre ha estat molt forta- la relació entre política i economia. Encara que hi poden haver diverses concrecions del sistema econòmic i del sistema polític, sempre estan íntimament vinculats. 

Quan una (o bé l'economia o bé la política) es configura extractivament, inevitablement augmenten molts les possibilitats de que l'altra també s'acabi configurant extractivament. 

L'extracció econòmica dóna recursos per a poder imposar polítiques que subordinin o excloguin a grans parts de la població. A l'inrevés, institucions polítiques que exclouen de la decisió a sectors socials, fàcilment generen economies extractores i expoliadores d'aquells mateixos sectors.

Mar 19, 2013

XINA: RECUPERA EL LIDERATGE MUNDIAL?


En aquell moment anterior al “descobriment” europeu d’Amèrica, només l’1% de la població mundial vivia en ciutats, però de les 25 ciutats més poblades de la Terra, 9 eren a la Xina (incloent la primera), mentre que només 5 eren a Europa (sent París la 4a del món). Encara més, cap a 1450 i poc abans de les respectives grans expansions oceàniques, el regne de Portugal només tenia al voltant d’un milió d’habitants i l’espanyol al voltant de 6 milions, mentre que la Xina en tenia llavors al voltant de 115 milions. I l’historiador William McNeill afegeix que a la Xina “els ingressos estatals eren probablement cent vegades més elevats que els de Portugal”.