TARDANA CIÈNCIA DE L'OCI

És curiós i força significatiu que l’oci, el lleure, el temps lliure... (com vulgueu dir-ho) no fossin estudiats científicament fins fa relativament poc. Sens dubte, hi intervé que -en el cristianisme- l’oci, el lleure, el temps lliure... han estat considerats pecaminosos pràcticament sempre. 

Pels catòlics, “l’oci era la mare de tots els vicis” (recordeu que segur que us ho deien els vostres avis). Pel cristianisme reformat (Weber) com que la probitat i l’èxit aconseguit amb el propi esforç era una significativa garantia de salvació, l’oci podia posar-la en perill. Certament, oci, lleure i temps lliure comportaven renunciar –encara que fos temporalment- a la tasca suprema de la salvació i, per tant, córrer el perill de sentir angoixa. I aquí té raó Kierkegaard: de normal la gent vol evitar experimentar angoixa a qualsevol preu, perquè en darrer terme l’obligaria al salt religiós o existencial.

LEISURE, PASTIMES, ENTERTAINMENTS

Considering and interpreting leisure. Pastimes, entertainments, hobbies and addictions in the Barcelona of 1900 (eBook). Teresa-M. Sala (coord.)

 

In the throes of modernization, the Barcelona of 1900 was buzzing with energy and an unprecedented culture of leisure emerged. The city’s residents made full use of their free time, forging relationships with one another through a highly varied range of initiatives and activities, taking advantage of existing opportunities and creating new ones. In addition to the traditional celebration of civic festivals, popular meals and various types of processions, innovative new forms of cultural consumption sprang up to satisfy all tastes and budgets. Numerous cinemas opened, the first amusement parks threw open their gates and new theatres raised their curtains. Thanks to these developments, the vicinity around the avenue Paral·lel became the epicentre of Barcelona nightlife. This book offers a panoply of images of the diversions, entertainments and hobbies of that fascinating era of contrasts, the turn-of-the-century Barcelona of Modernisme. 

 

Acaba d'aparèixer el llibre Pensar i interpretar l'oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, coordinat per Teresa-M Sala i primer volum de la nova col.lecció Singularitats. 

Cal recordar que a finals del XIX i inicis del XX, existia una Barcelona "canalla" (i no només al famós Paral.lel) que -en això- era meca, capital i model europeu i mediterrani. 

A "Reflexió macrofilosòfica sobre la societat de l'oci, del consum, de l'espectacle i del coneixement" de Gonçal Mayos i Teresa-M Sala, es donen algunes claus d'aquestes realitats contemporànies, íntimament vinculades i inseparables (encara que pugui sorprendre) . 

A "Oci una genealogia macrofilosòfica" de G. Mayos s'analitza l'origen de l'oci en la Grècia clàssica en íntima vinculació amb l'esclavitud i el patriarcalisme. Però també inseparable de la intensa vida de la "polis" greca. Així l'oci, i l'educació (scholé) i la filosofia, apareixen com a "di-versió" i "dis-tracció" de certs ciutadans, que són criticats per apartar-se de la constant vigilància dels assumptes públics "polítics". També s'hi apunten alguns contrastos decisius amb la situació actual.