DIPLOMÀCIA ÉS CULTURAL

Tota diplomàcia té una profunda base cultural i, per tant en última instància, és "diplomàcia cultural". Sens dubte, les relacions internacionals s’han vist d’una manera molt més “culturalista” des del Gir cultural de meitat dels 1980, la consolidada expansió dels estudis culturals, decolonials, dels subalterns... i les teories del “xoc” o “aliança” de civilitzacions que impulsà Huntington. 

 

S’ha dit amb realisme cínic complementari que la guerra és la continuació de la diplomàcia per altres mitjans (Clausewitz) o que –més aviat- la diplomàcia és la continuació de la guerra per altres mitjans (Foucault). Els conflictes sorgeixen de la contraposició d’interessos (Marx), desigs (Hobbes, Spinoza, Lacan), ambicions... Una espècie hipersocial (Wilson) com la humana, que s’uneix i desuneix en dicotomies d’amics-enemics (Schmitt), inevitablement estructura els seus conflictes i oposicions tant en termes d’interessos i pulsions (Freud) com de valors, ideals, religions (Huntington i tants altres), racionalitats (Weber)... en definitiva: nomos, ethos, cultura.

CRÍTICA DEL DERECHO

Las leyes, el derecho y el sistema judicial expresan el nomos que rige a la sociedad, a sus instituciones y a todos los individuos. Su función es estructurar con justicia la vida social y establecer adecuadamente lo legal, lo permitido y lo protegido jurídicamente, a la vez que lo ilegal, lo prohibido y lo criminal.

Evidentemente es importantísima la función del poder judicial, hasta el punto que -como enfatizó Montesquieu- debe equilibrarse perfectamente con los otros dos grandes poderes (ejecutivo y legislativo) de todo Estado de derecho, el ejercicio de los cuales debe vigilar estrechamente.

Tan importante es la función social del poder judicial que goza de especial protección, autoridad e incluso cláusulas de invulnerabilidad al igual que sus ejecutores: jueces, fiscales, etc. Ahora bien, ello no significa -sino todo lo contrario- que el derecho esté por encima de la crítica argumentada. Pues, precisamente porque explicita el nomos que rige y estructura la vida social y que la ciudadanía se ha atorgado libremente, debe ser sometido a crítica completa, profunda y reiterada a la luz de las nuevas problemáticas y la evolución del nomos social.

Solo así, el derecho y todo el complejo poder judicial mantienen plenamente su legitimidad, el reconocimiento de la ciudadanía, la autoridad sobre ésta y su vital adaptabilidad a las circunstancias siempre cambiantes. La crítica razonada los revitaliza y actualiza, mientras paralelamente garantiza su penetración en la sociedad y su reconocimiento por parte de ésta. Por tanto, el justo ejercicio del poder judicial es inseparable de su crítica argumentada. Por eso, además de la correcta formación de los futuros servidores judiciales..., la teoría crítica del derecho es una importantísima disciplina jurídica y -además- una erramienta clave de la justicia social y de una democracia de alta calidad.

HISTORIA Y LOGOS ¿SON CRUELES?

¿El mundo, la realidad, la verdad, la historia y la razón son crueles? ¿La realidad social, el Estado, la verdad del concepto y el transcurso histórico deben imponerse a la conciencia individual? ¿El individuo debe someterse a la historia y a la realidad político-social? ¿Hegel somete cruelmente lo individual y lo particular a lo universal absoluto? ¿La conciencia personal debe ser esclava del establishment? ¿Supera Hegel el moderno paradigma de la conciencia? ¿Hay grandes diferencias al respecto entre el joven Hegel y el ya muy asentado en Berlin?

CRISI PASSIVA? CONTRA LA IDEALITZACIÓ!

L’amic David González explica que el “malestar europeu” i la duresa cruel dels temps actuals no esclati en una revolució com la del 1917, perquè avui “no es tracta tant de canviar sinó de conservar”. I cita una noticia que a molts ens ha deixat bocabadats, d’un dels països que havien encarat d’una manera més justa la crisi actual: “A Islàndia, on els banquers van ser jutjats, han tornat els conservadors, els de la bombolla. És la paradoxa dels nostres dies: ser revolucionari avui -cosa que semblen no entendre els que continuen llegint la realitat amb els manuals d'abans del 68- significa estar a favor del (maleït) sistema. I més, si s'està esfondrant.”

Certament, la majoria de la gent sembla moure’s entre l’astorament i la pregària. Uns encara maleeixen i no entenen per què no poden gastar igual o més que abans (oblidant que la immensa part de la població mundial mai no ho ha pogut fer). Altres ja donen per perdut aquell benestar i resen per a no caure totalment amb la debacle. Preguen: “Què no perdi el treball o la casa! Què no m’afectin massa les retallades i pugui recuperar alguna cosa de les preferents!”

Totes dues actituds són legítimes, especialment perquè s’ha arribat aquí amb autèntiques estafes i amb corrupció generalitzada. Entre una “festa” d’estafes, corrupció i despilfarrament gratuït, se n’ha anat en orris una part del futur de les noves generacions. I si no que els ho preguntin al jovent! Alguns se senten derrotats abans fins i tot de plantar cara i lluitar. Només així s’entén que des del 2008 hagin augmentat en aquest país un 8% els “ni-nis”, els joves que ni estudien ni treballen, el nivell dels quals ja era aquí especialment alt.

MOVIMENTS I ESTUDIS CULTURALS I POSTCOLONIALS

Els grups marginats o minoritzats sempre han tingut enormes dificultats per a adquirir un llenguatge i una perspectiva pròpìa, que els permetessin comprendre i explicar la seva situació subalterna. Inevitablement han de fer servir un llenguatge "colonitzat" pels grups que els han "subalternitzat", la qual cosa dificulta encara més la seva autoconsciència, reconeixement i autoestima. ¿Com construir un llenguatge propi des d'una clara marginació social i cultural? ¿Com adquirir consciencia de si, veu pròpia i conceptes adequats, en una situació marginada? ¿Com superar la pròpia marginació i subalternització, en contra precisament dels que les han fet possibles i les perllonguen? 

QUÈ VA PASSAR EL 1983?

Alguna cosa nova i interessant degué passar, per a què coincidís la publicació el mateix any de 1983 de les primeres edicions de tres obres molt properes i tan influents com polèmiques. Em refereixo a Imagined Communities de Benedict R. Anderson (1936-2015), The Invention of Tradition de Eric J.E. Hobsbawm (tristament mort fa poc) i Terence O. Ranger, i Nations and Nationalism d’Ernest A. Gellner.

II COL•LOQUI MACROFILOSÒFIC

De la Universidade Federal de Minas Gerais (Belo Horizonte) passem a la Universitat de Barcelona (Barcelona) en uns pocs dies. El II COL•LOQUI MACROFILOSÒFIC 'Theoria i praxis del “Gir Cultural”' continua i succeeix al I Colóquio Macrofilosófico 'Giro cultural: perspectivas contemporâneas'. Continuem aprofundint en aquestes qüestions essencials de l'ontologia del present.

TECNOLOGIA GIRCHE AL BRASIL

GIRCHE continua organitzant activitats al Brasil, mentre ja estem preparant el II Col.loqui Macrofilosòfic `Theoria i Praxis del "Gir Cultural' a Barcelona (Facultat de Filosofia UB, dilluns 26-11 i 3-12). 

Ara es tracta del Workshop de Capacitaçâo Digital impartit per la prof. Mayte Duarte Seguer (Girche).

GIR CULTURAL AL BRASIL

Entre les activitats del "Grup Internacional de Recerca 'Cultura, Història i Estat'" (GIRCHE) al Brasil aquest novembre 2012, destaca el cicle sobre "El gir cultural, aspectes contemporanis" a la Universidade Federal de Minas Gerais de Belo Horizonte. 

José B. Horta i Gonçal Mayos

Els vídeos de totes les ponències, intervencions i debats són accessibles ara mateix en el blog GIRCHE-News. Han estat gravats i editats per la profa. Mayte Duarte Seguer, mantenidora també de la plataforma educativa audiovisual KLERA. Activitats culturals.

"CULTURAL IS POLITICAL" EL GIR CULTURAL

Ricard Gómez-Ventura i Gonçal Mayos

“Cultural is political. El gir cultural” és la conferència amb què Gonçal Mayos ha inaugurat el cicle sobre Moviments i estudis culturals i postcolonials (Ateneu Barcelonès, 20 d’octubre de 2012, organitzada pel Liceu Maragall de filosofia).