MOVIMENTS I ESTUDIS CULTURALS I POSTCOLONIALS

Els grups marginats o minoritzats sempre han tingut enormes dificultats per a adquirir un llenguatge i una perspectiva pròpìa, que els permetessin comprendre i explicar la seva situació subalterna. Inevitablement han de fer servir un llenguatge "colonitzat" pels grups que els han "subalternitzat", la qual cosa dificulta encara més la seva autoconsciència, reconeixement i autoestima. ¿Com construir un llenguatge propi des d'una clara marginació social i cultural? ¿Com adquirir consciencia de si, veu pròpia i conceptes adequats, en una situació marginada? ¿Com superar la pròpia marginació i subalternització, en contra precisament dels que les han fet possibles i les perllonguen? 

Aquesta és la temàtica de la intervenció de Marta Doltra dins del Cicle “Moviments i estudis culturals i postcolonials” que investiga el Liceu Maragall de Filosofia durant el curs 2012-2013. El punt de partida general és :

A finals de la Segona Guerra Mundial la descolonització del món va adquirir un ritme considerable, que havia estat frustrat com a promesa en la Primera Guerra Mundial. Tot i així però els grans “Moviments i estudis postcolonials” van haver d'esperar encara el seu esclat i reconeixement. Inclús van haver d'esperar a què adquirissin la maduresa els seus germans els Cultural Studies, en els quals però hi havien intervingut decisivament estudiosos inscrits en la dinàmica postcolonial com el jamaicà de pell negra Stuart Hall (director del 1968 al 1979 del CCCS de Birmingham). 

Com veiem, és curiosa i significativa la complexa relació entre els estudis postcolonials i els culturals, que avui són dues de les tradicions filosòfiques, sociològiques, polítiques, de crítica social... més importants i influents. A més, es van anticipar a la tendència molt generalitzada avui (en ple Gir Cultural) que projecta una filosofia i moviments socials més interdisciplinaris, més lliures i inscrits en la més complexa transversalitat cultural.  

Avui, en els països hegemònics, que juguen un paper "imperial" dins l'actual "sistema-món" (com els Estats Units...), la filosofia tendeix a refugiar-se en departaments universitaris de “cultural studies”. Pràcticament hi ha desaparegut la filosofia com un saber autònom (deixant algunes àrees de pensament analític). A canvi, però, dialoga amb tota una sèrie de perspectives crítiques, alternatives i minoritàries, abastant la pràctica totalitat de les humanitats, els sabers socials, la crítica literària, les anàlisis de la cultura popular i dels mass media. 

En les velles colònies (que avui moltes capgiren la geopolítica mundial), ja fa temps que la filosofia es va vincular als estudis postcolonials, pensant les dificultats de generar cultura, llenguatge, actituds i institucions socials alternatius, des d’una imposada subalternitat. En tots dos casos, els Nous Moviments Socials s’hi emmirallen i hi aprenen noves perspectives teòriques i pràxiques.

Veiem doncs que, ja sigui des del centre encara hegemònic, com des de les perifèries subalternitzades i minoritzades, la filosofia i els Nous Moviments Socials encaren paral.lelament el conjunt de les problemàtiques humanes i dels continguts culturals. Ofereixen una mirada crítica, emancipadora, plantejant móns millors i noves possibilitats que vol investigar el Liceu Maragall de Filosofia. 

Ja s'han realitzat dues conferències del cicle (sempre a l'Ateneu Barcelonès): 

20-10-2012.- Gonçal Mayos “Cultural is political. El gir cultural”

1-12-2012.- Sergi Mas “Crítica i novetat dels estudis culturals”

Però encara queden moltes altres conferències programades i a les que sou convidats: 

12-1-2013.- Marta Doltra “El llenguatge dels subalterns" 
El proper dissabte 12-1-2013 a les 11 hores i a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès (Canuda 6, al costat Plaça Catalunya), Marta Doltra -catedràtica i secretària del Liceu Maragall de Filosofia- dissertarà sobre “El llenguatge dels subalterns”.

2-2.- Francis Garcia i Enrique Fuentes “Art, cinema i el fet (post)colonial” 

23-2.- Albert Llorca “Psicologització de la cultura”

16-3.- David Murillo “La identitat asiàtica vista a partir del confucianisme”

6-4.- Sílvia Rodríguez i Sasha Volkoff  “Identitat: universal, precària...?”

27-4.- Ricard Gómez-Ventura i Joan Morro “Marxismes a la redescoberta de la cultura”

11-5.- Lluís Roca Jusmet i Jesús Artiola "Dilemes de la producció postcolonial del saber"