 |
| Maquiavel |
Pot nàixer una nova
política amb paraules velles? Pot haver profundes revolucions conceptuals i
canvis en els principis més bàsics, usant gairebé les mateixes paraules que
l’entorn menys innovador? Es pot inaugurar una nova política en un tractat
anomenat a “El príncep”? Creiem que sí i intentarem desenvolupar la idea.
És sabut que en dues
obres gairebé coetànies, Maquiavel sembla defensar dues formes polítiques
oposades. El Príncep defensa aparentment una monarquia autoritària inclús en la
línia de l’absolutisme. En canvi, en els Discursos sobre la primera dècada de
Tito Livi defensa el republicanisme com la millor –i quasi democràtica- manera
de canalitzar els inevitables conflictes de la vida social, econòmica i
política.
Aparentment El Príncep és
un tractat que aconsella els poderosos per assolir el poder i conservar-ho. Hom
podria pensar que és una espècie de guia sobre el comportament exitós o més
adeqüat, en la línia del llibre El cortesà escrit gairebé coetàniament per
Baltasar Castiglione.
Vist així El Príncep no
sembla massa revolucionari, com tampoc El cortesà. Però cal apuntar que ja la
proliferació d’aquest tipus de llibres indica significatius canvis socials.
Mostren que els poderosos –tradicionals senyors indiscutits- comencen a veure’s
obligats a acceptar consells si volen continuar sent poderosos. En termes d’un
altre italià, Giuseppe Tomasi di Lampedusa: si volen que tot continuï igual,
han de canviar-ho tot profundament.
