Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Sep 8, 2020

EL COS ÉS PERILLÓS I CONTAMINADOR


Estem esclavitzats per la higiene? El COVID-19 ha tornat a mostrar-nos la nostra vulnerabilitat i –avui- la por ens confina, aïlla i ens lliga a exigències mèdiques

Temem tocar-nos la pell frec a frec. En plena paranoia del contagi, l’altre ha esdevingut el principal perill

Després de la sexualitat llibèrrima dels anys 1960 i inclús 1970, la SIDA va caure com un càstig diví. Molts se’n van alegrar, creient que només anava en contra dels gais i dels promiscus. 

En realitat fou simplement una pesta, però va marcar un canvi de cicle en els comportaments socials. També ho farà avui el COVID? Anem a la societat del confinament?

Fa anys que abusem dels antibiòtics i menyspreem possibles noves pandèmies. Ens en vam riure durant dècades i alguns –bojament- encara se’n riuen avui. Però cada vegada més el pànic ens emmanilla a guants, mascaretes, gels hidroalcohòlics i al treball telemàtic. 

Hem après durament l’important que és la profilaxi, la distància social i el confinament. Per això -ara que l’estem perdent- redescobrim la necessitat del contacte humà, de l’abraçada, del bes, del saludar-nos afectuosament al carrer, del compartir espais, d’anar al teatre, als concerts i al cinema... 

Això que, de tan habitual com era, ho menyspreàvem, avui ho trobem a faltar! Enyorem trobar-nos els uns als altres, cara a cara i corporalment.

Tradicionalment i per una ancestral distanciament social, a Orient la reverència substitueix la franca encaixada de mans, el bes o l’aproximació de galtes. Avui pensem que tots ells poden contaminar-nos, que són perillosos i que per tant són inacceptables.

Durant mil.lenis se’ls solia prohibir per causes religioses i per preservar la salut espiritual d’homes i dones. Més que del contagi de malalties físiques, es temia el contagi del desig i d’una incipient sensualitat. 

Per tant al secular distanciament dels cossos s'hi ha afegit avui el Covid, però ve de molt abans. La carn ha estat tradicionalment perillosa i vista com a font de pecats. 

I això continua, ja fa anys que la societat que consumeix més pornografia de tota la història, paradoxalment presenta projectes de llei que proscriuen les dones que alleten castament els seus fills en públic. 

Per això la imatge adjunta ha estat censurada per Facebook: cada vegada soportem menys que ens recordin la nostra condició corporal, biològica, mortal i animal. Les paradoxes són clares: el mateix mercat que té en l’erotisme l’estratègia de venda més versàtil, promociona la por al cos i a la pell d’altri. 

Foto censurada per Facebook
Foto censurada per Facebook

A la censura tradicional, el COVID-19 hi ha afegit la prescripció mèdica, política i gairebé militar. Són mals temps per a les multituds, el frec a frec, les abraçades, les festes, els balls, els gregarismes massius... Si es consolida la societat del confinament, només persistiran digitalment o amagant-se de la prohibició?
 Ens dirigim vers el sexe digital?

Potser en el fons ens neguem a acceptar:
 
- que som una espècie mamífera, 
- que la biologia és clau en la condició humana,
- que no som un cervell "en un pot" com de vegades vol pensar algú,
- que la vida humana no es pot reduir a un programa, a software sense que importi el hardware,
- que som cos alhora que ment o carn alhora que ànima,
- que quan som tristos fa més una abraçada que no la més raonada sentència,
- que l'esperit arrela i s'enlaira necessàriament de la matèria.

                                                                    * * * * *
Vegeu les Poesofies del llibre Poesofemes – Poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos:
   - ESSÈNCIA DE L’ART

No comments: