Poema visual de Toni Prat |
Barres de pa són veles enceses als peus de Crist. És una imatge surrealista que trenca amb tot sentit i que es limita a descol.locar-nos? És una mera ironia que neix de la similitud formal entre les barres de pa i els ciris?
O, més aviat, és una inquietant representació que apunta a un missatge molt més profund? Demana -per exemple- oferir més pa i menys veles? O, a més, remet a l'arrelament cristià en una teologia del blat?
O, més aviat, és una inquietant representació que apunta a un missatge molt més profund? Demana -per exemple- oferir més pa i menys veles? O, a més, remet a l'arrelament cristià en una teologia del blat?
En la litúrgia catòlica el pa esdevé el cos de Crist, com
el vi la seva sang. Aquesta transmutació no és cap atzar, ni és cap mera anècdota, sinó una necessitat
teològica substancial.
Doncs el blat i les diverses formes de pa fetes amb cereals de secà han alimentat immemorialment els pobles de les
religions del llibre. No només la cristiana amb les seves moltes confessions,
també la judaica i la islàmica amb les seves respectives variants.
Per als pobles del Creixent Fèrtil, els cereals són un
regal de Déu i -al voltant d’ells- és on potser primer es va desenvolupar
l’agricultura i la ramaderia. Significativament llurs civilitzacions amb formes estatals i escriptura sempre es van desenvolupar en constant diàleg amb la religió. Per això la paraula "culte" té la mateixa etimologia que "cultiu", mostrant una profunda relació que també veiem quan els sacerdots són associats als "pastors" del poble de Déu.
D'altra banda, els pobles de sud i
de mesoamèrica adoren com un dels Déus més importants el que els va lliurar el panís. Per a ells aquest cereal és tan important que, de forma autònoma, van crear un altre tipus d'agricultura i van convertir les minúscules
panotxes antigues, en les comparativament immenses que avui mengem.
Per això el panís va simbolitzar en les religions ameríndies un gran poder i inclús a la divinitat. Així en el museu Larco (Lima, Perú) s'exposen bastons cerimonials culminats amb una panotxa daurada de blat de moro (foto anexa de G. Mayos).
Per això el panís va simbolitzar en les religions ameríndies un gran poder i inclús a la divinitat. Així en el museu Larco (Lima, Perú) s'exposen bastons cerimonials culminats amb una panotxa daurada de blat de moro (foto anexa de G. Mayos).
Similarment els pobles de l’Extrem Orient que –de forma totalment
independent- van descobrir, desenvolupar i aprendre a cultivar l’arròs en camps
inundats, també ofrenen aquest cereal als seus Déus.
Com veiem hi ha un profund vincle entre entre els tres grans cereals blat, panís i arrós amb les respectives religions. Per això també podem distingir entre teologies del blat, del blat de moro i de l'arrós. Significativament les primeres són monoteistes, mentre que les de l'arrós i del panís són més aviat politeistes.
Com veiem hi ha un profund vincle entre entre els tres grans cereals blat, panís i arrós amb les respectives religions. Per això també podem distingir entre teologies del blat, del blat de moro i de l'arrós. Significativament les primeres són monoteistes, mentre que les de l'arrós i del panís són més aviat politeistes.
No ens
ha de sorprendre doncs que siguin antiquíssimes i constants al llarg de la història les ofrenes de blat, arròs i panís en cada una de les respectives religions. Per això, encara que pugui sorprendre, les ofrenes de pa a Crist
tenen més antiguitat i profund sentit ritual-religiós que el ciri!
Els tres grans monoteismes són més associats a ofrenes de blat que no de veles de cera. Perquè, malgrat que la cera pot il.luminar i perfumar les nostres esglésies, han estat històricament els cereals els que han il.luminat, vivificat i sacralitzat des de sempre les religions del llibre.
Els tres grans monoteismes són més associats a ofrenes de blat que no de veles de cera. Perquè, malgrat que la cera pot il.luminar i perfumar les nostres esglésies, han estat històricament els cereals els que han il.luminat, vivificat i sacralitzat des de sempre les religions del llibre.
Poesofia del llibre Poesofemes – poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4. Véase el vídeo en la Sexta edición del ENCUENTRO INTERNACIONAL "FICCIÓN Y DERECHO" (FICDER) Tuvo lugar el 1º de agosto de 2020.
Vegeu les Poesofies:
- PORTA D'OBERTURA DOBLE?
- MEMÒRIA DE FORMA O RECUPERACIÓ DE LA PRÒPIA CONFIGURACIÓ
- POESOFEMES - POEMES VISUALS
- MEMÒRIA DE FORMA O RECUPERACIÓ DE LA PRÒPIA CONFIGURACIÓ
- POESOFEMES - POEMES VISUALS
Poema visual de Toni Prat |
No comments:
Post a Comment