Es pot actualitzar la filosofia per a convertir-la en el saber
transversal, multidisciplinar i sintètic per antonomàsia? Pot col.laborar amb
disciplines afins per a fer dialogar les ciències i el conjunt de la cultura?
Pot una filosofia renovada i macrofilosòfica ajudar decisivament a elaborar la
“síntesi cosmovisional” que avui necessitem i no tenim? Pot així ajudar a
orientar eficaçment els científics hiperespecialitzats, la desorientada ciutadania
i les administracions perdudes en el neolliberalisme?
Si l’actualitzem macrofilosòficament, pot ajudar la filosofia –i en
general les humanitats- a transmetre millor a la societat els coneixements actualitzats,
superant les barreres polítiques i les incomprensions acadèmiques? Pot analitzar críticament els
problemes actuals, valorant tota l’esfera cultural (sense prejudicis ni
jerarquies) i evitant les limitacions disciplinars? Pot una filosofia renovada internacionalitzar
postcolonialment les anàlisis i fer-les globals sense que siguin eurocèntriques
ni estiguin sotmeses al neolliberalisme?
És possible avui que una macrofilosofia ajudi a transformar i revaloritzar
les humanitats i les ciències humanes, fent-les capaces de comprendre i -alhora- equilibrar
el món tecnocientífic? Pot una nova filosofia descobrir i divulgar eines,
metodologies, pràctiques i estructures que potenciïn tot l’anterior? Pot una
renovada filosofia, més “macro”, crítica i compromesa formar persones i ments
adequades als reptes mencionats?
.jpg){kind=link}