Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Dec 27, 2019

AVORTAMENT, EUTANÀSIA, SUÏCIDI I HOMOSEXUALITAT: PROHIBIR O TOLERAR?



Així, segons la interpretació de les Enquestes Mundials de Valors (WVS) de 1990 a 1996 en 65 països diferents (Inglehart i Welzel 2006: 75ss), l'oposició a l'avortament, a l'eutanàsia, al suïcidi i a l'homosexualitat manté un alt grau de correlació amb els “valors tradicionals[1]. En canvi, la seva defensa o tolerància es correlaciona amb els “valors seculars-racionals”.

OCCIDENT I ISLAM: DIVERGÈNCIES BIOÈTIQUES I BIOPOLÍTIQUES


Es constata la sorprenent escissió entre les anàlisis biopolítiques i les bioètiques  també en el distanciament entre Occident i l’Islam. De l’una banda, els règims i governs de països musulmans estan assumint amb notable celeritat molts paràmetres d’una governança biopolítica molt similar als occidentals i, a més, sense gaire resistència per part de la població. En canvi, passa tot el contrari en moltes qüestions bioètiques vinculades a les relacions dels gèneres. Aquí es percep sovint el rebuig de sectors prou importants per a imposar agendes en les societats musulmanes clarament inverses a les occidentals.

RETROCÉS EN ELS VALORS BIOÈTICS




Hem destacat que la “pauta generalitzada” detectada per Inglehart en les Enquestes Mundials de Valors només es manté en contextos de certa estabilitat material i seguretat físicoexistencial. Per tant, en cas contrari, les actituds i el canvi de valors han de mostrar algun tipus d’inversió en aquesta “pauta generalitzada”. 

BIOPOLÍTICA I MODERNITAT



Així com “Bio-Ethik” és un terme ja documentat el 1927 en un famós article del teòleg protestant i filòsof Fritz Jahr, “biopolítica[1] és un terme popularitzat pel filòsof Michel Foucault força posteriorment. En principi i de forma significativa, els dos termes neixen sense massa relació entre si i com si tinguessin molt poc a veure les respectives problemàtiques. 

Breument podem sintetitzar que la biopolítica estudia l'acció i les pràctiques dels Estats moderns que assumeixen com a tasca essencial de la seva “governabilitat” o “governança”[2]: fomentar, regularitzar i normativitzar els diferents aspectes de la vida de "la seva" població.

LA VIDA COM A OBJECTE POLÍTIC I ÈTIC





L’ètica s’ha ocupat sempre dels problemes vitals i l’ideal de “vida bona”. Ara bé, aquest vessant creix, esdevé pràcticament autònoma, més complexa i imperiosa a mesura que la humanitat augmenta el seu poder sobre la vida. I el mateix podem dir de la biopolítica vers la política tradicional. Dues causes s’hi sumen: el desenvolupament tecnològic que ofereix possibilitats abans impensables i l’aparició d’una societat (Gesellschaft segons Tönnies) més permissiva en aquestes qüestions que no la tancada Gemeinschaft o comunitat tradicional.

BIOÈTICA I BIOPOLÍTICA: TAN PROP, TAN LLUNY


No és gens estrany que en l’època de domini de la biopolítica, s’hagi expandit tant la bioètica. Més enllà de la proximitat terminològica, sobretot comparteixen una profunda naturalesa comuna. Si la vida de la població ha esdevingut la principal qüestió política, les grans opcions bioètiques (per exemple, l’avortament, l’eutanàsia, l’homosexualitat, el divorci…) han esdevingut claus tant en la vida de les persones individuals com de les societats.

Dec 24, 2019

Doctorat en Ciutadania i Drets Humans


En les democràcies de qualitat (però també fora d’elles), la ciutadania s’està apoderant i assumeix més agència, i els Drets Humans esdevenen el marc bàsic reivindicatiu. Des d’una perspectiva inter i transdisciplinar, cal sintetitzar les grans estructures, els pensaments mes influents i els fets sociopolítics en la seva complexitat i accelerat canvi. 

Cal analitzar les institucions estatals i internacionals, la societat civil, l’economia, els conflictes, les lluites, les discriminacions... en relació a les formes de vida, les subjectivacions, les ideologies, les cultures, el gènere i la racialitat, els valors ètics i les transformacions actuals en la condició humana. 

Dec 22, 2019

RECONSIDERAR A TORTURA??

Sobre Vingança, Discurso de ódio & Tortura nos oferece uma detalhada fenomenologia e sociologia desses fenômenos complexos. Em sua análise, o professor Simões assume a condenação moral da vingança, ódio e - evidentemente – da tortura.

É por isso que ele se concentra em analisar como - apesar da rejeição ética - múltiplos fenômenos de vingança, práticas de discurso de ódio e tortura persistem em nossas sociedades. Indo um pouco além, ele se questiona sobre sua condição de possibilidade e por que algumas de suas práticas mais abjetas são executadas mesmo em regimes que se pretendem democráticos.

Dec 19, 2019

CORTE O CÍRCULO DE ÓDIO, VINGANÇA E TORTURA

A racionalização da vida sob o estado moderno prometeu cortar a interminável dinâmica social das vinganças, ódios, ofensas e tortura. A Organização das Nações Unidas globalizou essa mesma aspiração, incluindo guerra, extermínio, limpeza étnica, genocídio...

Mas, como Mauro Cardoso Simões observa em Sobre Vingança, Discurso de ódio & Tortura, estamos diante de barbáries desumanas que persistem, embora muitas vezes de maneiras encobertas. E, portanto, devem ser pensadas profundamente. Além da vingança, o discurso de ódio ou a tortura não foram plenamente eliminados hoje. Sobrevivem perturbadoramente, são justificados e até renascem com força incomum.


Dec 18, 2019

ÓDIO, OFENSA, TORTURA E VINGANÇA: DIALÉTICA INFERNAL

O bêbado confessa: “Eu bebo para esquecer!” Mas, quando perguntado, o que é que ele odeia tanto e que precisa perder de vista tão obsessivamente? Ele tem razão em lembrar que, acima de tudo, deve esquecer a tortura resultante de beber! 

O suposto remédio tornou-se o principal desconforto, dor e doença. Obscurece qualquer outra causa que houvesse. O que começou como uma fuga de uma realidade torturante, perde qualquer referência externa e se torna uma autotortura infinita.

Algo semelhante acontece com a vingança, o ódio e a tortura.

Dec 16, 2019

TORTURA ¿RECONSIDERARLA?

Sobre Vingança, Discurso de ódio & Tortura nos ofrece una detallada fenomenología y sociología de esos fenómenos tan complejos. En su análisis, el profesor Simões da por supuesta la condena moral a la venganza, al odio y –evidentemente- a la tortura. 

Por eso se centra en analizar cómo –a pesar del rechazo ético- persisten múltiples fenómenos de venganza, discursos de odio y prácticas de tortura en nuestras sociedades. Yendo un poco más allá, se cuestiona por su condición de posibilidad y por qué algunas de sus prácticas más abyectas son ejecutadas incluso en regímenes que se pretenden democráticos.

CORTAR EL CÍRCULO DE ODIO, VENGANZA Y TORTURA

La racionalización de la vida bajo el Estado moderno prometía cortar las interminables dinámicas sociales de venganzas, odios, ofensas y torturas. La Organización de las Naciones Unidas globalizaba esa misma aspiración incluyendo la guerra, el exterminio, la limpieza étnica, el genocidio… 

Pero como constata Mauro Cardoso Simões en Sobre Vingança, Discurso de ódio & Tortura, estamos ante barbaries inhumanas que persisten, si bien muchas veces de maneras solapadas. Y por tanto deben ser pensadas profundizadamente. Además l
a venganza, los discursos de odio o las torturas no han sido eliminados plenamente hoy. Perviven inquietantemente, son reivindicados e incluso rebrotan con fuerza inusitada.

ODIO, OFENSA, TORTURA Y VENGANZA: DIALÉCTICA INFERNAL

El borracho confiesa “¡Bebo para olvidar!”. Pero, cuando le preguntan ¿qué es eso que tanto odia y que necesita perder de vista tan obsesivamente?, solo acierta a recordar que sobre todo ¡precisa olvidar la tortura resultante del beber! 

El presunto remedio se ha convertido en el malestar, el dolor y la enfermedad principales. Oscurece cualquier otra causa que hubiera. Lo que se inició como escape ante una realidad torturante, pierde cualquier referencia exterior y se convierte en una autotortura infinita.

Algo parecido sucede con la venganza, el odio y la tortura. 

Dec 6, 2019

POPULISMOS DE 'IZQUIERDAS' Y 'DERECHAS': INTERRELACIÓN


Las dos oleadas sucesivas y contrarias de populismos “de izquierdas” y de “derechas” coinciden en enraizarse en las crisis económicas mencionadas. Además comparten similares malestares frente a la “política tradicional formal”, con sus consensos, élites hegemónicas y su estructura de partidos. Muchos sectores sociales en los más distintos países consideran que las elites e instituciones tradicionales “no les representan” y, por tanto, luchan por cambiarlos, si bien muchas veces hacia objetivos ideológicos claramente opuestos.

CAUSAS DE LAS 'POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO' Y DEL POPULISMOS DE IZQUIERDA Y DERECHA

La serie de crisis económicas iniciadas el 2007 por el impago de las “hipotecas subprime” en los Estados Unidos es sin duda la causa más importante de las “políticas del desconcierto” que acabamos de definir en sus distintos sentidos. La crisis hipotecaria norteamericana y europea fue agravada el 2008 por la brutal debilidad bancaria que se extendió a gran velocidad por el sistema financiero global. Comportó el hundimiento de bancos como Lehman Brothers y el rescate multibillonario de muchos otros bajo la consigna de que eran “too big to fail”.

LUCHAS Y ANTAGONISMO EN LAS 'POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO'

Luchas por “ganar” la hegemonía futura

En tercer lugar, las “políticas del desconcierto” muestran que estamos a nivel mundial en plenas luchas constituyentes para “concertar” el marco político-ideológico hegemónico a medio plazo. Distintos “populismos” luchan actualmente para determinar los estándares básicos futuros respecto:

SENTIDOS DE 'POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO'


Llamamos “políticas del desconcierto” a los acontecimientos y circunstancias que se manifiestan en el marco sociopolítico mundial, sobre todo a partir de la “gran recesión” que se expandió desde los Estados Unidos en 2007-8. Son escenarios político-sociales que desafían las teorías en boga a la vez que sorprenden, desconciertan y resultan de difícil explicación para los especialistas y la población en general.