Hem destacat que la “pauta generalitzada” detectada
per Inglehart en les Enquestes Mundials de Valors només es manté en contextos de certa estabilitat
material i seguretat físicoexistencial. Per tant, en cas contrari, les actituds
i el canvi de valors han de mostrar algun tipus d’inversió en aquesta “pauta
generalitzada”.
Abans d’analitzar-ne algun exemple especialment significatiu,
cal avisar que en general la gent no sol percebre la influència del seu context
social, sinó que al contrari suposen que els seus valors responen bàsicament a
la seva motivació personal i subjectiva.
Mostrem breument alguns casos d'inversions en les
tendències en funció de contextos nacionals de crisi. S’hi constata un canvi en
els valors de direcció contrària a l’habitual, ja que, els deterioraments generalitzats
en la seguretat físicoexistencial i en la riquesa disponible, provoquen que els
valors bioètics que analitzem tendeixin a moure’s cap a una menor tolerància.
És el cas de les anàlisis que Inglehart i els seus col·laboradors
internacionals van dur a terme sobre les WVS a l’Argentina i Sud-àfrica[1].
Inglehart (2001: 367) recorda que “durant els vuitanta aquestes dues societats
van experimentar una recensió econòmica i l’enfonsament de l’ordre polític. Tot
i que ambdues es movien des de règims autoritaris cap a la democràcia, la
transició va estar plena d’incertesa”. Doncs bé, les WVS van constatar que
Argentina i Sud-àfrica es van moure llavors i dins de la "Pauta
general" en direcció contrària a les societats amb contextos
majoritàriament favorables (en concret 18 de les 20 analitzades).
Com sintetitza Ronald Inglehart (2001: 421s): “En la
majoria dels països la gran majoria dels ítems van canviar en la direcció
prevista; no obstant això, tant a Argentina com a Sud-àfrica, un 78% dels ítems
van girar en direcció contrària […] Aquests dos casos desviats però donen
suport a la nostra hipòtesi que el gir es manté relacionat amb les condicions
de seguretat. Tant Argentina com Sud-àfrica van experimentar una severa
recensió econòmica i turbulències polítiques entre 1981 i 1990”.
Inclús en contextos negatius o de crisi, es constata
la influència (estadística i dins dels “grans números”) en els valors i les
subjectivitats de les experiències d'inseguretat vital i del nivell de riquesa.
Naturalment, l'impacte concret en cada un dels valors bioètics i en les
diferents societats no és mecànic i hi ha variacions lleugeres però
significatives que necessiten més d'anàlisi. Per exemple i malgrat la crisi que
experimentava, en el cas concret de l'avortament l’Argentina no va invertir la
seva tendència (com si va fer Sud-àfrica) i va seguir la tendència dominant en
les societats amb context majoritàriament positiu. No obstant això, molt
significativament, ho va fer en un grau força més feble i proper a
l’estabilitat com es pot veure a Inglehart (2001: 365s i la figura 9.3).
També destaquem (vegeu la gràfica adjunta) la
inesperada resistència a l’augment de la tolerància respecte a l'homosexualitat
en la societat japonesa, així com també (i no només respecte a
l'homosexualitat) la forta especificitat cultural d’Irlanda i Irlanda del Nord.
Com molt bé reflecteix el gràfic estadístic 9.5 (Inglehart 2001: 369), Irlanda
i Irlanda del Nord semblen afectades pels seus llargs conflictes amb arrels
religioses. També els entrevistats japonesos mostren una tendència a ser menys
tolerants respecte l’homosexualitat que –persisteix en les diverses onades de
WVS- i sembla tenir arrels culturals idiosincràtiques. Significativament, en
altres valors bioètics com –per exemple- respecte l’avortament (figura 9.3) o
el divorci, els japonesos coincideixen amb les tendències de les societats
avançades occidentals i d’acord a les previsions de la teoria d’Inglehart.
Samuel Huntington[2]
coincideix amb Ronald Inglehart i col·laboradors[3]
en la importància del cultural i/o civilitzatori en els grans debats i
conflictes ideològics del segle xxi.
Malgrat això la seva llunyania ideològica és clara: Huntington és situat a
l’ala més conservadora del partit demòcrata fins al punt que se’l va associar
als neoconservadors nord-americans. En canvi Inglehart és situat dins del
progressisme “liberal” -en terminologia nord-americana- i és proper al marxisme
moderat.
Tornem a constatar, doncs, que els valors i les
actituds bioètiques no són tan subjectius, personals, singulars,
idiosincràtics... com de vegades es pretén i tenen importants components
socials, culturals, col·lectives i biopolítiques. Perquè com ja sabien els
grecs clàssics: la vida personal és inseparable i es retroalimenta de la vida
social, i a l’inrevés.
[1] Trobem exemples similars p. ex. en analitzar
el col·lapse social que es va produir a la fi de la URSS (1989-91) quan hi va créixer
molt la inseguretat i va disminuir-hi el nivell de vida. S’hi constata una
apreciable inversió en la tendència que
fins aleshores s’experimentava en l’evolució dels valors i que serà revertida
–de nou- anys després quan torni a equilibrar-se la societat.
[2] Samuel P. Huntington
(2005) El choque de civilizaciones y la
reconfiguración del orden mundial.
Barcelona: Paidós.
[3] Significativament la darrera obra publicada
per Inglehart el 2018 s’anomena Cultural
Evolution. People’s Motivations Are Changing, and Reshaping the World
(Cambridge University Press) i agrupa sota l’epígraf “Una geografia cultural
del món” les seves pormenoritzades análisis i reveladors gràfics que estudien
les “43 societats” més poblades de la Terra (Inglehart, 2001:122ss). També
evidencien el compartit enfocament culturalista els libres conjunts de Pippa
Norris i Ronald Inglehart Cosmopolita Communications: Cultural Diversity in
a Globalized World (New York: Cambridge University Press, 2009) i Sacred and Secular: Religion and Politics
Worldwide (New York: Cambridge University Press, 2004).
A
partir de l'article "Integrar bioètica i biopolítica" de G.
Mayos al llibre Vida i acció, Ricard Gómez-Ventura i Domingo
Cabezas (eds), Marta Doltra, Carles José, Albert Llorca, G. Mayos i
Antoni Saragossa, Barcelona, Dracmaycat Edicions, 2019, pp. 9-42. Paper
ISBN - 978-84-09-13094-8, ebook ISBN - 9780244248048.
Vegeu els posts:
No comments:
Post a Comment