BIOÈTICA I BIOPOLÍTICA: TAN PROP, TAN LLUNY

No és gens estrany que en l’època de domini de la biopolítica, s’hagi expandit tant la bioètica. Més enllà de la proximitat terminològica, sobretot comparteixen una profunda naturalesa comuna. Si la vida de la població ha esdevingut la principal qüestió política, les grans opcions bioètiques (per exemple, l’avortament, l’eutanàsia, l’homosexualitat, el divorci…) han esdevingut claus tant en la vida de les persones individuals com de les societats.

Que s’hagin obert moltes opcions bioètiques i que la política canalitzi la vida de les poblacions (Foucault), no són processos idèntics –sens dubte– però sí superposats i que es retroalimenten. Això no significa cap reductivisme de la bioètica respecte a la biopolítica –o a l’inrevés– sinó la seva profunda vinculació i coimplicació que no permet separar-ne o absolutitzar-ne cap element.

Per això sobta que –fins i tot actualment– hi hagi una notable escissió i desconeixement mutu entre els estudis bioètics i biopolítics, que va molt més enllà de l’habitual hiperespecialització. També hi ha una certa confusió, com es pot veure en el llibre de Ramon Valls Plana Ética para la bioética y a ratos para la política.  Malgrat el seu títol, té molt més a veure amb la biopolítica que no amb la bioètica, com he apuntat a G. Mayos, “Ramon Valls (1928-2011): el 'nosaltres' agonista” a Revista d'Història de la Filosofia Catalana, Núm. 7/8, 2014, p. 83-106. 

Bioètica entre l’individu o vida singular i el col·lectiu o vida social

Sens dubte, les qüestions bioètiques formen part de les decisions clau que tot subjecte moral ha de plantejar-se. Com que la vida pròpia és el més personal i important per a cadascú, moltes vegades es considera que bàsicament depèn de la subjectivitat o del caràcter individuals. Les grans opcions com l’avortament o l’eutanàsia són llavors qüestions íntimes, privades, totalment personals, dependents en exclusiva de la pròpia idiosincràsia, caràcter o singularitat?

En aquesta línia un cert postmodernisme radicalitza l’individualisme modern fins a extrems gairebé solipsistes. No obstant això, pensadors com Jean Baudrillard o Judith Butler vinculen la defensa radical de la individualitat més idiosincràtica i, alhora, la construcció de l’individu i del subjectiu des d’un poder polític i mediàtic que ho penetra tot. En cert sentit han heretat i radicalitzat les anàlisis de Herbert Marcuse i Jacques Lacan que encapçalen poderosos moviments antirepressius, s’inscriuen en l’anomenat "alliberament del desig", però acaben reconeixent que és impossible una societat sense cap repressió.

És indubtable que els valors bioètics són decisius per a "viure la societat" i cap societat pot inhibir-se respecte a ells. Per tant és inevitable que, cada vegada més, creixin els debats i la legislació sobre qüestions bioètiques. De fet els actuals Estats biopolítics dediquen bona part de la seva acció a aquestes qüestions. A més, hi ha molts estudis actuals que destaquen la construcció social dels valors i de la subjectivitat, des del clàssic publicat en 1966 de Peter L. Berger i Thomas Luckmann als deixebles Michel Foucault.

Inclús ho posen de manifest amb dades empíriques les Enquestes Mundials de Valors o World Values Survey (WVS) que és, sens dubte, la sèrie estadística i l'anàlisi sociològica de més gran abast i rigor avui disponible. Segons el seu director Ronald Inglehart (2018) s'han realitzat més de 300.000 entrevistes arreu del món entre el 1970 (quan les inicià a l’Eurobaròmetre que dirigí durant anys) fins al 2009. Cal sumar-hi les moltes que s’han fet des del 2009 fins a l’actualitat, que es duen a terme regularment en més de 100 països d’arreu del món que en total sumen més del 90% de la població mundial.

Inglehart n’ha extret i publicat poderoses anàlisis com La Revolució silenciosa (1977), El canvi cultural (1982) i les que usem més aquí: Modernización y posmodernización. El cambio cultural, económico  político en 43 sociedades, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas & Siglo XXI (2001), -conjuntament amb Christian Welzel- Modernización, cambio cultural y democracia. La secuencia del desarrollo humano, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas & Siglo XXI (2006), -conjuntament amb Pippa Norris, Cosmopolitan Communications: Cultural Diversity in a Globalized World, New York: Cambridge U.P. (2009) i Cultural Evolution: People's Motivations are Changing, and Reshaping the World, Cambridge: Cambridge U.P. (2018).

En definitiva, lluny de tancar-se en l'àmbit independent i “privat” de les subjectivitats personals, les qüestions bioètiques tenen una profunda complexitat i abast social. La bioètica és dual perquè, en última instància, no s’hi pot separar totalment l’individual i el col·lectiu, el subjectiu i l’intersubjectiu, l'ethos personal i l'ethos del nomos, la consciència ètica de cadascú i la moralitat social…

No obstant això, aquesta dualitat no està prou analitzada i provoca, en casos extrems, una radical escissió en la recerca, la bibliografia i els debats bioètics, segons es prioritza més el subjectiu i individual o bé l’intersubjectiu i social. Complica la fructífera relació entre biopolítica i bioètica, i també les anàlisis interdisciplinars.

A partir de l'article "Integrar bioètica i biopolítica" de G. Mayos al llibre Vida i acció, Ricard Gómez-Ventura i Domingo Cabezas (eds), Marta Doltra, Carles José, Albert Llorca, G. Mayos i Antoni Saragossa, Barcelona, Dracmaycat Edicions, 2019, pp. 9-42. Paper ISBN - 978-84-09-13094-8, ebook ISBN - 9780244248048.

Vegeu els posts:

-       - BIOÈTICA I BIOPOLÍTICA: TAN PROP, TAN LLUNY

-       - IMPORTÀNCIA CREIXENT DE BIOÈTICA I BIOPOLÍTICA

-       - BIOPOLÍTICA I MODERNITAT

-    - AVORTAMENT, EUTANÀSIA, SUÏCIDI I HOMOSEXUALITAT: PROHIBIR O TOLERAR?

-       - INVERSIÓ EN ELS VALORS BIOÈTICS

-       - OCCIDENT I ISLAM: DIVERGÈNCIES BIOÈTIQUES I BIOPOLÍTIQUES