SOMETIDOS A DESTRUCCIÓN CREATIVA Y COMPULSIÓN IMPERSONAL

Hoy la turboglobalización y los fenómenos-inter han dejado de ser meros “ideales” o realidades emergentes de poco alcance. Indiscutiblemente se han convertido en poderosas fuerzas de cambio, de “destrucción creativa” (Schumpeter, 1966) o de "compulsión impersonal" (Hayek, 2008) que se caracterizan por ser de imposible control por parte de la humanidad. Ello angustia y moviliza gran parte de la población, provocando muy significativos cambios en la legitimidad y acciones políticas muy improbables hasta hace poco.
 

La metáfora que –a nuestro juicio- mejor ejemplifica la situación actual es que la humanidad está cabalgando en el lomo del tigre enfurecido que constituyen la turboglobalización y quizás también los fenómenos-inter. La humanidad (o una parte importante de ella) siente la necesidad de bajarse del “tigre” y abandonar su enloquecida huida no se sabe hacia donde. Pero también teme que el tigre la devorará tan pronto como baje de su lomo. Podemos decir por tanto que una parte significativa de la humanidad se siente ¡a la vez! atraída y repelida por ese “tigre” en su feroz huida. 

¿METARELATOS E IDEOLOGÍAS SUSTITUYEN DIOS?

La tercera gran tendencia moderna fue sustituir la religión por ideologías o “grandes relatos legitimadores” capaces también de movilizar las masas. De forma consciente o inconsciente, es un esfuerzo político, filosófico y social que está detrás de, por ejemplo, las modernas filosofías de la historia, la idea de “Progreso” y –especialmente- las grandes ideologías. Por ello, y reaccionando a esa tendencia tan importante en la modernidad, el literato y premio Nobel del 1948, T.S. Eliot, solía proclamar: “Si no quieres tener Dios (y él es un Dios ‘celoso’), tendrás que rendir homenaje a Hitler o Stalin”.

VIDEO CATALUÑA-ESPAÑA, ÉTICA, CIUDADANÍA, PARTICIPACIÓN

Video (20') de la entrevista en castellano al Prof. G. Mayos sobre Ética, Ciudadanía y Participación popular y la situación entre Cataluña y España después del referéndum 1-O llevada a cabo por el Prof. Mauro C. Simões (sus preguntes son en portugués) para la Faculdade de Ciências Aplicadas (UNICAMP) y el Centro de Ciências Humanas e Sociais Aplicadas (CHS). 

http://www.fca.unicamp.br/portal/

http://www.fca.unicamp.br/portal/comunicacao/noticias/1170-catalunha.html

 

 

NACIONALISME MONÀRQUIC?

Tres grans mecanismes (alhora “reals” i “imaginaris”) van permetre durant més de quatre segles construir els moderns Estat-nació, els diversos tipus de nacionalisme i el poderós imaginari que definia els Estats-nació com a omnipotents, Déus o Leviathans en la Terra. La fórmula històrica concreta sobre la qual es constitueix cada Estat-nació varia, però en general hi podem destacar tres elements que corresponen a tres etapes històriques i tres camins de construcció relativament diversos.

Com veurem, alguns van sumar tots tres processos en diverses proporcions, mentre que d’altres sobretot es van basar en un o dos d’ells. En tot cas i al nostre parer, funcionen com a condició històrica de possibilitat dels Estats-nació. Així, també les actuals nacions sense Estat poden ser analitzades com el reste històric que resulta del seu fracàs per a culminar adequadament al menys un d’aquests processos.

Malgrat ser diversos i sovint contradictoris, els tres mecanismes que esbossarem conjuminen alhora pràctiques històriques, polítiques, econòmiques, socials i culturals, i inclouen sempre destacables components simbòliques, propagandístiques i imaginàries. Analitzem breument –doncs- els tres processos al voltant dels quals creiem que l’Estat-nació modern va construir-se.

PODERS BONS?

Hi ha poders legítims i benèfics? Cal superar les identificacions habituals del poder o l'autoritat amb despotisme, dictadura i opressió? Cal admetre que -igual com hi ha poders i autoritarismes antidemocràtics- hi ha també poders democràtics i autoritats legítimes?
 

 

Té raó el filòsof Joan Morro i molts altres en què sovint l’autoritarisme pot ser fruit de la manca d’autoritat? Encara més, moltes vegades només l’existència de legítima autoritat (el sentit llatí d’auctoritas) pot evitar l’autoritarisme?

POSTMETAFÍSICA DELS PODERS

La filosofia més tradicional i metafísica ha tendit a usar els termes en singular, tot sacralitzant-los, abstraient-los, substancialitzant-los, essencialitzant-los y gairebé convertint en noms propis i personificats el que eren mers i vulgars noms comuns. 

Això la filosofia ho feia generalitzadament, però sobretot quan tractava de "termes-món" enormement abastadors i generals com: Ésser, Principi, Idea, Substància, Essència, Realitat, Naturalesa, Virtut, Llibertat, Humanitat, Raó, Progrés, Revolució... i per suposat: EL PODER.

Per això inevitablement la filosofia tradicional acabava parlant més d’aquests termes abstractes, sacralitzats i amb majúscules que no de les seves bases més empíriques, concretes, singulars, existents i –necessàriament- més problemàtiques. 

D'aquesta manera, la filosofia dominant durant segles imposava una “diferència ontològica” d’alguna manera inversa a la que teoritzà Heidegger. No és tant que els ens empírics, particulars i concrets fessin “oblidar” l’ésser més bàsic que els subjeu i els és condició radical de possibilitat.