MAL I LLIBERTAT: Dr. JEKILL, Mr. HYDE O EICHMANN

Al no tenir la total determinació instintiva dels animals, la humanitat l'ha de substituir per un ordre social i cultural. La humanitat necessita afegir doncs a la seva base biològica instintiva: una certa determinació social, un ordre polític i una guia cultural. 

La total determinació instintiva fa que tot tingui un sentit impulsiu, no discutible i -per tant- hom estigui sotmès a un ordre natural compulsiu. Aquí no hi ha llibertat, però tampoc l'angoixa que genera. 

Ara bé, com que els humans no estem tant instintivament determinats com la resta d'animals, experimentem una gran angoixa que hem de superar socialment i compensar culturalment. Els humans patim la “por a la llibertat” (E. Fromm), el terror a l’"anomia" o manca de normes (fins arribar al suïcidi com va mostrar Emile Durkheim) i el pànic davant el caos.
Com molt bé diu Lluís Soler, precisament perquè “som primats espantats i desorientats”, sovint “cometem algunes de les barbaritats més grans.”

Els anarquistes argumenten que l’anarquia no és caos ni violència; sinó –com diu l’etimologia del mot- absència de poder, de domini, de govern o de dominador.  Ara bé, –pel que sembla i si ens cenyim a l’evolució- els animals no van ser fets per la llibertat, així com tampoc la humanitat. No estem avesats a la llibertat, inclús xoca amb moltes de les nostres més profundes i bàsiques pulsions. Algunes vinculades a sentir-nos protegits pels nostres pares i seguir-los més o menys cegament.

Per això, sovint la humanitat identifica el poder/domini amb un gran “pare” sinó protector, al menys clar, contundent i gelós. El poder genera ordre i –en últim extrem- “la pau dels cementiris” que va dir Kant i que Franco ens va obsequiar per dècades. Això fa que inclús un poder dictatorial tranquil.litzi al definir un ordre injust però còmode; i això agrada a la gent tant més com més angoixada o dèbil se sent.

Per tant, moltes vegades, els humans acceptem massa fàcilment el domini (potser fins i tot amb un secret alleugerament). Llavors el banalitzem, el justifiquem i legitimem, o al menys l’obviem, l’acceptem amb indiferència i com una banalitat. Naturalment darrera l’acceptació passiva i banal del domini, solem acceptar també els mals, injustícies i barbàries que provoca.

Llavors la humanitat té tendència a comportar-se com Eichmann, s’arrenglera el domini, la injustícia i la barbàrie d’una forma “banal” però efectiva. Pensem (i ens tranquil.litzem) que això no ens converteix en cap monstre, “Lucifer ni un Hannibal Lecter”.

Ara bé, malgrat tot som conscients (com Eichmann) del mal que fem, transmetent, executant i burocratizant el domini i la injustícia. Crec que és sota aquest estat d’ànim que es fan les grans barbaritats i crims massius. No es fan tant obligats i amb una pistola al pols, com per por antiètica a apartar-nos de l’ordre, la còmoda tranquil.litat i la “pau” si ens oposem al poder injust. Llavors l’angoixa ens pot i ens fa tremolar, claudicar, col.laborar... banalment.

Com molt bé recorda Lluís: als humans ens agafa pànic quan ens sentim orfes d’un poder o determinació que defineix un ordre còmode i tranquil.litzador. Llavors ens surt la pitjor agressivitat, solem cercar bocs expiatoris i ser molt obedients i complidors amb  el domini per injust que sigui.

Com el gran inquisidor de Dostoievski, no es pot suportar qüestionar o desmuntar l’enorme presó que ens hem construït. Tant per a salvaguardar-la, com per a que no ens mostrin que en realitat és una presó, som capaços de les pitjors coses.

Ara bé, per a bé i per a mal, destaco que aquesta angoixa neix de la llibertat i, per tant, de la complexa i ambivalent condició humana: alhora el bonhomiós Jekill, el pervers Mr. Hyde i Eichmann, el banal complidor burocràtic de la barbàrie.

És a dir precisament perquè en nosaltres lluiten impulsos contradictoris altruistes i egoistes, de bé i mal, de sociabilitat i insociabilitat, Jekill i Hyde... esdevenim sovint “primats espantats i desorientats” que sobretot volem ordre i jerarquia, domini clar i distint, “pau dels cementiris”, i no llibertat ni responsabilitat moral. Llavors optem per ser –sobre tot i al menys públicament- Eichmanns complidors disciplinadament de les pitjors barbaritats.

Precisament perquè la grandesa humana està llaurada sobre la contradictorietat de l’egoista evoluciódarwiniana i la evolució “eusocial” més grupal i altruista: “cometem algunes de les barbaritats més grans”.

Podem ser alhora àngels o dimonis, Jekill o Hyde... i fins i tot Eichmanns que “no treuen ni posen rei”, però sempre obeeixen banalment i ajuden eficaçment al seu senyor... el que hi hagi i per terrible que sigui.

Perquè necessiten que hi hagi “senyor” i “domini”, ja que decidir lliurement i responsable és molt més angoixant. Precisament perquè durant la vida hom pateix moltes pressions i que les angoixes són terribles, només una espècie tan poderosa i una condició tan contradictòria com la humanitat pot escollir: ser Jekill, Hyde o Eichmann.

Eichmann detingut a Jerusalem