TITELLAIRES EMPODERADORS: EXISTEIXEN?

La poesofia TITELLES, TITELLAIRES I LLIBERTAT bàsicament respon a la concepció negativa de llibertat. El titella seria lliure -segons Berlin- en la mesura que el titellaire no el coaccionés i -segons Pettit- si el titellaire no el pogués moure tirànicament sinó sempre de forma acordada conjuntament. Llavors no hi hauria ni coacció ni domini.

 

Ara bé el poesofema del "titella titellat" (vegeu a sota la imatge i poema visual de Toni Prat) admet també una tercera concepció de llibertat: la positiva. En aquest cas, ésser lliure és tenir la capacitat i possibilitat efectiva de realitzar la pròpia voluntat. Hem fet la distinció d'aquests tres tipus de llibertat al post LLIBERTATS: LLIBERAL (BERLIN), REPUBLICANA (PETTIT) I POSITIVA (SEN)

No obstant això sembla molt difícil o inclús totalment impossible considerar un titella com a lliure. Tots podem veure els molts fils que lliguen al titella al titellarie, el qual alhora també està lligat per fils a altres titellaires. No sembla doncs una bona exemplificació visual de la llibertat sinó de la manipulació, el control i l'esclavitud més o menys dissimulats. 

 

No hi pot haver llibertat si interpretem que el titellaire coacciona, domina i obliga al titella a fer el que ell vol a través dels fils que tots veiem. Així els successius titellaires (perquè s'apunta que n'hi ha més d'un) neguen els principis de la llibertat dels seus titellaires subordinats i, en darrer terme, del titella (que ja no és titellaire de ningú més). 

No obstant això, què passaria si els diversos titellaires es limitessin a enfortir els seus subordinats i el titella? És una hipòtesi poc més plausible i que no encaixa amb l'experiència habitual en la vida real. Però no és descartable perquè els fils poden tant obligar a moure les mans en contra de la pròpia voluntat com ajudar-les a tenir més força i a fer coses que volem fer però que -sense els fils- ens mancaria potència. 

 

Segons aquesta possibilitat, els diversos titelles es limitarien a seguir la voluntat del titella, per exemple com faria una espècie de robot a control remot. Llavors els fils que lliguen les mans del titella a les del titellaire (i aquest a un altre successivament) no serien per a coaccionar ni dominar sinó –al contrari- per a realitzar i potenciar les seves decisions. 

 

Evidentment seria quelcom molt útil i alliberador. Per exemple el titella tot sol no podria aixecar una gran pedra per molt que volgués, però amb l’ajuda del(s) titellaire(s), ho podria fer fàcilment. 

Portat al nostre exemple d’arribar a ser jutge, el titella pobre no podria aconseguir ell sol la seva meta personal. Però sí que podria amb l’ajuda del(s) titellaire(s) que seguiria(en) les seves ordres i l’ajudaria(en) a superar la seva pobresa, per exemple, donant-li una beca per a poder estudiar dret. 

 

També superaria(en) el classisme i nepotisme de la societat. Els diversos titellaires serien doncs uns justiciers que ajudarien i igualarien els desvalguts als més poderosos. 

 

En la hipòtesi d’aquests titellaires empoderadors, robòtics o benèvols, el titella seria lliure i capaç de fer la seva voluntat –arribar a ser jutge- gràcies al suport del titellaire. Aquest no el coaccionaria el titella ans li respectaria tant l’autonomia com les llibertats negativa i positiva.

 

A més, llavors seria molt adequada i útil la sèrie oberta de titellaires. Quan la tasca o la voluntat del pobre titella fossin prou difícils com per a que no n’hi hagués prou amb l’ajuda del primer titellaire, hi ha fils superiors i titellaires "justiciers" més poderosos que garantirien quotes creixents de llibertat positiva. 

Bé fins aquí sembla possible la nostra interpretació (conscientment benevolent) de l'existència de titellaires empoderadors. Ara bé, és només una faula o metàfora que ens acabem d'inventar? O bé existeixen aquests titellaires empoderadors, justiciers i garantidors de la llibertat positiva de la gent? 

 

Cal dir que al llarg de la història, hi ha diverses postul.lacions d'éssers, entitats o dispositius que tenen un similar poder empoderador en la humanitat. Per això els podem imaginar com una sèrie de titellaires que ajuden i potencien els pobres i dèbils humans.

Crec que tradicionalment els Tòtems, els Déus, la Màgia, l’Estat, la Nació, la Ideologia, la Revolució, la Raó, la Voluntat, el Jo, la Ciència, la Tecnologia, el Progrés, el Coach... han estat vistos com a possibles titellaires empoderadors. 

 

Són entitats, éssers, mecanismes o possibilitats que ajudarien a la humanitat a assolir els seus objectius sense coaccionar-la i garantint-ne la llibertat. Són sens dubte esperances o perspectives consoladores. I per això la humanitat ha cregut molt sovint en elles. 

 

Certament no és habitual creure alhora en tots aquests titellaires empoderadors. Fins i tot els individus i els grups es divideixen sovint en funció precisament per la creença o aposta per un d'ells, en lluita més o menys violenta amb els que aposten per uns altres. 

 

L'enfrontament arriba inclús a què els creients en uns titellaires se'n riuen i ridiculitzen els que creuen en uns altres. Fins i tot s'admiren que altri hagi pogut caure en un error tan flagrant i -cofois- es mostren orgullosos de que ells -per la seva superioritat innata- no han caigut sota alienacions tan danyines. 

 

Si atenem a la història, doncs, la nostra hipòtesi dels titellaires empoderadors sembla confirmada o molt plausible. Si existissin, gràcies a la seva capacitat empoderadora i garantidora, la llibertat seria possible per a tothom. La vida seria més equitativa, menys injusta i més lliure.

D'altra banda, els pares i les mares sovint ens veiem a nosaltres mateixos com els titellaires empoderadors dels nostres fills. Imaginem que som -com en el quadre inicial- uns gegants que porten imparablement els seus fills cap a l’objectiu que aquests es mereixen. 

Molts fills, però, troben que molts pares -duts pel seu "cel excessiu"- acaben convertint-se en dictadors tan amorosos com castradors. 

 

Encara molt més perillosos serien els pretesos “empoderadors”, des dels mencionats tòtems fins el progrés, els quals tot sovint s’han convertit en amos inclements, totalitaris i destructors. 

 

Sempre hi ha el perill que “l’empoderador” es converteixi en un mer emperador –Imperator- capriciós, intolerant i coartador de la llibertat. La humanitat té una tendència enorme a imaginar empoderaments superiors de diversos tipus com els que hem apuntat. És una constant històrica i una element clau de la condició humana.

Però tornem a la qüestió central aquí: el poesofema TITELLES, TITELLAIRES I LLIBERTAT pot ser interpretat també com ara hem fet? Per això hem redactat una sèrie de poesofies que remeten a llibertats en molts aspectes similars però també amb elements molt oposats. I ja veiem que no es pot obviar les profundes diferències que en resulten i els seus efectes sobre les nostres vides.

                                                              * * * * *

Vegeu les Poesofies del llibre Poesofemes – Poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos:   
- NECESSITAT DE 'FILOSOFIA DE GUÀRDIA' I POESOFEMES

- TITELLAIRES EMPODERADORS: EXISTEIXEN?

- ESSÈNCIA DE L’ART 

- COS PERILLÓS I CONTAMINADOR
- TITELLAIRES EMPODERADORS: EXISTEIXEN?
- LLIBERTATS LLIBERAL (BERLIN), REPUBLICANA (PETTIT) I POSITIVA (SEN) 

- PILOT O TITELLAIRE INTERIOR: ALLIBERA O ESCLAVITZA

  - TITELLA EMPODERAT: LLIBERTAT SOBRE GEGANTS?
    - TITELLES, TITELLAIRES I LLIBERTAT
    - SALTAR CAP L’ÉSSER I LA VIDA
    - POESOFÍA Y URGENCIA FILOSÓFICA

    - SALTAR FORA DEL PROPI ÉSSER

    - ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA
    - AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD   
    - LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ

    - MERCADERIA MENTAL

    - OMBRA DE L’ÉSSER

    - MIRADA EMMORDASSADA

    - URNA TRINXADORA DE VOTS

    - CONFIDENT: EL DISPOSITIU

    - PORTA D'OBERTURA DOBLE?

    - MEMÒRIA DE FORMA O RECUPERACIÓ DE LA PRÒPIA CONFIGURACIÓ
    - POESOFEMES - POEMES VISUALS 

    - LES FOTOS TAQUEN, ELS SIGNES EMBRUTEN 

    - VÍDEO: POESIA FILOSÒFICA VISUAL DE TONI PRAT     

    - BIG DATA I PETJADA DIGITAL
    - TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
    - TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
    - TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ