HUMANIDAD TECNOLÓGICA, POLÍTICA Y 'PERVERSA'

 

Analizaremos el trasfondo valorativo que tanto la mitología griega como la religión judaico-cristiana ofrecen de la tecnología y su compleja vinculación con la naturaleza humana. 

Destacaremos dos ideas: en primer lugar, la sabiduría técnica no le corresponde originalmente a la naturaleza humana y, por eso, le adviene como un robo o un crimen. Eso genera, en segundo lugar, un vacío o carencia en el ser humano que precisamente la técnica complementará y dará origen a la peculiar evolución humana. 

Aún hoy esas dos ideas estructuran las concepciones mayoritarias de la condición humana y son claves para analizarla en profundidad.

DEL MITE AL TECNOS: LA POMA

La pell suau, turgent i com de seda de la poma és sensualment seductora però –alhora- és immaculada com la Verge. 

No és tan interiorment provocadora, vermella i pulposa com la mangrana, les maduixes o la síndria. La seva bellesa és més discreta, elegant i si se la mossega és fresca i gustosa però consistent. 

Manté un meravellós equilibri que fa que sigui fàcilment mossegable però -alhora- quan ho fem sentim com cruix, no vessa incontroladament els seus fluïts i inclús hi queda perfectament definida la marca de les dents. 

Per això és la única fruita que normalment ens la imaginem amb una queixalada. Ara bé, això no la degrada sinó que més aviat la fa incitant.

EL 'JARDINERO' Y OTRAS FIGURAS METAFÓRICAS DE LA HISTORIA

 

Unas sociedades se estructuran básicamente bajo la metáfora del "guardabosques", mientras que otras responden a la "figura" del «jardinero». Para Bauman (2007) el "guardabosques" es un modelo premoderno, mientras que el «jardinero» es básicamente un modelo moderno. Ahora bien, el capitalismo fordista responde también a las figuras metafóricas del «tecnólogo» o el «ingeniero», y las todavía agrícolas del  «agri­cultor» o el «ganadero».

 

Las presuposiciones y actitudes subyacentes a esas sociedades son que es necesario dominar y mejorar el orden natural, definiendo un progreso infinito inspirado en una utopía. Pues el "jardinero", como los «tecnólogos», los «ingenieros», los «agricultores» y los «ganaderos», quiere perfeccionar y transformar conscientemente la preexistente naturaleza salvaje.

ANTINATURALITAT HUMANA?

Fins a quin punt es bo que l'home no sigui un animal? Fins a quin punt cal apartar-se de la naturalesa? Sens dubte els humans no som uns animals com els altres, però malgrat tot som també animals. I encara més: som indubtablement éssers naturals, en última instància dependents de la naturalesa i les seves lleis (aquí destaco el segon principi de la termodinàmica, però n'hi ha d'altres). Un ésser així, com els humans, pot i ha de ser d'alguna manera antinatural... ma non tropo. Sinó els perills són enormes, i en tenim ja terribles experiència i proves.

Primera paradoxa humana (que introdueix alguns matisos a l'amic Rafael Granero): precisament perquè l'humà és un animal especialment lliure dels instints (però no de tots ni totalment!), per esdevenir plenament “humà -i lliure-, li cal un ordre polític”. També li cal un ordre més amplament cultural, ja que no només ha de gestionar el conflicte entre els humans, sinó també l’existencial més individual (simplificant: contestant-se qui és?, d’on ve?, on va?, què ha de fer?, què pot esperar? etc.).