Quina imatge de Déu em fascina? Fora de les imatges divines
de les grans mitologies i teologies, quin altre tipus de divinitat puc
imaginar-me? Puc pensar un tipus de Déu que no sigui el rebut del cristianisme,
la Grècia clàssica, les mitologies hindús, egípcia o ameríndies?
És un experiment mental i recreatiu per a l’autoconeixement. Convençut
que encara no em conec prou a mi mateix, en el no-lloc o “limbo” aeroportuari m’arriscaré
a donar la meva actual i provisional imaginació.
Ara mateix em fascina un déu ecòleg i jardiner. Seria un déu
certament preocupat per les seves criatures, de la naturalesa i el seu equilibri conjunt, però també del seu jardí o de la seva part predilecta de la
natura. Li preocupa el conjunt més que s'obsessiona per alguna part concreta de la seva creació i -per tant inevitablement- desentendre'ns una mica de les altres. No està disposat a generar caos, desgràcies o erms enormes per afavorir i privilegiar algunes espècies rares o els afavorits per les seves dèries momentànies.
Això sí, com que no és un déu distant, al que li importen més els seus designis o lleis, que no les seves criatures concretes, s'implica amb la totalitat de la seva obra i se l'estima. Té una relació molt "humana" i emotiva amb la "seva" creació. Per això, segurament, se n’estima algunes criatures més altres, però no al preu d'oblidar o sacrificar el conjunt.
La seva preocupació i obra és tot el jardí, no només una part o algun espècimen molt especial; per això no faria certes intervencions bàrbares i excessives que van caracteritzar alguns déus mitològics grecs. Tampoc no és especialment gelós ni venjatiu, al contrari entén que les criatures sovint tinguin pretensions, egoismes, vanitats i -inclús- que siguin poc respectuosos amb ell -el seu creador-.
Sens dubte pot estimar uns biomes i unes contrades més que altres. Pot tenir predilecció per unes flors especialment belles, unes plantes rares o exòtiques, potser
inclús alguna espècie molt delicada i difícil de cultivar. S'hi sent implicat emocional i personalment. Té molt de Déu-jardiner, però sense voler convertir tota la naturalesa en un ordenat, avorrit, mecànic i predeterminat jardí.
Sobretot és un déu
ecòleg que s’estima especialment la naturalesa completa, amb tota la seva diversitat
i complex equilibri. I en tot cas sempre posa per davant el conjunt i la totalitat del jardí a cap individu, especímen o espècie en particular. La salut, riquesa, varietat, esplendor, equilibri... bellesa, fel.licitat... del conjunt sempre és més importat que la de la part aïllada.
No és un déu-jardiner especialment obsessiu, detallista
ni perfeccionista. Es preocupa per les seves criatures i estima les seves
plantes, però no els imposa uns criteris o canons massa rígids. Se les
estima de la manera tolerant i força libèrrima de qui li agrada veure’s sorprès
(especialment si és gratament) pels esdeveniments, per l’autonomia,
creativitat, força i exuberància de les seves criatures.
