La filosofia actualment ha perdut gran
part del seu sentit i actitud originals. Ara i sobretot per a l'acadèmia, és “microfilosofia”. I
cal que s'atreveixi a ser també “macrofilosofia”!
“Microfilosofia” és el saber que
se centra gairebé en exclusiva en un cànon filosòfic (p.e. de Tales a Derrida).
És per tant una disciplina entre d’altres i igual a altres, que bàsicament se
centra en les seves qüestions específiques: quin filòsof va influir en quin
altre, quines idees li va transmetre i quines els van fer enfrontar-se, sota
quins arguments, en quines obres...
“Macrofilosofia” –en canvi i com
a la Grècia clàssica- s’interessa per tot saber. És “amant del saber”, sigui
quin sigui aquest. És “amant del saber” i no simplement “amant dels filòsofs”
o, inclús, “de les filosofies”. Per tant la “Macrofilosofia” és un metasaber
que, tot i aprendre del cànon filosòfic heretat, té el seu interès primordial en
les qüestions mateixes i no en els filòsofs i les seves obres.
