RELIGIÓ: PODER SOCIAL, SUBSTITUCIÓ O INTIMITAT?

Donats els esdeveniments dels darrers anys, és urgent preguntar-se si “La religió: S’ha de reservar per la intimitat subjectiva? S’ha de retornar al seu lloc polític privilegiat? S’ha de substituir per la raó o les ideologies? O simplement cal reconèixer-la d'acord amb el seu paper social?"

He publicat (seguint experts com Gilles Kepel) que actualment la "tesi de la secularització" està sent rebatuda. Adolf Tobeña i John Berger aporten dades de què, estadísticament, hi ha disminució en la participació en certs rituals (p.e. anar a l'església) i -inclús- en l'obediència a les jerarquies religioses institucionalitzades. Però, molt al contrari, creixen força les creences religioses en general i una espiritualitat més informal i personalitzada als diversos individus o grups. 
 
Seguint la millors dades, constato que –al menys de moment- la religió no es reclourà exclusivament en la intimitat subjectiva de la gent, sinó que tindrà un paper individual, social i segurament polític molt més important. Per això tampoc no crec que se la pugui substituir totalment per la raó o per les ideologies.

Ara bé, és inquietant i pot provocar molts problemes que se l’ha vulgui retornar al seu lloc polític privilegiat que va tenir tradicionalment, abans de la modernitat o inclús en els segles XVII i XVIII europeus. És una perillosa estratègia present en els populismes de dreta i en els fonamentalismes o integrismes.

Per tant proposo explorar la possibilitat de reconèixer el paper social de la religió. Cal assumir que per a molta població serà una guia importantíssima de vida i inclús en la política, però cal evitar conflictes greus, garantint que mai no esdevindrà una realitat autoritària, excloent i repressiva dels no creients o els que creuen en altres confessions.

En conseqüència, opto per un doble reconeixement i una doble garantia:

1) de l’una banda de l'important paper social de la religió que queda salvaguardat davant dels que volen imposar-ne la negació.

2) Però també de l’altra banda, cal reconèixer la pluralitat religiosa, la inclusió de les diverses confessions amb certa proporcionalitat al nombre dels seus adeptes, sempre protegint la llibertat de creença i de culte de les minories socials.
 
Sou convidats a discutir-ho en la tertúl.lia oberta "Debats macrofilosòfics" del dimarts 10-9-2019 a la Sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) de 17 a 19 hores. 

Per aportar informació interessant que centri el debat, però no el tanca, adjunto el link de la conferència d'Adolf Tobeña al Fòrum de Debats de Vic, amb el títol de "Devots i descreguts". Hi sintetitza el seu llibre del 2013 Devots i descreguts. Biologia de la religiositat amb versió castellana el 2014, tots dos editats en la Uinversitat de València.