Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Showing posts with label tècnica. Show all posts
Showing posts with label tècnica. Show all posts

Dec 22, 2022

HUMANIDAD TECNOLÓGICA, POLÍTICA Y 'PERVERSA'

 
Analizaremos el trasfondo valorativo que tanto la mitología griega como la religión judaico-cristiana ofrecen de la tecnología y su compleja vinculación con la naturaleza humana. 

Destacaremos dos ideas: en primer lugar, la sabiduría técnica no le corresponde originalmente a la naturaleza humana y, por eso, le adviene como un robo o un crimen. Eso genera, en segundo lugar, un vacío o carencia en el ser humano que precisamente la técnica complementará y dará origen a la peculiar evolución humana. 

Aún hoy esas dos ideas estructuran las concepciones mayoritarias de la condición humana y son claves para analizarla en profundidad.

May 20, 2020

DEL MITE AL TECNOS: LA POMA



La pell suau, turgent i com de seda de la poma és sensualment seductora però –alhora- és immaculada com la Verge
No és tan interiorment provocadora, vermella i pulposa com la mangrana, les maduixes o la síndria. La seva bellesa és més discreta, elegant i si se la mossega és fresca i gustosa però consistent. 
Manté un meravellós equilibri que fa que sigui fàcilment mossegable però -alhora- quan ho fem sentim com cruix, no vessa incontroladament els seus fluïts i inclús hi queda perfectament definida la marca de les dents. 
Per això és la única fruita que normalment ens la imaginem amb una queixalada. Ara bé, això no la degrada sinó que més aviat la fa incitant.

Apr 27, 2020

RAÓ INSTRUMENTAL I DESIG D'UN ALTRE DESIG


A partir de l’escissió senyor-esclau, es produeix també una escissió en les actituds vitals. A partir d’ara el Senyor es limita deixar-se portar pel seu desig i es reserva totalment el gaudi. Pel contrari el Serf, salva la pròpia vida però al cost de sacrificar els seus desig i goig. 

En tot cas, el Serf només pot gaudir de manera indirecta a través del plaer del Senyor, ja que ara el goig d’aquest ha passat a ser el “seu” goig. L’Amo l’instrumentalitza –ens diu Hegel- fent-lo servir com a intermediari per a apoderar-se de la naturalesa i satisfer el seu desig a través d’ell. Així el Serf, tot reprimint el seu desig i assumint com a propi el del Senyor, aprèn a exercir un domini instrumental de la natura precisament en la mesura en què instrumentalitzat en el seu treball per l’Amo.

EL DESIG FA EL SENYOR; LA POR A LA MORT, EL SERF


La subjectivació humana es juga en primer lloc, pensa Hegel, que hom fixa el propi caràcter i el determina sota un pathos dominant

Així, en el xoc entre el propi desig i el desig d’altri, el propi ésser es manifesta, aprofundeix i s’interioritza[1] o bé com a lliurar-se a una lluita a vida o mort per imposar el propi desig i confirmar-se com a únic jo (Senyor), o bé claudicar davant la por a la mort i sotmetre’s al desig altre que passarà a ser “putativament” el propi desig (Serf).

May 25, 2019

REVALORIZAÇÂO DA TÉCNICA E DO PRODUTIVO


            Até a modernidade, incluindo a Idade Média, foi outorgado aos saberes técnicos (techne), produtivos (poiesis) e mecânicos (mechanomai) um pobre valor de verdade, formativo e educativo. Eles foram menosprezados face à ciência (episteme), à práxis (política) ou mesmo à contemplação filosófica. Porém, desde o final da Idade Média, ainda que geralmente em setores alheios à alta cultura universitária, vai crescendo uma difusa mentalidade mais pragmática e que vai reivindicando também os saberes artesanais, manuais, técnicos, produtivos e mecânicos. Seguramente a moderna Revolução Industrial não teria sido possível sem a sólida e relativamente nova aliança entre a nova ciência físico-matemática e os estudos técnicos e as engenharias. Porém, a partir do século XIX tal aliança se tornou tão poderosa que lhe é aplicável o neologismo atual “tecnociência”.

Jun 26, 2014

COS'È OGGI LA FILOSOFIA?


Cos'è oggi la filosofia? Sembra inevitabile la necessità di ripensare periodicamente alla natura di ciò che chiamiamo filosofia. È inevitabile perchè questo spazio del sapere e del pensiero umano è quello che ha sofferto più cambiamenti radicali nella storia dell'umanità. Questo è logico se si capisce che è stato probabilmente il primo, visto che filosofia significava saggezza, scienza, e addirittura pensiero in senso rigoroso.

Nel corso della tempo, dal vasto ambito della filosofia si sono scissi e resi indipendenti generi como la matematica, la teologia, la fisica e l'antropologia, la biologia e la logica... Tutta l'ampia gamma delle discipline concrete e specifiche si sono separate dal tronco comune che è stata la filosofia per più di due millenni. Sembra che l'ambito che aspirava alla totalità del sapere –amore o aspirazione al sapere è la definizione etimologica di filosofia– facesse vergognare e repellesse quegli ambiti di sabere che non eran più aspirazioni, ma scienze, discipline consolidate.

Al filosofo è restato lo spazio intellettuale che è rimasto dopo che i saperi scientifici si son resi indipendenti. Tant'è che oggi, dopo la consolidazione non solo delle scienze fisico-matematiche, ma anche delle biologiche, della salute, e addirittura delle scienze umane e sociali, sembra che la filosofia sia passata da considerare il tutto a non considerar più niente. Sembra che, da aspirazione alla totalità del sapere qual'era, si è ridotta a una aspirazione fantasmagorica, mancante di concretezza empirica, come spesso si dice.