Com que 1 seria una correlació perfecta i sense cap
desviació, Inglehart i Welzel (2006: 71 i 75) calculen correlacions força altes
amb els valors "tradicionals" dels que afirmen directament que l'avortament “mai
no és justificable”: una correlació de 0'82. Respecte al rebuig de
l'homosexualitat és del 0'77, de l'eutanàsia del 0'65, del suïcidi del
0'60 i del divorci de 0'56.
En altres ítems associats al rebuig de
l'homosexualitat, les correlacions amb els valors tradicionals són fins i tot
superiors (Inglehart i Welzel 2006: 76s): és del 0'83 per l'ítem “L'entrevistat
rebutja com a veïns els estrangers, homosexuals i portadors de la sida” i de
0'73 per “El nen necessita una llar amb un pare i una mare per créixer feliç”.
Si bé, com veiem, la formulació dels ítems inclou altres aspectes a més del
rebuig-tolerància a l'homosexualitat i la pregunta és més indirecta, també els
resultats es mouen en correlacions molt altes i comparables a altres ítems
d'enunciació més directa (la qual cosa és considerat pels experts com un signe
de veracitat en les respostes).
Correlacions tan altes com les que hem vist evidencien
que les qüestions bioètiques esmentades generen una forta oposició en la
població defensora dels anomenats “valors tradicionals”; mentre que generen
molt menor oposició en la caracteritzada pels “valors racionals seculars” on
són altament tolerats. Cal recordar a més que, en tots els casos, els ítems “bioètics”
esmentats estan entre els més significatius i amb correlacions més altes. Així
van ocupar entre el 3r i el 16é amb més correlació dins de la trentena d’ítems
amb correlacions superiors a 0'40.
Per tant, valors bioètics considerats tan privats i personals
com les actituds davant l'avortament, l'eutanàsia, el suïcidi o
l'homosexualitat se situen entre els més significatius i confirmen la tesi que
manifesten un important impacte social. Certament això ja era afirmat per molts
estudiosos, però cap d’ells no disposava d’unes bases estadístiques i
empíriques tan sòlides i detallades com les aportades per les WVS.
Com ja van dir el filòsof Wilhelm Dilthey i el pare de
la sociologia Émile Durkheim, els valors i experiències que anomenem “bioètics”
es viuen personalment però dins de marcs compartits de naturalesa cultural,
col·lectiva, social, intersubjectiva i material[2].
Per tant, tenen una vessant subjectiva però una altra intersubjectiva i
socialment compartida.
Per això conclouen Inglehart i Welzel (2006: 79) que:
“La variació transcultural està molt restringida. [... així] si les persones
d'una societat donen molta importància a la religió[3],
és possible predir la posició relativa de la societat en moltes altres
variables, des de les actituds cap a l'avortament, el sentiment d’orgull
nacional i el desig d’un alt respecte a l'autoritat, fins a les actituds sobre
la criança i educació dels fills”.
Com veiem no desapareix el subjectiu, però sí que es
veu influït per les circumstàncies socials, culturals, polítiques i
històriques. Això és congruent amb la tesi foucaultiana –molt estesa en
biopolítica- de què la subjectivació és un procés induït en gran mesura per i
des del poder. Les WVS i Ronald Inglehart (2001: 365) mostren que hi ha una
"relació sorprenentment estreta" en els valors sostinguts per les
persones en funció "de si l'individu se sent o no segur respecte a la seva
supervivència. La inseguretat accentua la necessitat de predictibilitat i de
normes absolutes. Un sentiment de seguretat, en canvi, condueix a normes
relativament permissives i flexibles."
Com veiem, Ronald Inglehart postula un vincle molt
fort entre els contextos socials de pobresa i d'inseguretat que influeixen
decisivament en els valors defensats per les persones que hi viuen. El gaudi
sostingut de certs nivells de riquesa i –encara més- de seguretat –especialment
en els moments formatius de la joventut- fomenta actituds bioètiques i
biopolítiques més permissives i flexibles. Per tant, el canvi en els valors
bioètics, en lloc de tenir a veure simplement amb caràcters, personalitats o
subjectivitats bàsicament idiosincràtics i particulars, es veu marcat també (i
sense negar les singularitats) pels contextos socials i històrics on es viu.
Davant hipòtesis tan àmplies, cal tenir en compte que
–primer- hi ha molts altres mecanismes més concrets, immediats i històricament
limitats que la matisen[4]
i n’afecten la tendència a llarg termini. En segon lloc, la tendència esmentada
depèn de què es conservin les condicions de relatiu progrés material i de
seguretat existencial. Així i en comentarem algun exemple destacable, les WVS
detecten significatius canvis quan alguns sectors pateixen importants canvis en
el seu nivell de vida i de seguretat. Llavors, aquella població manifesta una
clara inversió en la tendència anterior. En tercer lloc i donades les
desigualtats socials, algunes tendències són apreciables només en la part de la
població mundial que experimenten efectivament les mencionades causes.
Inglehart i Welzel (2006: 169) sostenen “una pauta
generalitzada” que mostra un gir en els valors bioètics: les societats
avançades “donen suport molt més a l'avortament, el divorci, les relacions
extramatrimonials, la prostitució i l'homosexualitat” que no les tradicionals.
A més, i com a contrapartida lògica, Inglehart i Welzel (2006: 169, nota 9)
constaten que creix la intolerància a “tot allò que viola els drets civils, la
integritat personal i la dignitat humana”.
[1] Per ser poc significativa per a la nostra
anàlisi, prescindirem de la discutida distinció que fa Ronald Inglehart entre
“valors tradicionals” i “valors de supervivència”. Hi ha una clara correlació
(sinó identitat) entre ells i, per això, parlarem indistintament de “valors
tradicionals”. També deixem per a futurs treballs les molt interessants
distincions proposades per Ronald Inglehart entre valors “materialistes” i
“postmaterialistes”, “posmoderns” o “autoexpressivistes” (segons els diversos
desenvolupaments concrets que ha anat fent de la seva tesi bàsica).
[2] Vegeu el nostre estudi preliminar a W. Dilthey
(1997) Hermenèutica, filosofia, cosmovisió, Barcelona: Editorial 62.
[3] Pràcticament a totes les enquestes, els ítems
o proposicions amb una correlació més alta amb els valores “tradicionals” són:
“Déu és molt important en la vida de l’entrevistat” amb un 0,91 (Inglehart i
Welzel 2006: 71) i “La religió és molt important en la vida de l’entrevistat”
fixada en un 0’89 (Inglehart i Welzel 2006: 75).
[4] Vegeu
per exemple l’argumentació d’Inglehart i Welzel (2006: 64) sobre l’expansió del
fonamentalisme religió i els renovats atacs a l’avortament o al matrimoni
homosexual durant les darreres dècades.
A
partir de l'article "Integrar bioètica i biopolítica" de G.
Mayos al llibre Vida i acció, Ricard Gómez-Ventura i Domingo
Cabezas (eds), Marta Doltra, Carles José, Albert Llorca, G. Mayos i
Antoni Saragossa, Barcelona, Dracmaycat Edicions, 2019, pp. 9-42. Paper
ISBN - 978-84-09-13094-8, ebook ISBN - 9780244248048.
Vegeu els posts:
i tu què n'opines... ???
ReplyDeleteSón 6 posts seguits, resultat d'un article.
ReplyDeleteEvidentment l'article és meu i hi vaig dir força coses.
ReplyDelete