Per això i malgrat compartir un similar culturalisme,
Ronald Inglehart i Pippa Norris[1]
matisen el “xoc de civilitzacions” de Samuel Huntington. Mostren que les
diferències de valors entre la població occidental i islàmica se situen en les
qüestions bioètiques més que no biopolítiques. Mentre que Huntington planteja
la tesi del “xoc” en clau geopolítica (p. ex. la valoració de la democràcia i
els mecanismes d’equilibri del poder), Inglehart i Norris en destaquen el
radical trencament en valors bioètics com el divorci, l'avortament, la igualtat
de gènere i els drets dels homosexuals.
Són molt destacables les dades del gràfic adjunt
elaborat per Inglehart i Norris (2009) a partir de les WVS 1995-2001. Són
mínimes les diferències entre Occident i l’Islam pel que fa a la valoració
popular de la democràcia (idèntica valoració del 68% i una mica superior
valoració islàmica dels “ideals democràtics” un 87% enfront del 86% a Occident)
o dels líders forts (idèntic 61%). En canvi la diferència és molt intensa quan
es pregunta per la valoració de la igualtat de gènere[2]
(82% als països occidentals i només un 55% als islàmics) i si són tolerables el
divorci (60% i 35% respectivament), l'avortament (48% i 25%) i –el més
contrastat- els drets dels homosexuals (53% i 12%).
Aquí hi ha un abisme que, certament té similituds amb
països llatinoamericans o de l’Àfrica subsahariana, però sobretot apareix com
el “nucli més dur” d’un destacable “xoc civilitzacional” entre Occident i
l’Islam precisament en i pels valors “bioètics” mencionats. Donada la
contrastada poca tolerància a la igualtat de gèneres de la religiositat
tradicional en els països islàmics i àrabs, és molt significatiu el contrast en
la resposta a la qüestió de si la religiositat dels líders polítics és valorada
i considerada necessària: qüestió contestada positivament per un 62% dels
entrevistats islàmics enfront al 39% dels occidentals.
Certament però, cal reconèixer que la similar
valoració popular de la democràcia i altres paràmetres biopolítics no ha
aconseguit canviar massa a mig termini l’agenda política de molts països
islàmics, com s’ha pogut veure amb el destí de les “primaveres àrabs” del
2010-11. Ho constatem a partir dels rànquings de la Freedom House del 2018 que
considera que una gran majoria dels països del món són “una democràcia
electoral”, mentre que dels països islàmics només ho són al voltant del 25% i
sense incloure cap de les potències de parla àrab. També hi ha una molt
considerable divergència pel que fa a l’exigència de separació entre Estat i
religió-església.
Ara bé encara més destacables són els clars i força
estesos processos d’inversió en els comportaments públics en qüestions
bioètiques dins dels països de majoria musulmana. Aquí no només hem de parlar
del manteniment de tendències tradicionals en la governança biopolítica, sinó
de retrocessos importants que reclamen una anàlisi detallada. Ja no són casos
aïllats les regressions en molts comportaments socials de gènere en països
musulmans com Turquia, Iraq, Afganistan, Egipte... que s’havien occidentalitzat
força en aquestes qüestions.
Aquí sembla que Occident i l’Islam han agafat camins
que van divergint molt notablement i que considerem –com molts estudiosos- un
dels fenòmens més importants del panorama internacional. Mostren que (com diuen
Inglehart i Norris[3])
“la cultura sí que importa, de fet, importa molt. Les tradicions religioses
històriques han deixat una empremta duradora en els valors contemporanis.” I ho
confirmen les WVS de 1995-96 i 2000-2002 que analitzen estadísticament més del
80% de la població mundial.
Al seu darrer llibre del 2018 Cultural Evolution, Inglehart detecta que els canvis culturals i en
els valors bioètics com la tolerància de gènere, als gais... han precedit els
canvis jurídics i institucionals, de tal manera que semblen haver-los causat en
gran mesura. Inglehart (2018) hi destaca dues etapes: 1) Una primera manifesta
un canvi lent vers una tolerància més gran pel que fa a les diferències de
gènere, a mesura que es va imposant el canvi generacional. 2) En la segona,
quan aquests valors ja arriben a ser dominants en la població, la institucionalització política dels canvis és
molt més profunda i sovint més ràpida. Posa l’exemple que el 2015, la majoria
de la Cort Suprema dels EUA van recolzar el matrimoni entre persones del mateix
sexe amb suport inclús de membres conservadors i d'edat avançada, ja que van
assumir la nova hegemonia cultural en la societat.
Veiem doncs que el gran conflicte cosmovisional entre
els països islàmics i occidentals es focalitza en qüestions bioètiques
d’igualtat de gènere, de tolerància en els costums i de llibertat sexual, més
que no en les biopolítiques o de valoració de la democràcia. Per això s’arriba
a parlar de “xoc sexual de civilitzacions”, ja que en aquestes qüestions les
societats occidentals s’han tornat més tolerats, mentre que les musulmanes
romanen de les més tradicionals del planeta.
És possible que gran part de les classes baixes
islàmiques se sentin amenaçades pels canvis econòmics i socials, en gran mesura
perquè el petroli i altres riqueses no han revertit en millorar les seves
condicions de vida sinó que sovint l’han empitjorat per l’especulació o per
impulsar guerres. Per això hi ha dades molt inquietants (Inglehart, 2018): en
la darrera WVS feta a Egipte, el 99% dels entrevistats van contestar que
l'homosexualitat "mai" no és justificable, la qual cosa comporta que
inclús molts gais la van condemnar.
Aquesta significativa divergència, juntament amb la
resta de fenòmens apuntats en aquest article, ens confirma la imperiositat
d’analitzar interdisciplinarment i macrofilosòficament la bioètica de forma
integrada amb la biopolítica, i a l’inrevés.
Bibliografia
AGAMBEN,
Giorgio (1999) Homo sacer, Valencia: Pre-Textos.
BEAUCHAMP, Tom L. i CHILDRESS, James F. (1999) Principios de ética biomédica. Barcelona: Masson.
BERARDI,
Franco (2017) Fenomenología del fin.
Sensibilidad y mutación conectiva, Buenos Aires: Caja Negra, 2017.
BERGER,
Peter L. (2005) “Pluralismo global y religión” en Estudios públicos, Santiago
de Chile, 98, otoño.
ESTÉVEZ,
José A (2009) “Gobernanza y racionalidad discursiva” en Boladeras, 2009.
_____ (1999) Estética, ética y hermenéutica,
Barcelona: Paidós.
_____ (2007) Nacimiento
de la biopolítica. Curso en el Collège de France (1978-1979) , México: FCE.
GOBERNA, Josefina (2009) “Elecciones informadas:
competencia y capacitación” en Margarita Boladeras (coord.) (2009) Ciudadanía y derechos humanos. Gobernanza y
pluralismo, Barcelona: Horsori.
HUNTINGTON, P (2005) El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial. Barcelona: Paidós.
INGLEHART, Ronald (2001) Modernización y
posmodernización. El cambio cultural, económico
político en 43 sociedades, Madrid: Centro de Investigaciones
Sociológicas & Siglo XXI.
_____ (2018) Cultural Evolution. People’s
Motivations Are Changing, and Reshaping the World. Cambridge: Cambridge University
Press.
MANN, Michael (2009) El lado oscuro de la democracia. Un estudio sobre la limpieza étnica,
València: Universidad de Valencia.
MAYOS, Gonçal. (2018) "De la «muerte de Dios» a la
«revancha de Dios»: política, cultura, terrorismo…" a Clivatge. Estudis i testimonis sobre el
conflicte i el canvi socials, núm. 6.
_____ Homo obsoletus. Precariedad y
desempoderamiento en la turboglobalización de G. Mayos, Barcelona: Ed. Lingkua, 2016, 128 pp.
_____ Law and
vulnerability | Derecho y vulnerabilidad | Direito e vulnerabilidade,
Fabrício Bertini Pasquot Polido e Maria Fernanda Salcedo Repolês (Eds.), amb
Adriana Campos Silva, Antonio Giménez Merino, Carolina Pereira, Fabrício
Bertini Pasquot Polido, Gonçal Mayos, Guilherme Santos, Isabella Bettoni, Julia
Rocha Barcelos, Leandro Martins Zanitelli, Marcelo Andrade Cattoni de Oliveira,
Marcelo Maciel Ramos, Maria Fernanda Salcedo Repolês, Polianna Pereira dos
Santos, Stanley Souza Marques, Belo Horizonte (Brasil) Programa de
Pós-Graduação em Direito - Universidade Federal de Minas Gerais – UFMG, 2016,
174 pp. ISBN-978-85-69537-03-8 Digital.
_____ (2014) Ramon Valls (1928-2011): el 'nosaltres' agonista" a Revista d'Història de la Filosofia Catalana, Núm. 7/8, 2014, p.
83-106.
_____ (2010)
"Baudrillard i la societat del simulacre" a Barcelona, Metròpolis, Revista d'informació i pensaments urbans.
_____ (1997) Estudi preliminar de W. Dilthey (1997) Hermenèutica,
filosofia, cosmovisió, Barcelona: Editorial 62.
NORRIS, Pippa
(2018) Cultural Evolution: People's
Motivations are Changing, and Reshaping the World, Cambridge: Cambridge U.P.
_____ (2009). Cosmopolitan Communications: Cultural Diversity in a Globalized World,
New York: Cambridge U.P.
NORRIS, Pippa i
INGLEHART, Sacred and Secular: Religion
and Politics Worldwide. New York: Cambridge University Press,
2004.
______ (2009) Ronald Cosmopolitan
Communications: Cultural Diversity in a Globalized World (New York:
Cambridge University Press.
________ “The
True Clash of Civilizations” a Foreign
Policy del 4-11-2009.
https://foreignpolicy.com/2009/11/04/the-true-clash-of-civilizations
VALLS PLANA, Ramón. (2010) Ética para
la bioética y a ratos para la política. Barcelona. Gedisa.
VALLVERDÚ, Jordi (2009) Bioética computacional
[e-Biotecnología: simbiosis de valores], Madrid: FCE)
VILA-CORO BARRACHINA, Mª
Dolores (2003) La Bioética en la encrucijada. Sexualidad, aborto, eutanasia,
Madrid: Dykinson.
VIRNO, Paolo (2003) Gramática de la multitud. Para un
análisis de las formas de vida contemporáneas, Madrid: Traficantes de
Sueños.
[1] Vegeu el seu article “The True Clash of
Civilizations” a Foreign Policy del
4-11-2009. https://foreignpolicy.com/2009/11/04/the-true-clash-of-civilizations
[2] Mesurada amb preguntes sobre si dones i homes
poden ser igualment bons líders polítics i si la seva educació universitària és
igual d’important.
[3] Pippa
Norris & Ronald Inglehart, Cosmopolitan
Communications: Cultural Diversity in a Globalized World. New York:
Cambridge University Press, 2009.
A
partir de l'article "Integrar bioètica i biopolítica" de G.
Mayos al llibre Vida i acció, Ricard Gómez-Ventura i Domingo
Cabezas (eds), Marta Doltra, Carles José, Albert Llorca, G. Mayos i
Antoni Saragossa, Barcelona, Dracmaycat Edicions, 2019, pp. 9-42. Paper
ISBN - 978-84-09-13094-8, ebook ISBN - 9780244248048.
Vegeu els posts:
No comments:
Post a Comment