El descobriment
de la superioritat de la vida respecte el desig tindria un valor i un resultat
absolutament diversos en unes altres circumstàncies, que no en el context d’una
lluita.
Com hem apuntat, precisament en el període de La Fenomenologia de
l’Esperit, Hegel va optar –en contra per exemple del seu gran amic Hölderlin-
per considerar menys essencials, hominitzadores i històricament rellevants les
experiències de l’amor, la Philia grega o de l’amistat (per posar els exemples més radicals). Són
obviades, desplaçades i substituïdes per la dialèctica de l’enfrontament, de la
més desfermada competitivitat i de la voluntat de domini.
