Les novel.les clàssiques de detectius
ens van ensenyar que la millor manera de detectar la identitat dels criminals era
a través de les empremtes dels dits deixades en el lloc del crim.
Des de fa
anys, les obres més actualitzades destaquen que el rastres d’ADN s’han
convertit en element totalment decisori pel que fa a establir les identitats.
Actualment el reconeixement facial -sovint a través de càmeres força llunyanes- permet en temps real identificar inequívocament les persones.
Actualment el reconeixement facial -sovint a través de càmeres força llunyanes- permet en temps real identificar inequívocament les persones.
Cada vegada més, però, són els Big Data les veritables “empremtes digitals” que determinen la nostra
identitat i la situen en els diversos escenaris.
No és només que les nostres infinites petjades digitals a través de mòbils, ordinadors, xarxes, etc. estableixen la nostra identitat de forma total, pràcticament inconfusible i en qualsevol moment. A més ens defineixen i permeten conèixer-nos millor que nosaltres mateixos.
A base d'acumular informacions -que sovint menyspreem- acaben sabent més coses, més detalls significatius, més símptomes, més comportaments inclús inconscients... que nosaltres mateixos. Inclús aconsegueixen sintetizant-los en patrons psicològics, socials, de compra, de vot, d'opinió, etc. de gran valor per a empreses i partits polítics. En definitiva per al poder... per a qui tingui diners per a comprar-ho i capacitat per a obtenir-ne beneficis.
No és només que les nostres infinites petjades digitals a través de mòbils, ordinadors, xarxes, etc. estableixen la nostra identitat de forma total, pràcticament inconfusible i en qualsevol moment. A més ens defineixen i permeten conèixer-nos millor que nosaltres mateixos.
A base d'acumular informacions -que sovint menyspreem- acaben sabent més coses, més detalls significatius, més símptomes, més comportaments inclús inconscients... que nosaltres mateixos. Inclús aconsegueixen sintetizant-los en patrons psicològics, socials, de compra, de vot, d'opinió, etc. de gran valor per a empreses i partits polítics. En definitiva per al poder... per a qui tingui diners per a comprar-ho i capacitat per a obtenir-ne beneficis.
Al mateix ritme que la nostra vida quotidiana, els Big Data van actualitzant contínuament la
nostra identitat, adaptant-la als subtils canvis. Van sumant
i sintetitzant estructuradament tots els nostres actes digitals, incloent els més banals i
fins i tot aquells que pensem que no deixen traça (però que ho fan de forma
indirecta!).
Podem concloure doncs que som Big Data cada vegada més
transparents, més integrables, més ràpidament sel.leccionables, més fàcilment
analitzables, millor detectables arreu... En conjunt defineixen la millor pel.lícula
de la nostra vida sencera, ja que no només s'hi superposen com un mapa d'escala 1:1 sinó que, a més, incorporen detalls dels que no en som (o no en volem ser) conscients.
De moment aquests poderosos i inquietants Big Data són només la recopilació dels senyals externs que hem
deixat, però aviat integraran les nostres opcions vitals, pensaments,
sentiments i intimitats... que ens imaginem més secretes. I que ja no ho seran.
El més inquietant però és que les més reveladores “empremtes
digitals” les deixem (sense adonar-nos-en) i a través de dispositius tan “banals”
com el ratolí.
* * *
* * *
Ampliació del llibre Poesofemes – Poemes visuals
de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp,
ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes
Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos
- ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA
- AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD
- LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ
- AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD
- LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ
- TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
- TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
- TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ
Suposo que, com moltes altres coses, la pèrdua d’anonimat i d’intimitat pot suposar una part aparentment positiva i una altra d’aparentment negativa... per la nostra personalitat...
ReplyDeleteEl que crec que possiblement ens sorprendrà... serà veure la gran similitud entre “les nostres opcions vitals, pensaments, sentiments i intimitats” i això pot ser que ens resti inquietuds i ens augmenti el tedi i l’avorriment... (però ens haurem d’espavilar...)
Tot i que les comparances sempre solen ser odioses, jo ho associo amb el canvi que va suposar el fet que la Unió Monetària Europea ens unifiqués a tots sota la moneda única de l’Euro.... no cal dir que una part simpàtica, entretinguda i divertida dels viatges se’n va anar en orri...
No sabem l'impacte radical de les noves tecnologies en l'actual pèrdua de la intimitat o l'extensió d'una "ex-timitat" d'alta complexitat. Però sembla que serà molt fort i amb importants conseqüències. Inclús en la personalitat.
ReplyDeleteLa humanitat ha evolucionat en un món on era bastant fàcil mentir, ser hipòcrita i jugar a "dues baralles". Ara això és molt difícil sinó impossible en aspectes significatius (p.e. quan el poder vol vigilar-te i censurar-te).
Ja està passant que una foto indiscreta... pot perseguir-te durant dècades sense que pugui ser fet efectiu l'anomenat "dret a l'oblit".
Hi haurà molts patiments psicològics en una societat on no hi haurà dret a l'oblit (al menys per a molts!!!).
Crec que tornem a mirar el futur des de l’esbiaixada visió que ens condiciona la contemporaneïtat... estem condicionats a pensar envers els paràmetres que ens imposa la “realitat del moment” (que no vol dir la realitat)...
ReplyDeletePotser, si aconseguim abastar aquest món de transparència total ens canviï el concepte de la “personalitat humana” ... i ves a saber si no arribarà el moment que, mirant al passat, ens preguntem: perquè “mentir, ser hipòcrita i jugar a "dues baralles”...???
Tan estrany com podem veure ara que això pot ser “negatiu”... amb els anys, la societat de la “transparència” es pugui fer la mateixa pregunta però a la inversa... Com és possible que els nostres avantpassats no veiessin que sense especulació, fal·làcia, farsa, mentida, enganyifa, estratagema, frau, trampes, trucs, ocultacions, embolics, falsedats, tergiversacions, injustícies, engalipades, judicis condicionats... i un sens fi de subterfugis més... la vida és molt millor i no cal divertir-se fent el trapella...
D’aquesta manera tal vegada potser no caldria l’oblit... (perquè si no hi hauria res que oblidar...???)
Els canvis radicals i de nova planta mai no han funcionat. L'evolució és molt lenta i persistent. No fa salts radicals. La humanitat ha esdevingut la que és durant milions i milions d'anys. Ara no canviarà a una utopia d'un dia a un altre. Si canvia la societat, la gent patirà en canvi psicològicament durant molt temps, fins que lentament s'hi adapti. Potser la societat pot saltar però no tu o jo o la gent normal. I ho acabem patint...
ReplyDeleted'acord... d'acord... però tu i jo estem cansats de repetir que l'evolució de la societat NO és lineal o aritmètica... ans al contrari, sembla ser que és exponencial o geomètrica...
ReplyDeleteaixò per un cantó i per l'altre no veig que aquest destí que estem parlant de que podem anar a parar sigui tan inversemblant... crec que ja se l'havia pogut imaginar Carl Marx i els seus afins... (com a mínim...)
El joc de la picaresca crec que és molt nostrat...
la capacitat d'adaptació a noves situacions també es correspon amb el tipus d'evolució... crec que una cosa porta a l'altra...
ReplyDeleteAls del Neandertal no els hi faries entendre que es poden comunicar per un telèfon mòbil... però els de la meva generació vam quedar bocabadats amb els transistors i els comandaments a distància... si... però teniem la ment preparada par això i molt més...
L'evolució de la societat pot ser exponencial o geomètrica, però la de la gent és molt lenta i -com a molt- aritmètica.
ReplyDeleteAquí rau el perill i el problema: apareix una diferència que exigeix molt. Amb els desajustos apareixen patiments i problemes personals d'adaptació als nous temps.
NO hi estic d'acord... perquè si l'evolució social és exponencial... la capacitat de d'assolir l'evolució, en la ment humana, en cada moment, ho és també...
ReplyDeleteuna persona que comenci saltant 2 metres es proposa i acaba saltant-ne quatre perquè ha assolit mentalment el que representa el quatre. El que en salta 4 també assoleix mentalment el que significa el setze... perquè comença a raonar de manera "exponencial" també... i així successivament...
NO sols pateix/gaudeix d'una progressió geomètrica l'evolució social sinó que la evolució/capacitat de la ment humana també... (potser és matemàticament esfereïdor... però ja molts del nostres avantpassats es pensaven que havien arribar al "límit"... amb els ordinadors de 68 K...)
quan jo vaig començar a conduir... anar a 100 per hora... era una bogeria... (i em pregunto qui som per quantificar a on estem en el ranking de la "progressió" si no som capaços d'imaginar el límit... només podem tenir com a referent l'inici... i això és molt pobre...)
ReplyDeletela meva targeta de memòria de seguretat (compacta) és de 2,000,000,000 de Kb
ReplyDelete(i és de les més petites...)
(ja sé que em diràs que no podem anar "in crescendo" fins a l'infinit... però jo em pregunto quan falta per arribar-hi...??? infinit...???
Potser tu i el teu cos podreu arribar a saltar 1000 metres, però jo i el meu no. Ara mateix autèntics superhomes i superdones s'estan dopant i entrenant tota la seva vida per saltar un parell de centímetres més.
ReplyDeleteLes màquines són extraordinàriament millors, però el nostre pobre cos i cervell avancen molt lentament. La distància entre tecnologia i "humanitat" augmenta i això angoixa i estressa a molta gent. Cada vegada se'ns demanen més coses... i algunes són impossibles.
de moment... crec que tot fa pensar que és cert el que dius pel que fa a les limitacions físiques de l'ésser humà... però això no vol dir res més que "en el moment que estem és així"...
ReplyDeleteen medicina s'han superat moltes barreres que semblaven infranquejables... però en la qüestió dels "bytes" sembla que tenim més assumit que el nostre cervell ja no arriba, ni de bon tros, a processar el que pot "engolir" un ordinador... i segurament en un futur proper aquests es puguin adaptar al nostre cervell per donar-li un cop de mà...
crec que el números se'ns escapen... (només cal mirar quan els astrònoms parlen de distancies d'anys llum envers altres elements de l'univers... (costa molt d'imaginar quants zeros comporta qualsevol de les quantitats que es fan servir...)
A més a més les xifres numèriques són tan relatives com per poder anar-nos-les adaptant a conveniència... (recordo que la primera vegada d'anar a Turquia qualsevol cosa, com per exemple un dinar, veia milions milions de lires i a Itàlia no era tan gran la diferència numèrica, però Déu n'hi do! ...)
Ho dic perquè potser ara ens espanta parlar de milions de bytes i potser un altre dia quan s'agrupin d'una altra manera i tinguin una altra manera d'anomenar aquest múltiple ens pugui semblar més assequible el seu maneig... ara es parla de terabytes com aquell que res i fa quatre dies que molts no sabien ni que poguessin existir...)
Ara mateix hi ha una poderosa ideologia transhumanista que està rebent una quantitat enorme de diners per les seves recerques. La idea és que amb les noves tecnologies cibernètiques, d'enginyeria genètica i bioquímica, etc. es poden aconseguir cyborgs ara impensables i fins i tot superar la innevitabilitat de la mort.
ReplyDeleteEl futur dirà. Però continuarem sent humans? Gent com Nick Land apunta que no i a un futur sense la humanitat com a tal.
una de les coses que més greu em sabrà serà el no poder anar a buscar bolets... o potser alguna impressora de 3D benvolent es dedicarà a elaborar-ne amb pasta d'ou de reig...
ReplyDeleteara bromes a part... tota aquesta gent que valora tan els sentiments... podrà continuar gaudint-ne amb els fets per el "raonament dels ordinadors"... ???
(o si com sembla que creu molta gent...)
ReplyDeletesi els sentiments no són lògics... com s'ho farà la lògica per crear la seva antagonista... ??? (i/o el desgavell...???)
Pensant materialistament els sentiments són sinapsis en les neurones igual que els raonaments més lògics. Per tant si s'aconsegueix emular uns en una memòria de silici, serà qüestió de poc temps que s'emulin els altres.
ReplyDeleteAixò sí, segurament perdran molta mística i màgia!!!!!
això suscita un cert embolic o desconcert a l'hora de determinar sobre el què és art/poesia o no...
ReplyDeletetindrem Picassos digitals... ???
És preocupant però ja hi ha programes prou bons que permeten pintar a la manera d'x i també d'escriure al manera d'y. No repeteixen quadres-llibres sinó que són nous però -de moment- molt reiteratius. El problema per ara és en els aspectes d'innovació i creativitat.
ReplyDeletede moment... però si arribem a crear intel·ligència artificial... automàticament es crearan creadors (valgui la redundància...)
ReplyDeleteUn tipus bastant boig però genial, Nick Land, augura que la nova intel.ligència artificial farà caduca la humanitat i que en el futur la intel.ligència superarà el receptacle humà (intel.ligència sense humans, diu), el receptacle de la biologia-química basada en el carbono i inclús de la vida tal com la coneixem.
ReplyDeleteIl.lusionant oi?
doncs perquè no... ??? fa temps que desitjava convertir-me en carbono... (ha de ser un estat molt més tranquil el mineral...)
ReplyDeleteEstem basats en la química del carbono. Però suposo que, si continua havent intel.ligència, no hi haurà tranquil.litat. La intel.ligència sovint n'és completament oposada.
ReplyDeleteLa filosofia i el coneixement m'han intranquil.litzat cada vegada més. Suposo que el més tranquil és no pensar gaire i confiar en Papa Noel.
això de la tranquil·litat crec que la tenim associada a la immobilitat del nostre cos humà... però qui sap si un dia la podríem identificar també amb les grans fluències d'informació que manera "passiva i ordenada" circulin per els nano tubs de fibra de carboni que compongui els ordinadors de l'època...
ReplyDeletem'agrada que facis la comparança de la nostra química amb la del carboni perquè és una metàfora molt maca (al meu entendre)... : El carboni dur s'esdevé en diamants... i el carboni tou en grafit... (molt poètic tot plegat...
Estaràs d'acord amb mi que és molt millor ser carboni enamorat!
ReplyDeletesostres...!!! això és un poema... (maco... maco...)
ReplyDeletei... hi estic totalment d'acord... (si continuem així haurem de canviar el títol del bloc...)
És poesofia! Per pensar i gaudir!!!!!!
ReplyDeleteThis comment has been removed by the author.
ReplyDeleteja m'explicaràs com... (el meu amic va dir: "no solo de poesofia vive el hombre...)
ReplyDeleteLa vida és molt complicada. Però juraria que uns grans de poesofia la fan més efervescent.
ReplyDeleteaixò per descomptat... però els enamorats que no són íntegrament de carboni solen tenir activitats per desfogar la seva excitació que comporten el moviment de la musculatura d'un cos de carn i ossos (més carn que ossos) però que no me la ser imaginar en el cas d'un tros de carboni (asexuat...)
ReplyDeleteSembla que som bàsicament aigua amb compostos de carboni, oxigen, nitrogen... i la resta de components ja són menors.
ReplyDeleteTot ben combinat, però, ofereix un bellugueig que dóna molta marxa.
crec que et deixes components molt importants... en la meva última analítica després d'una nit de desfogament hi han trobat restes de volldamm, ginebra, grappa, vi ranci i altres "auto-denominats esperonadors" (que aixequen la moral...)
ReplyDeleteMés seriosament: costa concebre com serà una intel.ligència o "vida" més enllà del carboni i sense tots els efectes (positius i negatius) de les moltes substàncies que mediatitzen la nostra vida.
ReplyDeleteRecordo que una vegada em vaig adonar i vaig constatar sistemàticament que totes les begudes famoses i populars duen substàncies psicotròpiques. Totes! En més o menys quantitat però totes.
Quins "psicotròpics" pot fer servir una intel.ligència sense cos i per tant lluny de tota química del carboni????
crec que és el que havíem enfocat anteriorment... els "no humans" segurament no els hi faran falta els psicòtrops, a no ser que els hi creem la necessitat... ni tampoc trobaran a faltar la "picaresca" per la mateixa raó...
ReplyDeleteULLS QUE NO VEUEN, COR QUE NO DOL...
Crec que la referència per éssers nous... no podem ser nosaltres... si és que de veritat són nous... (no tenim perquè assemblar-nos, en principi...)
ReplyDeleteNo sembla que si anem a crear "intel·ligència" artificial... se'ns acudeixi incorporar-hi totes les pestes que anem arrossegant els humans... no... ???
Ni per altre cantó crec que no tenim cap dada perquè la mateixa I.A. hagi de repetir coses que els humans hem fet malament...
Tens raó. Els humans seríem molt més obsolets del que vaig sospitar al meu llibre Homo Obsoletus !!!!!!!!!!
ReplyDeleteNo obstant això, em pregunto com deu ser aquest món altre i intento imaginar-me'l. Potser les poesofies hi poden ajudar...
aquests dematí he pensat:
ReplyDelete"dintre de poc ni hi seré... i anava a dir: se me'n fotrà llavors el que digueu...
però no... rectifico: se me'n fot ara el que digueu llavors quan jo no hi sigui...
llavors... espero que no hi hagi "llavors"...
This comment has been removed by the author.
ReplyDeletePerquè ho dic això...??? perquè amb la meva broma de voler esdevenir carboni o silici o qualsevol mineral va implícit un raonament impossible... que és "existir sense vida"...
ReplyDelete(si sóc sincer crec que les pedres tampoc poden "raonar" la nostra "vida"...) 8no cal raonar l'existència que no tenen cap raó d'existir...) (la raó crec que és purament humana...)
https://www.poemesvisuals.com/2013/06/pedra-poesia-visual-num-158.html
És lògic: "si jo no hi sóc... què m'importa!"
DeleteAra bé jo dec ser un tipus rar perquè encara m'importa... malgrat tot!!!!!!
però crec que aquest pensament és fals si el trasllades (com solem fer) a quan no existeixes...
ReplyDeletequan no existim no és que no ens importi res de res... és que no podrem tenir el sentiment d'indiferència...
no crec que podem imaginar-nos la "no existència"...
(sobretot els que venim d'arrels cristianes després de morts la nostra "ànima" continua passejant pels jardins del firmament" i ningú pensa que no podrà pensar... ((penso jo...))...) i tampoc és que no pugui pensar... perquè NO EXISTIRÀ...
This comment has been removed by the author.
ReplyDeleteOn no n'hi ha, no hi pot rajar. Però ara que sóc, no puc mostrar-me indiferent ni menysprear hipòtesis que -ara- m'importen. I això és així inclús quan aquestes hipòtesis se plantegen per a moments on jo no hi seré.
ReplyDeleteTinc valors i m'agradaria que les coses fossin d'una manera i no d'una altra. Evidentment no crec que tingui el poder de canviar-les o imposar els meus valors. Però tinc valors i -ara- els sento així.
Més endavant, si no n'hi ha...
d'acord... d'acord... aquests "valors" no te'ls discuteixo... jo el que sem fa costerut és pensar que ni tan sols puc pensar... que ni tan sols puc dir/pensar "ni"...
ReplyDeleteem costa molt acceptar el "no res"...
https://1.bp.blogspot.com/-krR-cjkxZIE/WHCDp9gaN8I/AAAAAAAAGyw/8HC5YiU-0U8_Z1GOj4pmPgP7Mrig2vQzACLcB/s1600/ZERO_www.jpg