Les societats urbanes i avançades
tendeixen a glorificar la naturalesa, suposo que per compensació. Aquesta dialèctica s’accentua encara més a mesura que avança la
industrialització. Cal recordar que el modernisme -malgrat ser acusat sovint de
retrògrad o poc menys- és un moviment artístic internacional que es desenvolupa
sobretot en països europeus força modernitzats. També significativament tots el diversos estils associats
al modernisme coincideixen emmirallar-se artísticament en la naturalesa, i recrear-la
amb juganera devoció. Tots coincideixen amb una molt propera mirada artística
sobre la natura.
Així i sense cap dubte, els artistes, els
artesans, els literats, els humanistes i els filòsofs vinculats al modernisme tendeixen
a construir una nova mirada simbòlica, onírica, poètica i inclús fantasiosa sobre l'existència i la naturalesa. Ara bé, sovint s'oblida que ho fan en
contraposició (però influïda i bona coneixedora) a la rigorosa,
metòdica, experimental, matematitzant i objectivitzadora anàlisi dels
científics postdarwin. Significativament, aquests estaven fent coincidint amb el Modernisme un gran salt en la desacralització moderna
i en el descentrament humà dins del cosmos (incloent la naturalesa física i
biològica). 