Pot ser molt atrevit analitzar-lo a data d’avui, quan el mon està astorat, desorientat i molt angunejat. A més, és un repte que impressiona perquè no hi estem acostumats. Però ¡no podem esperar a què passin dècades ni anys! Perquè el que està passant ara és tant inquietant que ens obliga a reflexionar-hi amb urgència.
Objectius
-
Atrevir-se
amb una tasca difícil, que enfronta els millors experts, però que no pot
esperar.
-
Obrir
les fonts d’informació per fer-nos una composició personal actualitzada i
rigorosa.
-
Debatre i constrastar idees amb la bibliografia aportada, el professor i el grup-classe.
Programa
-
Situar macrofilosòficament el present
-
Fonaments filosòfics, metodològics i històrics subyacents
-
Esquema dels cicles colonial (+1492) i industrial (+1750)
-
Esquema
de l'era catàstrofes i fordista (1914–1945)
-
Hi
ha un cicle 1945-2025? Quins períodes i processos hi podem distingir?
- 1945-73
‘30Gloriosos’, keynessianisme i estat providència per guanyar guerra freda. Principis de
llibertat i desig predominen per sobre seguretat i realitat.
o 1945-61 Traumatitzats pel passat, paranoics o escapistes en el present i expressivistes d'un futur bloquejat.
o 1961-73
Desig utòpic impulsat per l'alt creixement.
- 1973-2001 Cop a Xile, encariment petroli i turboglobalització postfordista neoliberal reequilibren llibertat-desig/seguretat-realitat i redistribució Treball-Capital. Fi de la URSS reaferma hegemonia americana amb tensions de 'fi d'imperi'.
o 1973-89 ‘Era post’ (postmodernitat...) distreu d’emergència neoliberal?
o 1989-2001
Despertar de la postGuerra freda.
- 2001-25 Neoliberalisme supera crisis econòmiques, austeritat, escissió social i polítiques 'del desconcert'. Imposició principis de realitat i seguretat en 'guerra cultural' anti: feminisme, ecologia, Woke, LGTB+...
o 2001-15 Militarisme i antiterrorisme sota crisis i bombolles econòmiques, desmuntatge benestar i austeritat. Nova política?: WikiLeaks, Primaveres àrabs, 15M, Occupy Wall Strett, Snowden, Brasil13, Syriza...
o 2015-24 No alternativa a turboglobalització neoliberal, populismes dreta-extrema i polítiques del desconcert.
o +2025
2a presidència Trump: desregularització de la governança mundial a simple joc de forces?
-
És
possible una certa prospecció dels propers anys? I dècades?
-
Què
ens és donat esperar?
Metodología
Contrastar les informacions dels media
amb les millors fonts, debatir-les amb el grup-classe i cercar una composició
reflexiva personal.
Docent: Gonçal Mayos
Curs 2025-26: UNED-Sénior Barcelona
Hores lectives: 30
Dia i hora: dilluns de 11.30 a 13.30h
Idioma: Català
Calendari: Setembre: 15, 22 i 29
Octubre: 6, 13, 20 i 27
Novembre: 3, 10, 17 i 24
Desembre: 1 i 15
Gener: 12 i 26
Bibliografía
El professor Mayos anirà complementant aquesta bibliografia al llarg de curs. També són útils el seu bloc http://goncalmayossolsona.blogspot.com/ i web universitaris http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/index.html .
ACEMOGLU, Daron & JOHNSON, Simon. (2023) Power and Progress: Our Thousand-Year Struggle over Technology and Prosperity, Public Affairs.
ACEMOGLU, Daron &
ROBINSON, James A. (2012). Why Nations Fail. Crown Business.
ACEMOGLU, Daron & ROBINSON, James A. (2019).
The Narrow Corridor: States, Societies, and the Fate of Liberty. Penguin
Press.
BAUMAN, Zygmunt,
(2005), Modernidad líquida, Fondo de Cultura Económica.
BECK, Ulrich (2000)
The Brave New World of Work. Cambridge University Press.
BECK, Ulrich, ADAM,
Barbara & VAN LOON, Joost (2000) The Risk Society and Beyond: Critical
Issues for Social Theory. Sage.
BLANNING, T. C. W. (2002) El siglo XIX. Europa 1789-1914, Crítica.
COLLINS, Randall. (2005) La Sociología de las filosofías. Una teoría global del cambio
intelectual, Editorial Hacer.
FISHER. Mark (2009) Capitalist Realism: Is There No
Alternative?, Zero Books.
FUKUYAMA, Francis. (2014) Political Order and
Political Decay: From the Industrial Revolution to the Present Day. (2018) Identity:
The Demand for Dignity and the Politics of Resentment, (2022) Liberalism
and Its Discontents, Farrar, Straus and Giroux.
GELLNER, Ernst (1994) El arado, la espada y el libro. La
estructura de la historia humana, Península.
HABERMAS, Jürgen (1989) El discurso filosófico de
la modernidad, Taurus.
C Haerpfer, R
Inglehart, A Moreno, C Welzel, K Kizilova, J Diez-Medrano, M Lagos, P Norris, E
Ponarin, B Puranen. (2022) World Values Survey Wave 7 (2017–2022)
Cross-National Data-Set. Version: 4.0. 0. World Values Survey Association,.
HOBSBAWM, Erik (2011) Historia del siglo XX (The Age
of Extremes: A History of the World, 1914–1991). Continua els volums: La era de
la revolución: Europe 1789-1848, La era del capital: 1848-1875 y La era del
imperio: 1875-1914).
INGLEHART,
Roland & WELZEL,
Christian. (2006) Modernización, cambio cultural y democracia: la secuencia
del desarrollo humano, CIS.
INGLEHART,
Roland. (1999) Modernización y posmodernización: el cambio cultural,
económico y político en 43 sociedades, CIS.
KLEIN, Naomi.
(2007) La doctrina del xoc, Empúries.
LYOTARD, Jean-François (1984) La condición
postmoderna. Informe sobre el saber, Teorema.
MARCUS, Greil (1993) Rastros de carmín, Anagrama.
MAYOS, Gonçal (2024) “Peligro para la democracia y los derechos humanos
en las políticas ‘del desconcierto’ y los populismos ‘de la catástrofe’“ (pp.
259-277, a Analíse social do direito: por uma
hermenêutica de inclusão, Editora D'Plácido. - POPULISMO Y DEMOCRACIA, - ¿POLÍTICA HORIZONTAL O VERTICAL? ¿PLURAL O NO?, - LIDERES POPULISTAS APROVECHAN CRISIS Y
DESCONCIERTO, - POPULISMO: AGENDA OCULTA Y PODER CONSTITUYENTE, - EMOTIVIDAD POPULISTA ANTE DESCONCIERTO Y
CATÁSTROFE, - NEOLIBERALISMO Y DESCONCIERTO MARCOS DE
POPULISMOS DE CATÁSTROFE
MAYOS, Gonçal (2020)
“‘Políticas del desconcierto’ y redefinición democrática. Una síntesis
macrofilosófica” a La ciudadanía y lo político. Ciudadanía y crisis de la
democracia liberal en un mundo en transformación, ONPE. - SENTIDOS DE 'POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO', - LUCHAS Y ANTAGONIZACIÓN EN LAS 'POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO', - CAUSAS DE LAS 'POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO' Y POPULISMOS DE
IZQUIERDA Y DERECHA, - POPULISMOS DE 'IZQUIERDAS' Y 'DERECHAS': INTERRELACIÓN, - Video: Populismo, revolución y democracias radical o iliberal
MAYOS, Gonçal i
BREY, Toni BREY, A. (eds.) (2011) La sociedad de la ignorancia, Península.
MEILLASSOUX, Quentin
(2006). Après la finitude. Essai sur la nécessité de la contingence,
Seuil.
The Oxford Handbook
of Political Representation in Liberal Democracies Get access Arrow (2020) Robert Rohrschneider (ed.), Jacques
Thomassen (ed.), Online.
SNYDER, Timothy.
(2024) On Freedom, Croiwn; (2018) The Road To Unfreedom:
Russia, Europe, America, Penguin; (2017) On Tyranny: Twenty Lessons from
the Twentieth Century, Penquin.
VANCE, J.D. (2017) Hillbilly
Elegy: A Memoir of a Family and Culture in Crisi (film 2020, dir. Ron Howard),
WEISMAN, Jonathan. Articles al New York Times, p.e. (2025), ‘Com els demòcrates van perdre la classe obrera’. https://www.nytimes.com/by/jonathan-weisman
6 comments:
El professor Gonçal Mayos, en el seu article “Del suïcidi de Hitler a l’apoteosi Trump (1945–2025)”, proposa una mirada macrofilosòfica a l’evolució del món des de la derrota del feixisme fins a la consolidació de nous populismes autoritaris. El seu esquema cíclic –des dels “30 gloriosos” fins al desgovern neoliberal del present– busca ordenar el caos contemporani, però alhora incorre en el risc habitual de les grans metanarratives: simplificar el pluralisme dels esdeveniments, diluir els agents reals i establir una línia de sentit única on potser només hi ha trencaclosques.
1. Una mirada excessivament estructural
El text de Mayos presenta el món contemporani com l’etapa final d’un gran procés històric determinat per cicles econòmics, ideològics i tecnològics. Tanmateix, autors com Isaiah Berlin o Karl Popper han advertit contra aquest tipus d’historicisme. Segons Popper, pretendre que la història té una direcció necessària (ja sigui cap a l’alliberament o la decadència) és una forma subtil de profecia disfressada de ciència. I Berlin, des del pluralisme, recordava que cap lectura global pot contenir la complexitat contradictòria de la realitat humana.
2. La dissolució del subjecte
Un altre risc és la despersonalització del poder. Si tot és fruit de processos estructurals —com la turboglobalització, la crisi del benestar o la imposició del desig utòpic—, quin espai queda per a la responsabilitat dels líders, dels ciutadans, de les decisions concretes? En comptes de posar el focus en l’aparició de Trump com a “apoteosi” d’un cicle històric, potser caldria entendre’l com el resultat d’estratègies molt específiques de manipulació mediàtica, polarització partidista i buidatge institucional.
Com assenyala Chantal Mouffe, el populisme no és només una conseqüència estructural: és una estratègia política deliberada que reconstrueix el poble en funció d’un antagonisme (el poble vs l’elit, els de dins vs els de fora) i que s’alimenta d’una voluntat de ruptura que no és només resultat d’una crisi sistèmica, sinó també d’una operació discursiva intencionada.
3. El perill de l’apoteosi analògica
L’associació entre Hitler i Trump, tot i no ser literal, pot generar una falsa simetria. Comparar el feixisme del segle XX amb els populismes del segle XXI és temptador, però problemàtic. Hannah Arendt insistia que el totalitarisme no s’explica per semblances superficials, sinó per la capacitat d’aniquilació del pluralisme radical. I, si bé Trump representa una amenaça a la democràcia liberal, reduir-lo a una repetició històrica del nazisme pot banalitzar els horrors del passat i impedir-nos entendre les noves formes de regressió en els seus propis termes.
4. Falta d’eix relacional
Mayos proposa una lectura que oscil·la entre la geopolítica, la teoria del valor i la crítica cultural, però no articula amb prou claredat com interactuen aquests plans. El text menciona acuradament autors com Acemoglu, Fukuyama, Bauman o Fisher, però en fa més una llista de referències que no pas una construcció argumental. No hi ha un diàleg entre ells, ni tampoc una problematització real de les seves divergències. Per exemple: Acemoglu defensa institucions inclusives com a motor de prosperitat, mentre que Fisher critica la incapacitat del capitalisme per imaginar alternatives. Són visions difícils de combinar sense tensió.
5. I si el poder no és tan difús com sembla?
Finalment, contràriament al que planteja l’article de Mayos, potser el poder no és tan dispers ni tan incontrolable. Tal com planteja Slavoj Žižek, moltes vegades les estructures complexes només serveixen per amagar que sí que hi ha decisions clau, centres reals de poder i interessos molt concrets que actuen sota una aparença d’indeterminació global. La crítica al “sistema” pot acabar essent funcional per al sistema mateix, perquè el converteix en un espectre que ningú no pot assenyalar amb el dit.
Conclusió
L’intent de Gonçal Mayos de construir una narrativa de llarg abast és valuós, sobretot per la seva voluntat de posar context al desconcert contemporani. Però potser ha arribat el moment de fer el moviment contrari: deixar d’elevar les causes a l’abstracció i baixar-les a terra, a les polítiques concretes, als discursos que circulen, a les eleccions que fem com a ciutadans i a les estructures que, si bé poderoses, no són immutables. La història no avança per lògiques de ferro, sinó per dilemes humans i batalles que, encara, es poden guanyar o perdre.
Toni Prat Oriols/ChatGPT
Potentíssima aliança de dues ments prodigioses: l’amic Toni Prat i la Intelligència Artificial CHATGPT. Estic molt impressioooooonat !!!!!!!!!!!!
Això sí unes matissacions:
1) No és un article sinó la presentació sintètica d’un curs de 4 mesos i 30 hores lectives, que acabo de començar fa unes setmanes.
2) Per tant és innevitable en la breu presentació de simplificar una mica perquè és un mer índex. Certament sospito que en certs aspectes hi ha concomitàncies clares entre el període entre les dues guerres mundials i el desgovern que Trump genera (però no només ell! P.e. també Putin, Netanyahu o Milei). Però no és cap esquema cíclic perquè ningú veu ara per ara cap nou període d’alt creixement econòmic generalitzat com els “30 gloriosos”.
3) La meva anàlisi és macrofilosòfica i molt estructural cercant comprendre les grans ‘estratègies’ o tendències a mig i llarg termini que no el caos de petites ‘tàctiques’ particulars dels diversos agents.
4) L’objectiu és intentar superar les actuals ‘polítiques del desconcert’ fracturades per la desorientació, la manca de sentit, sense cap relat racional explicatiu i inclús embogides. Els humans, les polítiques públiques, les societats... necessiten SENTIT, veure una direcció i una coherència per damunt de les tempestes de tot tipus que hi ha cada vegada més.
5) En fi, intento explicar això i continuaré en futurs ‘comentaris meus’ contestar les bones crítiques (si bé no totes) de l’amic Toni Prat i el ChatGPT. Formidables adversaris i crítics!!!!!!!!!! Continuarà.
Continuo el debat iniciat amb l’amic Toni Prat i la Intelligència Artificial CHATGPT:
1) Més que despersonalització del poder m’esforço per mostrar els interessos i la lògica del poder que es manifesta en contextos tan importants i influents com la turboglobalització, les polítiques d’austeritat i desmuntatge de l’estat del benestar o la sensació distòpica que és més imaginable un apocalipsis zombie que no una raonada i planificada reforma del capitalisme (Jameson, Zizek, Fisher...).
2) Naturalment els líders i els ciutadans tenen la seva (ir)responsabilitat perquè impulsen la societat vers unes direccions o les contràries. Aquí és clar que Trump a entrat com un elefant en una tenda de porcel.lana i contrasta en tant que “apoteosi” en oposició al trist, solitari i vergonyant suïcidi de Hitler que tancava una època terrible.
Continuaré.
Post a Comment