CURSOS OBERTS DE FILOSOFIA

CURSOS OBERTS DE FILOSOFIA. Programa Juny – Juliol 2018. Els Cursos Oberts de Filosofia són un projecte de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Neixen amb l’objectiu d’oferir assignatures de contingut filosòfic que puguin interessar tant als especialistes com al públic en general.

 

Gonçal Mayos "Algunes pel·lícules i novel·les per a una filosofia del present 1945-2017 (o gairebé)" (dimarts 19 i 26 de juny i 3 i 10 de juliol)

Presentarem i comentarem molt conegudes pel·lícules i novel·les que exemplifiquen períodes i esdeveniments emblemàtics entre el final de la 2a Guerra Mundial i l’actualitat. Ens ajudaran a reflexionar i construir entre tots una filosofia de la nostra època (els darrers 73 anys).

POLÍTICA: SUMA ZERO?

Gonçal Mayos entrevistat per Jordi Planes a ETV el 10 abril 2018 a Des dels ulls d'un coach.  
 

ACTIVISME PACÍFIC: EFECTIU?

Sobre la nova política, els nous moviments socials i l'efectivitat de l'activisme pacífic. G. Mayos al programa FAQS Preguntes Freqüents de Tv3, minut 3hores 4'.

 http://www.ccma.cat/video/embed/5758607

(IM)PARCIALIDAD POSITIVA DEL JUEZ

Dicen ciertas crónicas que el gran rey y líder de la conquista aquea de Troya, Agamenón, acostumbraba a autolegitimarse diciendo que la “verdad es la verdad la diga Agamenón –él mismo- o su porquero”. Tales afirmaciones de “imparcialidad” ante la verdad siempre eran recibidas por sus súbditos con grandes muestras de aprobación. Lo elogiaban desmedidamente porque alguien tan poderoso reconociese la objetividad y superioridad de la verdad.

 

Ahora bien otras crónicas añaden -sin que Agamenón lo mencionara nunca- que una vez cuando pronunció esas reiteradas palabras estaba presente efectivamente uno de sus porqueros. Incluso se dice que este sonrojado por tan flagrante mentira y mientras se retiraba temiendo ser reconocido, dijo con el más débil de los susurros que no era cierto que “su” verdad valiera lo mismo que la de Agamenón. Negaba que “sus palabras o percepciones”, por muy verdaderas que fueran, jamás fuesen tenidas por tales frente a las más inciertas o falaces de Agamenón. 

CIÈNCIA, TÈCNICA, HUMANITATS I CULTURA NATURALS!

Per a la humanitat la cultura forma part de la condició o la natura humana. Som culturals per naturalesa, per evolució natural, darwiniana i -alhora- biològico-cultural.

És exactament igual a com -per las castors- és natural fer presses i embassaments per a protegir les seves cases i emmagatzemar aliments. És una qüestió més de grau, quantitat i complexitat que no de quelcom absolutament divers. Inclús potser no és gaire diferent a com per a una girafa és natural tenir el coll tan alt.

Amb aquesta idea estem superant una antiga tendència antropocèntrica que volia distingir radicalment la humanitat de la resta d'animals. En una dicotomia totalment escindida, als animals (i al nostre cos, passions, emocions, impulsos...) els atorgava “naturalesa” i al que es considerava específicament humà: raó, intel.lecte, ànima, esperit, societat, cultura...

¿EMPIRISMO ESPIRITUALISTA Y LA LIBERTAD?

Santiago Clusella

La gran distinción moderna es la del sujeto y el objeto. Sin duda, es la dualidad que estructura y marca más profundamente el pensamiento moderno. Así se entiende el gran problema cartesiano de cómo justificar que el sujeto pensante, yo espiritual o res cogitans pueda conocer el objeto material o res extensa que existe independientemente del sujeto pensante.

Es el gran problema de como las ideas percibidas en la conciencia espiritual del sujeto pensante reflejan la realidad del objeto extenso, a pesar de la dificultad de pensar la afectación entre substancias distintas res cogitans y res extensa, pensamiento y extensión, sujeto espiritual y cuerpo material.

POPULISME

El “poble” existeix només en la mesura que se l’ha construït eficaçment. Això vol dir que no és una realitat essencial i permanent que es pot pressuposar darrera les canviants circumstàncies històriques i polítiques.

És molt fàcil que la gent (per molt que se la consideri “poble”, “classe obrera” o “nació”) es fragmenti en diverses posicions i es disgregui per diversos malestars. Per això i per a evitar la dispersió d’opinions i accions, cal “construir” una unitat ideològica i d’acció política fent convergir les posicions i estructurant jeràrquicament els malestars. Només així apareix amb tota la seva força el subjecte polític que anomenem “poble”.

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION

- Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Interconstitucionalidad, la Interculturalidad y la Interdisciplinariedad para un mundo global, G. Mayos, J.C. Remotti y Y. Moyano (Eds.), Barcelona, Ed. Linkgua, 2016, pp. 9-11 y 39-61. ISBN-978-85-9007-435-0, ISBN ebook 978-84-9007-436-7.
- INTERRELACIÓN FILOSÓFICO-JURÍDICA MULTINIVEL
 

- Homo obsoletus. Precariedad y desempoderamiento en la turboglobalización de G. Mayos, Barcelona: Ed. Lingkua, 2016, 128 pp. ISBN-13: 978-8490071274.
-  EL GUARDABOSQUES PREMODERNO
- EL MODERNO «JARDINERO» Y SUS HOMÓLOGOS
- CAZADORES DE OPORTUNIDADES: COGNITARIADO, PRECARIADO, EMPRENDEDORES
- VERDAD, HIELO FRÁGIL Y PENDIENTE RESBALADIZA
- ¿CIVILIZACIÓN MÁS ALLÁ DEL LABERINTO DEL DESIERTO?

HUMANITATS: SERVEIXEN? MENYS QUE CIÈNCIES I TÈCNOLOGIES?

Les humanitats són prou útils per a gairebé tot o no van més enllà de ser interessants, donar prestigi o "amanir" la vida? Són sabers d'ociosos i per a quatre "lletraferits" o, inclús en una societat tan productivista com l'actual, les humanitats aporten prou rendiment com per estar al nivell de les ciències i les tècniques?

És cert que els sabers humanístics fan "pensar" i "trencar-se el cap" amb qüestions irresolubles o que distreuen dels "afers productius". Alguns no són massa agradables, inquieten força i no faciliten una vida “còmoda”. Alguns inclús poden ser dolorosos (p. e. descobrir que morirem tard o d’hora, o que venim dels simis i que pràcticament en compartim tot l'ADN), però a mig termini tenen un efecte beneficiós, educatiu i humanitzador. Sense ells estaríem totalment enganyats respecte la condició humana.

CERIMONIALS: MIRALDA, ROSSELL, XIFRA, RABASCALL I SELZ

 

A la biennal de Venècia 2017 Antoni Miralda (1942), Joan Rabascall (1935) i Dorothée Selz (1946) han organitzat un àpat amb menjar de colors per recordar les intervencions del grup informal que van formar a París amb els ja difunts Benet Rossell (1937-2016) i Jaume Xifra (1934-2014).

Confessen que “vam dubtar” en acceptar la proposta de la biennal “perquè ens van demanar fer una fotocòpia de l’obra 46 anys després, i no consistia només en un bufet. En canvi, aquí només hem pogut fer una cosa puntual”. Van acceptar però per a recordar les intervencions i rituals celebrades a la Biennal de París (l’American Center del Boulevard Raspail), a les cerimonònies rituals “Memorial” (1969) i “La festa en blanc” (1970) al castell de Verderonne i alguna altra en domicilis particulars.

DESIGUALTAT: AUGMENTA EN LA HISTÒRIA?

Des de fa segles la desigualtat entre els més rics i els més pobres està augmentant. Aportem algunes dades que són molt contundents. S’estima que les diferències mitjanes eren del 5 a 1 en el segle XI de la nostra era i han passat al 400 a 1 d'avui.

Paral.lelament i depenent de la geopolítica, en les darreres dècades han disminuït les enormes diferències entre els països y sembla que -al respecte- la turboglobalització ha estat beneficiosa, posant fi al "sistema de 500 anys" (Chomsky) i una terrible tradició de colonialisme i imperialisme. 

 

Tot i així, en una comparació que mostra la bestialitat de les diferències actuals, Yuval Harari (Homo Deus) calcula que el 2014, 850 milions de persones pateixen desnutrició i 2.100 milions sobrepès! Encara més, el 2010 van morir de gana i desnutrició 1 milió de persones front 3 milions d’obesitat!

SITUANT LA POLÍTICA: VIDEO

Video de l'entrevista a G. Mayos "Situant la política" a ETV per Jordi Planes el 26/12/2017.

 

 

 

http://etv.xiptv.cat/des-dels-ulls-dun-coach/capitol/26-desembre-2017-goncal-mayos#

 

http://etv.xiptv.cat/des-dels-ulls-dun-coach/capitol/26-desembre-2017-goncal-mayos#.

CINEMA I REALITAT: IMITACIÓ O COMPLEMENTACIÓ?

Cal evitar confondre el cinema amb la realitat. Per molt que pretengui ser “realista” mai no pot ser l’equivalent a un plànol escala 1:1, que és aquell tan gran com el territori cartografiat. A més, el fet que utilitzi imatges no garanteix que connecti més amb la realitat que p.e. la literatura escrita. Sempre hi ha un punt de vista que és el de la càmera i –encara més- del director-muntador.   

Encara més, en la mesura que inclou el moviment (és l’etimologia grega de kíνημα) el cinema-realitat tampoc no pot incloure totes les perspectives possibles del moviment. I en la mesura que el moviment que vol gravar el cinema és un relat o una història, incorpora les infinites maneres de narrar que són molt més complexes i diverses que els tres moments d’Aristòtil: plantejament, nus i desenllaç.

DE LA 'MORT' A LA 'REVENJA' DE DÉU?

La modernització de les societats va acompanyada del desencantament o dessacralització del món? Aquesta és la tesi generalment acceptada del sociòleg Max Weber. El seu adversari Karl Marx encara era més radical i proclamava la fi de “l’opi per al poble”.

També en aquesta línia es manifestaven els altres dos grans “mestres de la sospita”: Nietzsche i Freud. Inclús molts dels moviments ideològics moderns, p.e. els laïcismes liberal i socialista, afirmaven la fi de la religió, almenys com a element públic i polític de gran impacte.

La separació estricta d’Estat i Església a més de la ideologització de la política semblava obrir un escenari inevitable de total secularització de la societat i de completa separació entre religió i política. En països de “socialisme real” com la URSS i la Xina semblava que la ideologia havia substituït la religió com a font d’orientació tant en la política com en la vida personal. Però quelcom similar sembla que també feia en el capitalisme el consumisme i una visió merament pragmàtica i hedonista de la vida.

¿EDAD DE IRA Y MIEDO?

De Polanyi a Pankaj Mishra Age of Anger: A History of the Present (2017, recientemente traducido), passando por Sennett, se ha destacado el impacto disolvente provocado por la modernización industrial sobre los equilibrios sociales, psicológicos, culturales y políticos. Pero todo parece indicar que es mayor aún el impacto que hoy tiene turboglobalización postfordista, pues “las nuevas mentalidades y actitudes que exige el capitalismo cognitivo turboglobalizado son mucho más difíciles de desarrollar, incluso, que durante la durísima industrialización fordista”. 

NO MINIMIZAR EL SUFRIMIENTO Y EMPODERAR PARA HACERLE FRENTE

 

"Hoy se espera que los individuos busquen soluciones biográficas a contradicciones sistémicas". U. Beck

No podemos alargarnos en los detalles, pero está claro que la permanente implicación personal en una compleja e inacabable formación exige muchos esfuerzos a todos y genera nuevos modos de vulnerabilidad y precarización. Pero además, en la medida que hoy obliga a concebir y diferir unos rendimientos económicos que sólo se concretarán a largo plazo, comporta un tipo muy “extraño” de mentalidad en la especie humana. Exige un tipo de individuo dispuesto a esforzarse durante años y años por una recompensa lejana y -en el fondo- ¡no asegurada! Alguien muy individualizado, capaz de aislarse de gran parte de la sociedad y caminar incansablemente y como compitiendo con todo el mundo en la tarea de autoformarse para una lejana y no segura oportunidad para rentabilizar todo ese esfuerzo.

¿MÁS LIBERTAD O MÁS EXIGENCIA Y ANGUSTIA?

 

"Una diligencia excesiva en la escuela o la universidad es síntoma de una vitalidad deficiente. La facultad para el ocio implica un hambre universal y un marcado sentido de la identidad personal. Hay un tipo de personas apagadas, muertas en vida, que apenas son conscientes de vivir (...), no tienen curiosidad, incapaces de entregarse a estímulos fortuitos y, a menos que la necesidad las estimule, permanecen inmóviles (...), han pasado por el colegio y la universidad, pero siempre con la vista fija en la medalla". Robert Louis Stevenson

FORMACIÓN INFINITA Y PROACTIVIDAD ANGUSTIANTE

"No entendemos lo que pasa, y eso es lo que nos pasa". Ortega y Gasset

El capitalismo neoliberal (quizás especialmente a partir de la larga crisis post2008) y la sociedad del conocimiento que hoy se han turboglobalizado, también han incrementado tremendamente la angustiosa competencia de todos contra todos, e incluso de cada uno consigo mismo (Han 2012). Hoy además, ningún leviathan puede garantizar ya la invulnerabilidad de las fronteras nacionales a medio plazo, ni proteger con plena eficacia a su población de los desmanes de los mercados internacionales (Mayos en prensa).

POSTFORDISMO COGNITIVO: HABILIDADES

También el posfordismo y la sociedad del conocimiento tienen sus virtudes y habilidades características. El mencionado autocontrol disciplinado y las demás "virtudes" que presidían la industrialización fordista han cambiado profundamente en la postindustrial sociedad del conocimiento (Mayos 2013b).

Por ello, transforman radicalmente el obrero industrial que -como hemos apuntado- fue pensado como un amorfo proletario muy parecido al "hombre sin atributos" o "sin cualidades" del novelista austríaco Robert Musil (que significativamente vivió en la época de oro del fordismo taylorista: entre 1880 y 1942). También cambian profundamente el ideal y la realidad cotidiana de la "mano de obra" industrial tradicional, que venía a ser una pieza amorfa y fácilmente sustituible en la cadena de montaje fordista.

HABILIDADES DEL FORDISMO

La industrialización fordista exigió unas específicas virtudes y habilidades. Sospechamos que muchas dificultades resultan de desconocer y no atender al brutal salto desde un mundo de base agraria y poco alfabetizado a otro ya postindustrial y de capitalismo cognitivo neoliberal.

A menudo el modelo occidental clásico ya no es válido para contextos actuales como el brasileño, pero además, una parte significativa (aunque seguramente difícil de determinar) de la población tiene que afrontar este salto sin demasiada experiencia profunda de la modernización e industrialización clásicas.