CONDICIÓ HUMANA I RELIGIÓ

Quan es toca la qüestió de la religió (sovint també de les emocions, la sexualitat, etc.) em temo que se’ns apareixen els pitjors terrors. Ens venen a la memòria greus moments històrics d'irracionalitat, opressió, barbàrie, crueltat, inquisició, genocidis... 

Ara bé, la llarg de la terrible història humana pràcticament tot ha estat utilitzat inhumanament, incloent els ideals “humanitaris” i “racionalistes”. Així –i només n’és l’exemple més habitual- els camps d’extermini nazis són més paorosos en la mesura que són planificats amb una molt lògica, científica i eficaç racionalitat instrumental.

Si volem pacificar els conflictes socials i continuar pensant críticament, no podem quedar presoners d'aquests traumes, tot i tenir-los contínuament molt presents. No els hem d’oblidar, però tampoc no podem romandre eternament esclaus de les nostres pors! 

Homo obsoletus em português

Somos turbohumanos precários e desorientados? A terra inteira está hoje totalmente dominada pela humanidade, por que então vivemos como perdidos em um complexo labirinto do qual não conseguimos sair? Nunca antes o poder coletivo humano foi tão grande sobre todas as espécies e a natureza, porém, a vivência humana por antonomásia é a precariedade existencial (não só econômica!) e o mais angustiante desempoderamento pessoal. 

Les imatges taquen? Les fotos ens poden embrutar les mans?

Les imatges taquen? Les fotos ens poden embrutar les mans? No volem dir quan en un laboratori fotogràfic revelem el suport químic i de paper d’una foto a través d’uns reactius líquids. 

Molt més profunda i provocativament, el poema de Toni Prat ens pregunta si l’aigua del mar que veiem per televisió mulla? Ens hi podem banyar o al menys notar d’alguna manera la seva fresca humitat?

Per tant no ens referim al hardware o a la materialització química d’una imatge, sinó a la informació, els fotons organitzats o el software que la defineixen com a mera imatge. Equival a preguntar-se si l’aigua d’un miratge en el desert es pot beure i fa passar la set?

RELIGIÓ: PODER SOCIAL, SUBSTITUCIÓ O INTIMITAT?

Donats els esdeveniments dels darrers anys, és urgent preguntar-se si “La religió: S’ha de reservar per la intimitat subjectiva? S’ha de retornar al seu lloc polític privilegiat? S’ha de substituir per la raó o les ideologies? O simplement cal reconèixer-la d'acord amb el seu paper social?"

He publicat (seguint experts com Gilles Kepel) que actualment la "tesi de la secularització" està sent rebatuda. Adolf Tobeña i John Berger aporten dades de què, estadísticament, hi ha disminució en la participació en certs rituals (p.e. anar a l'església) i -inclús- en l'obediència a les jerarquies religioses institucionalitzades. Però, molt al contrari, creixen força les creences religioses en general i una espiritualitat més informal i personalitzada als diversos individus o grups. 

DEULOFEU, LLIUREPENSADOR I NO ACADÈMIC

6) Es pot considerar Alexandre Deulofeu com un filòsof de la història? Em segueix preguntant l'Arnau Sany Suz.

Des de fa unes dècades, s’ha desenvolupat la distinció entre filòsof de la història i teòric de la història. Deulofeu seria més bé un filòsof com Vico, Spengler o inclús Toynbee. Certament algunes persones el poden considerar un teòric o inclús un científic de la història però crec que –si bé Deulofeu ho intenta- és quelcom que no pot desenvolupar plenament. Li calen mètodes matemàtics més potents i segurament el seu projecte necessitaria de tot un gran estol de col.laboradors amb talent per a ser mínimament desenvolupat.

DEULOFEU I LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA

El farmacèutic, professor de química, polític i promotor de multitud de projectes culturals, Alexandre Deulofeu (1903-78) es conegut sobretot per la seva obra La matemàtica de la història. De forma similar als organismes naturals, Deulofeu considera que també els pobles passen per unes etapes de naixement, desenvolupament, floriment, decadència i mort.

Analitzant comparativament els pobles, civilitzacions i imperis històrics més coneguts, Deulofeu conclou unes constants matemàtico-quantitatives sobre l’evolució i duració estàndard d’aquestes etapes. Això inclou la superposició de diversos cicles tant els polítics i militars de desunió o centralització imperial, com d’altres sobre el desenvolupament cultural, artístic, filosòfic...

CONDICIÓ PSÍQUICA HUMANA

La condició psíquica humana és una qüestió de profunda importància filosòfica i que abasta pràcticament totes les èpoques i societats. Per la qual cosa tractarem algunes de les formulacions més pregones i clàssiques del psiquisme humà. 

Hem escollit el terme “condició” i no “naturalesa” per tal de remarcar la seva significativa afectació pels diversos contextos històrics, socials, polítics i culturals. Per la qual cosa també ens proposem fer anàlisis molt actuals i vinculades a les transformacions contemporànies.

Així en la discussió prèvia a la votació de les propostes, es va remarcar que en la societat actual, la psiqué humana és molt exigida. Se li demana molta resiliència, capacitat de reivenció i d’evitar el burnout o l’obsolescència.

Desertització neoliberal a Europa, Amèrica i el món

Amb el postfordisme i des dels anys 1980 s’estan produint transformacions que es mostren més radicals a mesura que passa el temps. La turboglobalització neoliberal s’ha fet hegemònica i no afecta només aspectes econòmics i polítics prou rellevants. També transforma radicalment la vida quotidiana, els models de subjectivació i el tipus de control patit. 

Darrera possibilitats seductores, hedonistes i transhumanistes, es percep una creixent “desertització” de la vida, les relacions socials i els projectes humans. Primer s'esdevé en les societats avançades europees i americanes, però ràpidament s'està traslladant arreu del món. És auna accelerada transformació distuptiva que genera dolor i desorientació. La condició humana és molt exigida i forçada en les noves condicions de vida neoliberals.

Social Control: Action, Liberties, and Citizenship

CONGRÈS XVI JORNADES INTERNACIONALS DE FILOSOFIA POLÍTICA
Control social: acció, llibertats i ciutadanies
Universitat de Barcelona, 27, 28 i 29 de novembre de 2019
 

Dedicarem la nostra XVI edició de les Jornades Internacionals de Filosofia Política al tema del Control social: acció, llibertats i ciutadanies. Convoquem a la comunitat d’investigadors i investigadores en filosofia pràctica i de ciències socials afins a participar tot enviant les seves propostes de comunicació. Les nostres Jornades donaran cabuda a enfocaments històrics i contemporanis que se centrin en els següents assumptes:

VÍDEO: EMOCIÓ, SEXE I GÈNERE

http://www.etv.cat/des-dels-ull-d-un-coach/26583-01-juliol-2019-part-1

Vídeo de l'entrevista de G. Mayos per Jordi Planes al programa Des dels ulls d'un coach, de Etv (1-7-2019).

Gonçal Mayos entrevistat per Jordi Planes

Transformacions socials en les subjectivitats per la hiperacceleració de la vida

Transformacions socials en les subjectivitats per la hiperacceleració de la vida

Què fa la hiperacceleració amb l'experiència, les relacions socials i la gent? 

Què ha canviat en les nostres vides des que els dispositius digitals i connectats s'han integrat a la nostra vida i inclús al nostre cos? 

Què vol dir pensar, ara que la turbodigitalització ens ha capturat?

KANT: FILÓSOFO REALISTA DE LA PAZ

Contra el tópico, la paz no ha sido un habitual tema de la filosofía. ¡Aún menos ha sido una cuestión que los filósofos hayan tratado realistamente y en términos colectivos! Dos tendencias han sido las más habituales:

Por una parte se ha deseado tanto la paz que se la ha imaginado con los más engalanados ropajes de la fantasía. Es decir se la ha postulado sin tener en cuenta que se la estaba definiendo como un ideal imposible y utópico. Freud diría que se ha impuesto el principio del placer por encima del principio de realidad, con lo cual se ha fantaseado con una paz idílica e inexistente.

Por otro lado se ha sufrido tanto por la ausencia de paz que se ha sacrificado todo por ella. Especialmente se ha prescindido del Otro y de la necesaria componente colectiva de la existencia propiamente humana. Entonces, los doloridos humanos aterrorizados por la guerra y la discordia suelen tender a apartarse de la sociedad (y también de la realidad) para aislarse. 

¿TECHO DE CRISTAL DEL BRASIL?

Es el momento álgido de la Guerra fría, pocos años después de la construcción del muro de Berlin y por tanto del radical cierre del “telón de acero” y de la crisis de los misiles cubanos. Con el apoyo de los Estados Unidos donde el presidente Kennedy fue asesinado pocos meses antes, se impone en Brasil una dictadura militar que durará de 1964 a 1985. 

Bajo el efecto adormecedor de los éxitos de Pelé y la Canarinha, el gobierno del país con más católicos del mundo y patria de reconocidos teólogos de la Liberación como Leonardo Boff parece dar momentáneamente la espalda a los aires de reforma que presiden el Concilio Vaticano II y se mantiene políticamente alejado del influjo internacional de movimientos como la revolución cultural maoísta y los llamados “Mayos de 1968”.

UNIVERSIDADES E ESCOLÁSTICA

            Ainda que seja palpável que a Revolução científica e a filosofia moderna se originaram em grande medida fora das universidades, estas representaram um importante e dinâmico fator diferencial no que diz respeito a outras tradições. Ademais, tal impulso se transmitiu a outros âmbitos, quando as universidades escolásticas se tornaram ultrapassadas a partir do século XV. Pois a universidade medieval tinha

            uma existência jurídica de corporação que a distinguia como comunidade na qual os estudiosos costumavam gozar de liberdade para debater ao seu alvedrio [e que] as autoridades religiosas e políticas toleravam somente porque não podiam esmagá-la em uma Europa fragmentada. A sobrevivência das universidades proporcionou aos cientistas europeus uma comunidade que os apoiava e não encontrava paralelo em nenhuma outra parte do mundo. A Europa já dispunha de mais de 100 universidades em 1500.[i]

SABER ERUDITO-TEÓRICO E DA PREDICAÇÂO SOCIAL

Como vimos, embora as universidades medievais tenham nascido como estratégia para ganhar liberdade e peso social que lhes desse mais autonomia, seu crescente impacto incitou o Papado e a cada vez mais centralizada Igreja católica a querer controlá-las. Esse conflito animou, por um lado, um profundo debate filosófico; porém também implicou que as práticas efetivas da universidade tendessem a fossilizar-se e que a “escolástica” adquirisse uma rigidez que antes não havia tido.

            Adiante, a filosofia universitária será cada vez menos uma autêntica e livre forma de vida, passando a ser cada vez mais um saber sistemático baseado em um cânone muito concreto e limitado de textos e práticas intelectuais. Assim a lectio será cada vez mais um estrito, “magisterial” e pouco participativo comentário de umas muito concretas e estipuladas autoridades e livros.

INTERIORIZAÇÂO, SUBJETIVAÇÂO E DESSACRALIZAÇÂO DA CULTURA

            Ao final da Idade Média se produz outro significativo fenômeno que, muitas vezes, não se valoriza suficientemente: a leitura, antes feita em voz alta, passa a ser silenciosa. Isso é signo de uma grande mudança na mentalidade e na relação individual com a cultura e com a ideologia.

            Recordemos que a primeira grande expansão do cristianismo veio vinculado a um amplo movimento de aculturação gerado a partir da circulação de uma série de textos bíblicos, neotestamentários ou epístolas como as de Paulo de Tarso entre pequenas comunidades dispersas. Estas estavam unidas pela leitura em voz alta e comentário comum desses escritos compartilhados. Junto com a predicação, esta foi o principal vetor de extensão do cristianismo.

ESCOLÁSTICA E MATEMÁTICAS

            Também devemos considerar entre as contribuições da escolástica (que às vezes são esquecidas) que – na segunda metade do século XIV – o ensino das matemáticas penetra nas Universidades (primeiro em Oxford e depois em Paris). Apesar da importância desse fato para o desenvolvimento posterior da ciência e da técnica, não concordamos com Bertrand Gille quando considera que essa “intrusão” da matemática no ensino escolástico “representava claramente o triunfo da técnica”[i]. Pois na escolástica a matemática foi acolhida basicamente em sua vertente mais teorética e pitagórica. Ora bem, a equiparação do trivium ao mesmo nível que o quatrivium nos estudos universitários e na hierarquia dos saberes é uma clara contribuição escolástica.

REVALORIZAÇÂO DA TÉCNICA E DO PRODUTIVO

            Até a modernidade, incluindo a Idade Média, foi outorgado aos saberes técnicos (techne), produtivos (poiesis) e mecânicos (mechanomai) um pobre valor de verdade, formativo e educativo. Eles foram menosprezados face à ciência (episteme), à práxis (política) ou mesmo à contemplação filosófica. Porém, desde o final da Idade Média, ainda que geralmente em setores alheios à alta cultura universitária, vai crescendo uma difusa mentalidade mais pragmática e que vai reivindicando também os saberes artesanais, manuais, técnicos, produtivos e mecânicos. Seguramente a moderna Revolução Industrial não teria sido possível sem a sólida e relativamente nova aliança entre a nova ciência físico-matemática e os estudos técnicos e as engenharias. Porém, a partir do século XIX tal aliança se tornou tão poderosa que lhe é aplicável o neologismo atual “tecnociência”.

MEDITAÇãO MONOTEÍSTA E METAFÍSICA

            O esboço do modelo mínimo de evolução acerca das (apesar de a Idade Média se construir sobre a destruição do mundo) instituições e culturas medievais só foi possível graças à evolução e as influências tardomedievais. Sem elas não seria possível entender o passo do pensamento mitopoiético antigo (que, no entanto, persiste no mundo rural e na maior parte da população medieval) ao mundo moderno dominado pela ciência e pela técnica.

PASSAR DO MUNDO MEDIEVAL AO MODERNO

Para começar traçaremos um modelo macrofilosófico mínimo que permita orientarmo-nos um pouco no complexíssimo processo que permite passar do mundo medieval ao moderno. Se trata de apontar a preparação medieval das condições históricas e sociais que tornaram possível o chamado “avanço europeu” e o que se convencionou chamar “o sistema dos 500 anos” (Chomsky). Com ele se intentará mostrar que algumas inovações e influências medievais foram chaves para que fosse possível a modernidade.

            O “avanço” europeu se constrói sobre os seguintes pilares básicos: