TOTA CREACIÓ ES DESTRUCCIÓ CONSTRUCTIVA

 

Com que no hi ha creativitat en el buit absolut, sinó que necessàriament es dona dins d’una situació existencial i cultural, cal no oblidar que tota creació és una destrucció constructiva. Inevitablement, posa els fonaments de quelcom nou a sobre de territoris i de les runes d’edificacions prexistents. El nou s’oposa al vell no només d’una forma retòrica, perquè d’una manera o altra es posa en lloc seu, l’aparta, el nega, el destrueix, el violenta, el subverteix, el difereix o -al menys- l’amenaça i el posa en perill.

EBRIETAT CREATIVA I AMBIVALENT

 

La creativitat artística, literària o filosòfica es relaciona de forma dual i ambivalent amb l’ebrietat. Tota creació emborratxa perillosament, ja que ens aparta de la quotidianietat normalitzada; però precisament per a sortir de la presó de la normalitat, els creadors necessiten de l’impuls alliberador d’una mínima ebrietat. 

LA NUEVA POLÍTICA Rev. Astrolabio, 25, 2022

 

Link: https://raco.cat/index.php/Astrolabio/issue/view/30534