Debat macrofilosòfic general

Aug 29, 2019

LES FOTOS TAQUEN, ELS SIGNES EMBRUTEN

Les imatges taquen i els signes embruten les mans. No ens referim a les males fotocòpies o quan, en un laboratori fotogràfic, revelem una foto a través d’uns reactius líquids. 

Molt més profunda i provocativament, el poema de Toni Prat ens mostra que l’aigua del mar en el televisor mulla. Ens hi podem banyar o -al menys- notem d’alguna manera la seva fresca humitat!



Per tant no ens referim al hardware o a la materialització química d’una imatge, sinó a la informació, els fotons organitzats o el software que la defineixen com a signe, simulacre i representació.  

Ens referim a la nostra vivència de la imatge. D'una manera folla, sentim que "bevem" l’aigua d’un miratge en el desert, encara que no ens faci passar la set!

Aug 23, 2019

RELIGIÓ: PODER SOCIAL, SUBSTITUCIÓ O INTIMITAT?

Donats els esdeveniments dels darrers anys, és urgent preguntar-se si “La religió: S’ha de reservar per la intimitat subjectiva? S’ha de retornar al seu lloc polític privilegiat? S’ha de substituir per la raó o les ideologies? O simplement cal reconèixer-la d'acord amb el seu paper social?"


He publicat (seguint experts com Gilles Kepel) que actualment la "tesi de la secularització" està sent rebatuda. Adolf Tobeña i John Berger aporten dades de què, estadísticament, hi ha disminució en la participació en certs rituals (p.e. anar a l'església) i -inclús- en l'obediència a les jerarquies religioses institucionalitzades. Però, molt al contrari, creixen força les creences religioses en general i una espiritualitat més informal i personalitzada als diversos individus o grups

Aug 3, 2019

DEULOFEU, LLIUREPENSADOR I NO ACADÈMIC


6) Es pot considerar Alexandre Deulofeu com un filòsof de la història? Em segueix preguntant l'Arnau Sany Suz.

Des de fa unes dècades, s’ha desenvolupat la distinció entre filòsof de la història i teòric de la història. Deulofeu seria més bé un filòsof com Vico, Spengler o inclús Toynbee. Certament algunes persones el poden considerar un teòric o inclús un científic de la història però crec que –si bé Deulofeu ho intenta- és quelcom que no pot desenvolupar plenament. Li calen mètodes matemàtics més potents i segurament el seu projecte necessitaria de tot un gran estol de col.laboradors amb talent per a ser mínimament desenvolupat.

DEULOFEU I LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA


El farmacèutic, professor de química, polític i promotor de multitud de projectes culturals, Alexandre Deulofeu (1903-78) es conegut sobretot per la seva obra La matemàtica de la història. De forma similar als organismes naturals, Deulofeu considera que també els pobles passen per unes etapes de naixement, desenvolupament, floriment, decadència i mort.

Analitzant comparativament els pobles, civilitzacions i imperis històrics més coneguts, Deulofeu conclou unes constants matemàtico-quantitatives sobre l’evolució i duració estàndard d’aquestes etapes. Això inclou la superposició de diversos cicles tant els polítics i militars de desunió o centralització imperial, com d’altres sobre el desenvolupament cultural, artístic, filosòfic...