Les imatges taquen i els signes embruten les mans. No ens
referim a les males fotocòpies o quan, en un laboratori fotogràfic, revelem una
foto a través d'uns reactius líquids.
S’anomena “sinestèsia” quan percebem
barrejades sensacions de diversos sentits: per exemple associant estimulacions
tàctils com a resposta a d’altres de visuals. Així l’aigua que veiem en un
televisor, sembla que mulla.
Pensem que ens hi podem banyar o -almenys- notem
d'alguna manera la seva fresca humitat! Per tant no ens referim al hardware o a
la materialització química d'una imatge, sinó a la informació, els fotons
organitzats o el software que la defineixen com a signe, simulacre i
representació. Ens referim a la nostra vivència de la imatge. D'una manera
folla, sentim que "bevem" l'aigua d'un miratge en el desert, encara
que no ens faci passar la set!
