Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION - Interdisciplinaridade e interconstitucionalidade 2 ,  G. Mayos, R.C. Cardoso y M.H. Júnior (Coords.), Ed. Amazon ...

Nov 15, 2019

Video: Populismo, revolución y democracias radical o iliberal


Vídeo de la conferencia de clausura sobre "El populismo, entre revolución y democracias "radical", "iliberal" o "dirigida" de G. Mayos el 15-11-2019. Será en las I Jornadas Internacionales de Filosofía Política 2019 sobre "Ciudadanía y crisis de la democracia liberal en un mundo en transformación" del lunes 11 al viernes 15 noviembre en la Universidad Nacional Mayor San Marcos (UNMSM, Lima, Perú).

Ver el post: POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO

 

Oct 30, 2019

POPULISME I DESCONCERT POLÍTIC


Oct 22, 2019

TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ


Pães estão acendendo velas aos pés de Cristo. É uma imagem surreal que não tem sentido ou aponta para uma imagem muito profunda?

Baseia-se apenas na similaridade formal dos pães e velas, pede para oferecer mais pão e menos velas ou - também - se refere às raízes cristãs em uma teologia do trigo?

Na liturgia católica, o pão se torna o corpo de Cristo, como o vinho em seu sangue. Não é uma chance, nem uma mera anedota, mas uma necessidade teológica substancial.

Oct 19, 2019

BIG DATA I PETJADA DIGITAL



Les novel.les clàssiques de detectius ens van ensenyar que la millor manera de detectar la identitat dels criminals era a través de les empremtes dels dits deixades en el lloc del crim. 

Des de fa anys, les obres més actualitzades destaquen que el rastres d’ADN s’han convertit en element totalment decisori pel que fa a establir les identitats. 


En la societat dels Big Data, però, són aquests les veritables “empremtes digitals” que determinen la nostra identitat i la situen en els diversos escenaris. Avui són les nostres infinites petjades digitals a través de mòbils, ordinadors, xarxes, etc. el que marca la nostra identitat de forma total i pràcticament inconfusible.

TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ




Barras de pan son velas encendidas a los pies de Cristo. ¿Es una imagen surrealista, que carece de sentido o que apunta uno muy profundo? 

Se basa sólo en la similitud formal de las barras de pan y de los cirios, pide ofrecer más pan y menos velas o -además- remite al arraigo cristiano en una teología del trigo?

En la liturgia católica el pan se convierte en el cuerpo de Cristo, como el vino en su sangre. No es un azar, ni una mera anécdota, sino una necesidad teológica sustancial.

Oct 17, 2019

TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS


Poema visual de Toni Prat
Barres de pa són ciris encesos als peus del Crist. És una imatge surrealista, que manca de sentit o que n’apunta un de molt profund? 

Es basa tan sols en la similitud formal de les barres de pa i dels ciris, reclama oferir més pa i menys ciris o –a més- remet a l’arrelament cristià en una teologia del blat? 


En la litúrgia catòlica el pa esdevé el cos de Crist, com el vi la seva sang. No és un atzar, ni una mera anècdota, sinó una necessitat teològica substancial. 

Oct 4, 2019

FILOSOFÍA ANTE LA HIPERESPECIALIZACIÓN


La filosofía se convierte en una sociedad cada vez más marcada por necesidades inter, trans y postdisciplinares en un imprescindible macrosaber orientador y sintetizador. A pesar de ello tiene muchas dificultades porque es muy difícil apartarse del proceso de hiperespecialización de las disciplinas (Foucault 1993) y que margina crecientemente a la filosofía. 

Por eso muchos creen que hoy estamos ante la definitiva y deseable superación de la filosofía, pues el sistema de los saberes ya no la necesitaría en absoluto. Así se cumpliría –si bien casi dos siglos más tarde- la predicción de Auguste Comte de una total positivización del saber que convertiría en obsoleta a la filosofía, ya que la identifica reductivamente con la metafísica.

Nosotros consideramos que la situación actual es exactamente la contraria. Pues creemos que actualmente está cambiando esa situación tan negativa para la filosofía y –en el fondo- para cualquier macrosaber interpretativo y que explicite las grandes coordenadas cognitivas de nuestro tiempo. 

Oct 3, 2019

FILOSOFÍA POSTDISCIPLINAR

El background adquirido tanto en el período previo al nacimiento de las ciencias especializadas, como durante la constitución de éstas e incluso su desarrollo independiente, es la más importante aportación que –hoy- puede ofrecer la filosofía. Pues de ahí puede extraer sus objetos, experiencias, métodos y análisis de mayor valor; precisamente en la medida de que ningún otro saber está en mejores condiciones antes esas cuestiones

Para ejercer la vital función de conectar las distintas disciplinas, ningún otro saber concreto puede hoy competir con la filosofía pues -por su misma dinámica- las ciencias especializadas suelen haber perdido la memoria detallada del proceso complejo de su constitución, muchos de sus enlaces con otras disciplinas y/o no se sienten suficientemente concernidas por tales cuestiones.

Por tanto, tan sólo la filosofía parece en condiciones de aprovechar efectivamente ese importante campo y experiencia cognoscitivos en la nueva era tendencialmente postdisciplinar. Ello puede convertirse en el más significativo y valioso patrimonio específico de la filosofía en la actualidad y su aportación más valiosa para el resto de saberes.

FILOSOFÍA Y LO POSTMODERNO, LÍQUIDO, COGNITIVO, NARRATIVO, TEXTUAL, CONSTRUCTIVO…



Para muchos analistas, tanto la “postmodernidad” (Lyotard 1984, Vattimo 1998) como la llamada “modernidad líquida” (Bauman 2005) han tenido un impacto negativo en la filosofía pues muchas veces la han devaluado. 

Ahora bien, esas ideas y los movimientos asociados con ellas no son especialmente contrarios a la filosofía, pues incluso están protagonizados por filósofos o pensadores con gran bagaje en la más antigua de todas las epistemes. Pero sí que han participado en una dialéctica que acentúa la lenta marginación que ya inició la modernidad: subordinando, desplazando y sustituyendo los enfoques explícitamente filosóficos por otros más “positivistas”, “científicos”, “especializados” y de aplicación tecnológica.

Sep 14, 2019

CONDICIÓ HUMANA I RELIGIÓ


Quan es toca la qüestió de la religió (sovint també de les emocions, la sexualitat, etc.) em temo que se’ns apareixen els pitjors terrors. Ens venen a la memòria greus moments històrics d'irracionalitat, opressió, barbàrie, crueltat, inquisició, genocidis... 

Ara bé, la llarg de la terrible història humana pràcticament tot ha estat utilitzat inhumanament, incloent els ideals “humanitaris” i “racionalistes”. Així –i només n’és l’exemple més habitual- els camps d’extermini nazis són més paorosos en la mesura que són planificats amb una molt lògica, científica i eficaç racionalitat instrumental.


Si volem pacificar els conflictes socials i continuar pensant críticament, no podem quedar presoners d'aquests traumes, tot i tenir-los contínuament molt presents. No els hem d’oblidar, però tampoc no podem romandre eternament esclaus de les nostres pors! 

Sep 3, 2019

Homo obsoletus em português


Somos turbohumanos precários e desorientados? A terra inteira está hoje totalmente dominada pela humanidade, por que então vivemos como perdidos em um complexo labirinto do qual não conseguimos sair? Nunca antes o poder coletivo humano foi tão grande sobre todas as espécies e a natureza, porém, a vivência humana por antonomásia é a precariedade existencial (não só econômica!) e o mais angustiante desempoderamento pessoal. 

Aug 29, 2019

LES FOTOS TAQUEN, ELS SIGNES EMBRUTEN

Les imatges taquen i els signes embruten les mans. No ens referim a les males fotocòpies o quan, en un laboratori fotogràfic, revelem una foto a través d’uns reactius líquids. 

Molt més profunda i provocativament, el poema de Toni Prat ens mostra que l’aigua del mar en el televisor mulla. Ens hi podem banyar o -al menys- notem d’alguna manera la seva fresca humitat!



Per tant no ens referim al hardware o a la materialització química d’una imatge, sinó a la informació, els fotons organitzats o el software que la defineixen com a signe, simulacre i representació.  

Ens referim a la nostra vivència de la imatge. D'una manera folla, sentim que "bevem" l’aigua d’un miratge en el desert, encara que no ens faci passar la set!

Aug 23, 2019

RELIGIÓ: PODER SOCIAL, SUBSTITUCIÓ O INTIMITAT?

Donats els esdeveniments dels darrers anys, és urgent preguntar-se si “La religió: S’ha de reservar per la intimitat subjectiva? S’ha de retornar al seu lloc polític privilegiat? S’ha de substituir per la raó o les ideologies? O simplement cal reconèixer-la d'acord amb el seu paper social?"


He publicat (seguint experts com Gilles Kepel) que actualment la "tesi de la secularització" està sent rebatuda. Adolf Tobeña i John Berger aporten dades de què, estadísticament, hi ha disminució en la participació en certs rituals (p.e. anar a l'església) i -inclús- en l'obediència a les jerarquies religioses institucionalitzades. Però, molt al contrari, creixen força les creences religioses en general i una espiritualitat més informal i personalitzada als diversos individus o grups

Aug 3, 2019

DEULOFEU, LLIUREPENSADOR I NO ACADÈMIC


6) Es pot considerar Alexandre Deulofeu com un filòsof de la història? Em segueix preguntant l'Arnau Sany Suz.

Des de fa unes dècades, s’ha desenvolupat la distinció entre filòsof de la història i teòric de la història. Deulofeu seria més bé un filòsof com Vico, Spengler o inclús Toynbee. Certament algunes persones el poden considerar un teòric o inclús un científic de la història però crec que –si bé Deulofeu ho intenta- és quelcom que no pot desenvolupar plenament. Li calen mètodes matemàtics més potents i segurament el seu projecte necessitaria de tot un gran estol de col.laboradors amb talent per a ser mínimament desenvolupat.

DEULOFEU I LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA


El farmacèutic, professor de química, polític i promotor de multitud de projectes culturals, Alexandre Deulofeu (1903-78) es conegut sobretot per la seva obra La matemàtica de la història. De forma similar als organismes naturals, Deulofeu considera que també els pobles passen per unes etapes de naixement, desenvolupament, floriment, decadència i mort.

Analitzant comparativament els pobles, civilitzacions i imperis històrics més coneguts, Deulofeu conclou unes constants matemàtico-quantitatives sobre l’evolució i duració estàndard d’aquestes etapes. Això inclou la superposició de diversos cicles tant els polítics i militars de desunió o centralització imperial, com d’altres sobre el desenvolupament cultural, artístic, filosòfic...

Jul 24, 2019

CONDICIÓ PSÍQUICA HUMANA


La condició psíquica humana és una qüestió de profunda importància filosòfica i que abasta pràcticament totes les èpoques i societats. Per la qual cosa tractarem algunes de les formulacions més pregones i clàssiques del psiquisme humà. 

Hem escollit el terme “condició” i no “naturalesa” per tal de remarcar la seva significativa afectació pels diversos contextos històrics, socials, polítics i culturals. Per la qual cosa també ens proposem fer anàlisis molt actuals i vinculades a les transformacions contemporànies.

Així en la discussió prèvia a la votació de les propostes, es va remarcar que en la societat actual, la psiqué humana és molt exigida. Se li demana molta resiliència, capacitat de reivenció i d’evitar el burnout o l’obsolescència.

Jul 20, 2019

Desertització neoliberal a Europa, Amèrica i el món


Amb el postfordisme i des dels anys 1980 s’estan produint transformacions que es mostren més radicals a mesura que passa el temps. La turboglobalització neoliberal s’ha fet hegemònica i no afecta només aspectes econòmics i polítics prou rellevants. També transforma radicalment la vida quotidiana, els models de subjectivació i el tipus de control patit. 

Darrera possibilitats seductores, hedonistes i transhumanistes, es percep una creixent “desertització” de la vida, les relacions socials i els projectes humans. Primer s'esdevé en les societats avançades europees i americanes, però ràpidament s'està traslladant arreu del món. És auna accelerada transformació distuptiva que genera dolor i desorientació. La condició humana és molt exigida i forçada en les noves condicions de vida neoliberals.

Jul 16, 2019

Social Control: Action, Liberties, and Citizenship

CONGRÈS XVI JORNADES INTERNACIONALS DE FILOSOFIA POLÍTICA
Control social: acció, llibertats i ciutadanies
Universitat de Barcelona, 27, 28 i 29 de novembre de 2019
 
Dedicarem la nostra XVI edició de les Jornades Internacionals de Filosofia Política al tema del Control social: acció, llibertats i ciutadanies. Convoquem a la comunitat d’investigadors i investigadores en filosofia pràctica i de ciències socials afins a participar tot enviant les seves propostes de comunicació. Les nostres Jornades donaran cabuda a enfocaments històrics i contemporanis que se centrin en els següents assumptes:

Jun 20, 2019

Transformacions socials en les subjectivitats per la hiperacceleració de la vida

Transformacions socials en les subjectivitats per la hiperacceleració de la vida

Què fa la hiperacceleració amb l'experiència, les relacions socials i la gent? 

Què ha canviat en les nostres vides des que els dispositius digitals i connectats s'han integrat a la nostra vida i inclús al nostre cos? 

Què vol dir pensar, ara que la turbodigitalització ens ha capturat?

Jun 11, 2019

KANT: FILÓSOFO REALISTA DE LA PAZ



Contra el tópico, la paz no ha sido un habitual tema de la filosofía. ¡Aún menos ha sido una cuestión que los filósofos hayan tratado realistamente y en términos colectivos! Dos tendencias han sido las más habituales:

Por una parte se ha deseado tanto la paz que se la ha imaginado con los más engalanados ropajes de la fantasía. Es decir se la ha postulado sin tener en cuenta que se la estaba definiendo como un ideal imposible y utópico. Freud diría que se ha impuesto el principio del placer por encima del principio de realidad, con lo cual se ha fantaseado con una paz idílica e inexistente.

Por otro lado se ha sufrido tanto por la ausencia de paz que se ha sacrificado todo por ella. Especialmente se ha prescindido del Otro y de la necesaria componente colectiva de la existencia propiamente humana. Entonces, los doloridos humanos aterrorizados por la guerra y la discordia suelen tender a apartarse de la sociedad (y también de la realidad) para aislarse. 

Jun 5, 2019

¿TECHO DE CRISTAL DEL BRASIL?


Es el momento álgido de la Guerra fría, pocos años después de la construcción del muro de Berlin y por tanto del radical cierre del “telón de acero” y de la crisis de los misiles cubanos. Con el apoyo de los Estados Unidos donde el presidente Kennedy fue asesinado pocos meses antes, se impone en Brasil una dictadura militar que durará de 1964 a 1985. 

Bajo el efecto adormecedor de los éxitos de Pelé y la Canarinha, el gobierno del país con más católicos del mundo y patria de reconocidos teólogos de la Liberación como Leonardo Boff parece dar momentáneamente la espalda a los aires de reforma que presiden el Concilio Vaticano II y se mantiene políticamente alejado del influjo internacional de movimientos como la revolución cultural maoísta y los llamados “Mayos de 1968”.

May 25, 2019

UNIVERSIDADES E ESCOLÁSTICA


            Ainda que seja palpável que a Revolução científica e a filosofia moderna se originaram em grande medida fora das universidades, estas representaram um importante e dinâmico fator diferencial no que diz respeito a outras tradições. Ademais, tal impulso se transmitiu a outros âmbitos, quando as universidades escolásticas se tornaram ultrapassadas a partir do século XV. Pois a universidade medieval tinha
            uma existência jurídica de corporação que a distinguia como comunidade na qual os estudiosos costumavam gozar de liberdade para debater ao seu alvedrio [e que] as autoridades religiosas e políticas toleravam somente porque não podiam esmagá-la em uma Europa fragmentada. A sobrevivência das universidades proporcionou aos cientistas europeus uma comunidade que os apoiava e não encontrava paralelo em nenhuma outra parte do mundo. A Europa já dispunha de mais de 100 universidades em 1500.[i]

SABER ERUDITO-TEÓRICO E DA PREDICAÇÂO SOCIAL


Como vimos, embora as universidades medievais tenham nascido como estratégia para ganhar liberdade e peso social que lhes desse mais autonomia, seu crescente impacto incitou o Papado e a cada vez mais centralizada Igreja católica a querer controlá-las. Esse conflito animou, por um lado, um profundo debate filosófico; porém também implicou que as práticas efetivas da universidade tendessem a fossilizar-se e que a “escolástica” adquirisse uma rigidez que antes não havia tido.
            Adiante, a filosofia universitária será cada vez menos uma autêntica e livre forma de vida, passando a ser cada vez mais um saber sistemático baseado em um cânone muito concreto e limitado de textos e práticas intelectuais. Assim a lectio será cada vez mais um estrito, “magisterial” e pouco participativo comentário de umas muito concretas e estipuladas autoridades e livros.

INTERIORIZAÇÂO, SUBJETIVAÇÂO E DESSACRALIZAÇÂO DA CULTURA


            Ao final da Idade Média se produz outro significativo fenômeno que, muitas vezes, não se valoriza suficientemente: a leitura, antes feita em voz alta, passa a ser silenciosa. Isso é signo de uma grande mudança na mentalidade e na relação individual com a cultura e com a ideologia.
            Recordemos que a primeira grande expansão do cristianismo veio vinculado a um amplo movimento de aculturação gerado a partir da circulação de uma série de textos bíblicos, neotestamentários ou epístolas como as de Paulo de Tarso entre pequenas comunidades dispersas. Estas estavam unidas pela leitura em voz alta e comentário comum desses escritos compartilhados. Junto com a predicação, esta foi o principal vetor de extensão do cristianismo.

ESCOLÁSTICA E MATEMÁTICAS


            Também devemos considerar entre as contribuições da escolástica (que às vezes são esquecidas) que – na segunda metade do século XIV – o ensino das matemáticas penetra nas Universidades (primeiro em Oxford e depois em Paris). Apesar da importância desse fato para o desenvolvimento posterior da ciência e da técnica, não concordamos com Bertrand Gille quando considera que essa “intrusão” da matemática no ensino escolástico “representava claramente o triunfo da técnica”[i]. Pois na escolástica a matemática foi acolhida basicamente em sua vertente mais teorética e pitagórica. Ora bem, a equiparação do trivium ao mesmo nível que o quatrivium nos estudos universitários e na hierarquia dos saberes é uma clara contribuição escolástica.

REVALORIZAÇÂO DA TÉCNICA E DO PRODUTIVO


            Até a modernidade, incluindo a Idade Média, foi outorgado aos saberes técnicos (techne), produtivos (poiesis) e mecânicos (mechanomai) um pobre valor de verdade, formativo e educativo. Eles foram menosprezados face à ciência (episteme), à práxis (política) ou mesmo à contemplação filosófica. Porém, desde o final da Idade Média, ainda que geralmente em setores alheios à alta cultura universitária, vai crescendo uma difusa mentalidade mais pragmática e que vai reivindicando também os saberes artesanais, manuais, técnicos, produtivos e mecânicos. Seguramente a moderna Revolução Industrial não teria sido possível sem a sólida e relativamente nova aliança entre a nova ciência físico-matemática e os estudos técnicos e as engenharias. Porém, a partir do século XIX tal aliança se tornou tão poderosa que lhe é aplicável o neologismo atual “tecnociência”.

MEDITAÇãO MONOTEÍSTA E METAFÍSICA



            O esboço do modelo mínimo de evolução acerca das (apesar de a Idade Média se construir sobre a destruição do mundo) instituições e culturas medievais só foi possível graças à evolução e as influências tardomedievais. Sem elas não seria possível entender o passo do pensamento mitopoiético antigo (que, no entanto, persiste no mundo rural e na maior parte da população medieval) ao mundo moderno dominado pela ciência e pela técnica.

PASSAR DO MUNDO MEDIEVAL AO MODERNO


Para começar traçaremos um modelo macrofilosófico mínimo que permita orientarmo-nos um pouco no complexíssimo processo que permite passar do mundo medieval ao moderno. Se trata de apontar a preparação medieval das condições históricas e sociais que tornaram possível o chamado “avanço europeu” e o que se convencionou chamar “o sistema dos 500 anos” (Chomsky). Com ele se intentará mostrar que algumas inovações e influências medievais foram chaves para que fosse possível a modernidade.
            O “avanço” europeu se constrói sobre os seguintes pilares básicos:

May 7, 2019

Curs: Polítiques del Desconcert






Polítiques del desconcert

del Brexit a Bolsonaro


Som a l'era del desconcert atesa la gran desorientació de la gent, dels intel·lectuals i de la classe política. S'ha trencat el concert teòric, pràctic, ideològic i de partits de després de 1989-1991. Lluites constituents per concertar-imposar el futur marc global hegemònic amplifiquen forces (p.e. tecnològiques) que escindeixen la societat i impulsen nous marcs antagonitzadors.

Les «polítiques del desconcert» són una problemàtica global amb sorprenents lligams internacionals, que al principi es generaren bàsicament des de les esquerres però que avui ho fan des de la ultradreta.
 
Malgrat que falten coordenades crítiques per orientar-se, hi ha una enorme bibliografia generada en pocs anys. Podem comparar el moment actual amb altres de similars, com els «desconcertants» anys trenta, la caiguda del mur de Berlín i la URSS, l'11 de setembre de 2001 o les guerres neoconservadores.

Noves problemàtiques superen els eixos politicosocials de la redistribució, del reconeixement i del xoc «nosaltres-ells». Es constaten dificultats creixents, com ara la fi del treball massiu, les tecnologies digitals, un nou equilibri geopolític... Cal reflexionar sobre les possibilitats reals que les "polítiques del desconcert" ens obren per al futur a curt i mitjà termini.




PROGRAMA DEL CURS


Dilluns 8-7:


16-18 h Gonçal Mayos (prof. titular filosofia contemporània UB) “Sentit de ‘polítiques del desconcert’”.

18-18'30 h Descans

18'30-19'30 h Borja Muntadas (prof. filosofia La Salle) “Viure i pensar en temps de crisi. Existir polititzant la existència.


19'30-20'30 h Lluís Soler (Sociòleg, filòsof i bibliotecari) "Crisi, populisme i replegament identitari”.



Dimarts 9-7: 


16-18 h José Manuel Estévez (catedràtic filosofia del dret, UB) "La integració europea en el món de la globalització: a partir del Brèxit".

18-18'30 h Descans


18'30-19'30 h Felipe Oyarzun (filósofo, CONICYT-Chile) “Impactos disolventes del mundo digital y las nuevas tecnologías


19'30-20'30 h Ricard Gómez Ventura (catedràtic filosofia IES Fco. Goya) “Entre reconeixement, redistribució i representació: com elaborar un mapa dels conflictes contemporanis".


Dimecres 10-7: 


16-18 h  Xavier Pedrol (titular filosofia del dret, UB) “Transformacions globals i "desconcert" en la democràcia, la participació i la representació".

18-18'30 h Descans
 

18'30-19'30 h Cristian Ruiz Martínez (dret i filosofía, UB) “Discurso confrontacional y mantenimiento o subversión del status quo


19'30-20'30 h Gonçal MayosTrastocant la redistribució, el reconeixement i la relació ‘nosaltres-ells’


Dijous 11-7:


16-18 h David Murillo (prof. titular ESADE) “Crisi del globalisme neoliberal i populisme


18-18'30 h Descans

18'30-19'30 h Alejandro Escobar Vicent (filosofia i humanitats) “El subjecte invisible: privatització i fragmentació del domini públic


19'30-20'30 h Gonçal MayosLa sortida del ‘desconcert’? Què podem esperar?


Coordinador: Gonçal Mayos, professor titular del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona